– Si vols canviar el teu cos fes exercici, si vols canviar la teua vida, posa’ t a córrer!
M’ agrada fer recerca, de quant en quant, d’ algunes dites, dades, frases, sentències, o idees erudites o populars… que per açò no menys erudites. Allà per l’ Octubre del 2014, aquesta que llegiu més amunt, anònima, ens la va brindar la nostra rubia Luisa carbó, al Facebook.
Peus Quets no para
Avui, done raó de la dita anònima que Luisa ens va regalar. En este “nou” ressorgiment del Club de Córrer Peus Quets des de la seua escissió allà pel 2011-2012, baix una nova direcció amb noves idees. Des de fa cinc anys ençà, hi ha hagut noves incorporacions, hi ha hagut nova sang, hi ha hagut nous impulsos i noves visions que han abocat Peus Quets a una nova era amb nous horitzons!
Diumenge vaig comprovar que, a més d’ un Club, a Peus Quets hi ha germanor. Hi ha un grau molt important de empatia i de complicitat, on la nova quinta incorporada al llarg de estos darrers anys va ocupant llocs de veteranes generacions que han abandonat les carreres i els circuits. I amb tota lògica, es llei de vida, el veterà es fa a un costat i deixa passar al més jove per a feines de força i valor, d’ esforç i patiment.
Els més experimentats del Club, per anys, en açò del Running quant encara es deia Córrer a Peu, ja estan saciats de kilòmetres, de proves, de circuits, de competicions, de desplaçaments i de carreres populars que abans, pels 80 i 90, eren gratuïtes i on avui, hi ha que desembossar diners! Ara bé… Blavets i Blavetes dels 80 i 90… a Peus-Quets no li vindria mal que de quant en quant, una o dos vegades a l’ any, a banda de l’ eixida anual del Club, tots o quasi tots ens apuntarem a una de les Populars a prop de Sueca, per a “conglomerar” més, si cal, el nostre Club, i que en un matí com el dominical d’ Albalat, acabàrem al voltant d’ una taulada d’ esmorzars! Com per a una fusió de la experiència amb la inexperiència, i per saber qui som qui!
Tot açò arrela amb l’ encapçalament de la crònica. El gruix de la nova generació de Peuets i Peuetes que ha començat a córrer des del 2011 fins ara, ha fet un descobriment en el Running que mai hagués imaginat, i una vida dins d’ una entitat esportiva que mai havien sospitat. I jo vos ho confesse: al sí de Peus-Quets , se pressent que açò es més que un Club. Es més aviat… una família. A la nova generació de Blavets i Blavetes, el córrer els ha canviat la vida! D’ aquí també la meua crida a la solidaritat conjunta de veterans i nou vinguts. La cohesió al voltant d’ una afició es recomanable, necessària i per tant… invencible!
Passant al terreny… del patiment, “bendito sufrimiento” vaig sentir dir a un navarrès l’ any passat a la Marató de València, els maratonians del Club porten avant el pla preestablert. Les llarguetes més suaus ja s’ han iniciat i ara es tracta de fer kilòmetres i seguir sumant-los a ritmes d’ ultra fons com ho es un 42K.
Divendres 16, a Cullera es celebra la 1ª Volta Nocturna Solidària a Benefici de Aaron. Tres Peuetes hi van. Tere Lloret, Susana Grau i Bea canet. Els 8K discorren a un ritme suau on les tres blavetes finalitzen juntes en meta complint el compromís del caràcter solidari que marcava la prova.
Diumenge, a Alcàntera se corre el 2on Trail 2016. Dos modalitats: 14 i 21K. Pepa Baldoví, a la de 14K fa 4ª de la seua categoria amb 2h00’07’’. Pascual Azorín corre la mitja marató de les agrestes costeres de la Vall de Càrcer marcant 2h13’03’’. Bon crono, i bon temps, 29’08’’, al tram senyalat “d’ escalada”, una distància especialment dura i penjada, a l’ estil dels kilòmetres verticals.
Peus Quets, també a Albalat
Fons i Gran Fons d’ Albalat de la Ribera a les 9h00. En total 22 Blavetes i Blavets, 14 als 7,5K i 8 als 15K, corren pels carrers del poble i bona part del terme. La temperatura extremadament agradable per a la prova ajuda en gran manera a suportar el Gran Fons. Pedro Cascales, sense exigir-se massa, aconsegueix un excel·lent 15K: 1h05’36, corrent per sota dels 4’30.
Jo particularment celebre la primera carrera de Fernanda Rubio, prova de la força de voluntat d’ una persona que no ha corregut mai, que comença ara, i que acaba la cursa de 7,5 perfectament en forma, contenta d’ ella i jo, de la seua valentia. Fernanda ha vençut la distancia i al mateix temps els seus temors.
Les jovens Laia Esteve i Noelia Zaragozà fan la seua segona o tercera carrera afermant-se en distàncies curtes, adquirint “sabiduria” de Runner. No deixem de mencionar el joveníssim Jordi Esteve, participant, fora de coto, a la distancia curta del fons, demostrant força i voluntat. Eixa es la actitud, i eixa es la raó d’ haver escollit la curta frase que encapçala esta crònica: certament a tota esta xicoteta explosió de nous vinguts, com ho fiu abans amb els veterans, córrer també els ha canviat la vida! I la meua!
Joanot Presència
Peus-Quets
