Les Falles inviten a la festa, cosa que no marida bé amb l’ esforç esportiu. Així doncs sí que ens hem mogut però diferent. “Don´t worry and relax my friend!” (*), quasi al peu de la lletra s’ ho agafen a Peus Quets! Aquesta ha sigut la tònica general de la setmana que acabem de tancar, tranquil·litat i calma amb unes espurnes d’ activitat sense massa esgotament.
Prese Claver, tercera a Alcàntera
Diumenge, matinet, dos petites colles de ciclistes surten de Sueca a rodar les bieles. Els cracks de Pedals Quets mouen, per iniciativa de Sari Roselló, a fer la volta a La Barraca per Tavernes, després Alzira, Pardines i Sueca de nou. Capitanejats per l’ incombustible Vicent Jornet se marquen una seixantena de kilòmetres en una volta circular que vol ser un principi d’ entrenament per a la pujada al Coll del Tourmalet que desafiaran al proper Juliol.
La colla segona, més tranquil·la i assossegada, sota la direcció de Dolo, van al Palmar. Qüestió de no quedar-se a casa aprofitant uns rajos de sol que segurament dilluns i els demés dies de la setmana seran escassos.
Es evident que aquestes voltes ciclistes o passejos van acompanyats de la imprescindible aturada en camí: un esmorzaret i reunir les forces necessàries per a seguir! Podriem…!
Un bon grup de caminants, romers de la Mare de Deu, guiats per Andrés Ventura, també se beneficia del bon oratge dominical per a entrenar uns 25 kilòmetres de cara a la romeria nocturna del proper Maig des de Sueca a València a la Basílica de la Verge dels Desemparats. Als entrenaments i a la Romeria a la que Peus Quets donarà enguany cobertura participa un petit nombre de Blavets i Blavetes, que vingut el dia, segurament seran més.
Una bona noticia més ens la brinda Inma Ortells que reprèn contacte amb l’ asfalt en el millor sentit de l’ expressió després d’ un parell de mesos d’ inactivitat forçada. Amunt i avant, un somrís més a la família Peueta!
Mentre tot això va ocorrent, a Alcàntera de Xúquer corren dotze dels nostres, que seran els únics que avui suaran la samarreta competint.
Nou d’ ells disputen la 10K, 10800m puntuables per al Circuit de la Ribera. Els resultats, esperats, en la mateixa línia que les últimes curses del mateix Circuit, corrent per a gaudir de la prova, sense presses i sense pauses! Córrer per a participar i disfrutar, sense la ambició del premi i del llorer, lluitant però suaument. I en acabar, dinaret per la zona, junts i en harmonia.
En contra, la nostra parella de moda, Prese Claver i Pascual Azorín si que lluiten feroçment.
Pascual Azorín fa 4rt en Veterans C amb 1h37:53. Es un bon temps per a una carrera que té dos voltes al recorregut del 10K i que compta amb una bona i llarga pujada que a la Mitja Marató se escala dos vegades i de la qual els Alcanterins s’ en vanaglorien, cosa que no em pareix mal. També estan els Cullerots orgullosos de la seua Pujada a la Bola… no?
Prese arranca un tercer lloc de les Veteranes B amb 1h45:26, regular i segura com un tren danès, sempre rodant les Mitges entre 1h42 i 1h46 segons el relleu. Jo que voleu que us diga? Prese es xicoteta, però dalt del podi jo la veig molt… alta!
Aquesta crònica cap sense dificultats al format DinA4 que m’ he marcat. Això me reconforta tant com contar les petites o grans mogudes del Club de Córrer Peus Quets. Avui dormiré prompte, content i tranquil… com el cap de setmana de Peus Quets.
Joanot Presència
Peus Quets
(*) No et preocupes i estigues tranquil amic meu
