Pensava que el Sant Joan ens portaria una mica de descans entre celebracions a vora mar i festivitats de got i taula. Doncs no. Uns han entrenat, cosa que els ha permès festejar la santjoanada com cal i els sis Peuets i Peuetes que han decidit córrer en proves competitives ho han fet renunciant a la festa.
La ja tradicional Nit Blanca que el Club convoca el dissabte anterior a la nit de Sant Joan es celebra enguany en divendres, alliberant el propi dissabte 24 de Juny, de “obligacions” per al soci. Veritat es que així, el que no pot fer el soci es complir amb els rituals de salt de fogueres i onades de mar a la platja que tenen lloc el divendres 23, la nit més curta de l’ any, la que culmina el solstici d’ estiu.
A la seu del Club es preparen unes taules al aire lliure, que prompte s’ ompliran de coques, pizzes i truites que portem cadascun dels assistents. No ens manca la cervesa, el vi, les olives i el cacau… tot ben a la valenciana. I a l’ hora del cafè no hi faltaran ni dolços ni cava. La celebració ens marca la assistència a la Nit Blanca al més pur i genuí estil “eivissenc” i així acudim totes i tots, de blanc vestits, impol·luts i immaculats. El sopar on sobra menjar com tots els anys, es tot una xerrada que allarguem des de les nou i mitja fins quasi les dos de la nit. Harmonia, entesa, riures i alguna broma en forma de crit avisant de la presencia d’ una rata –imaginària- fan de la nit una hilarant reunió.
El dissabte van ha tindre lloc les dos competicions que atrauen uns pocs dels nostres. La sòbria representació blaveta a les curses de la zona encara ens deixarà una bona alegria.
A Benetússer Rosa Garcia, tota sola ella, corre el 10K de esta XXVIª Volta a Peu en 57mn02 i arranca un segon lloc al podi en Veteranes C. El dia, calorós i humit segueix donant la mateixa sensació d’ angoixa que no minva. Sobre el km. 7, als corredors més aguerrits i sobradament preparats ja els comença a faltar aire, i si bé acaben tots el 10000 no és menys cert que ho fan amb els pulmons al límit i xops com dutxats a “poalades”! Doncs amb més raons, felicitats Rosa. Guanyar patint és guanyar doblement.
A la mateixa hora, les 19h30, la XXXIª 10K d’ Almussafes rep cinc dels nostres. Gratuïta amb la aportació del kilo d’ aliment solidari, plana en més del 80% del seu recorregut quasi tot urbà i dotada d’ una molt acceptable borsa del corredor, tampoc es lliura de la humitat que ens arriba a tots des del Xúquer i des de l’ Albufera.
Rubén Cerros corrent a 3:59 passa meta en 39mn54s. Toni Llopis fa 49:06, Esther Rubio 55:19 i Angeles Bernal marca 57:49. Tots quatre van per dalt de les seues marques personals. Mónica Mira se retira, afectada per uns dolors lumbars. La calor i la humitat evidencien els resultats, son condicionants insalvables que frenen l’ ímpetu, la força, les ganes i la voluntat dels corredors. Voler córrer amb més de 35º de calor humida pel sol es un desgavell… però tots sabem ja que els Runners no reculen. Al meu parer tenen un comportament que flirteja amb el masoquisme, no?
Diumenge, el grup de Pedals Quets que vol fer ara al Juliol unes etapes pirenaiques del Tour de France surt a suar la samarreta des de Sueca cap a Villalonga, escalant a la Llacuna, una “performance” que acaba en 4,5Km de costera ininterrompuda i acumulant més de 350m de desnivell. Un port dur, que totalitza una mitja de 8,5% de pendent, amb trossos que passen del 17%, sovint utilitzat com a cronoescalada a la Volta al País Valencià. Una orografia agresta, de les que, en pillar una pedreta amb la roda davantera, es capaç d’ empinar cap enrere la bicicleta! Els núvols suavitzen una mica esta cruel escalada. Dur no es prou qualificatiu per a este port. Ratlla lo extrem!
Mentre els grupets variats de Runners del Club entrenen ací i allà, a les 8h30, tres valentes Peuetes posen els peus a l’ arena de la platja del Perelló, disposades a enfrontar-se amb la mala mar del dia. El temps ha canviat. El vent bufa portant les onades curtes i fortes de mar endins cap a fora. Dolo Mañez se vol encarregar de servir de boia balisa dins del mar. La seguiran Luisa Carbó i Mila Sifre amb el propòsit d’ entrenar la molt propera Travessia Segundo Castelló de Perelló a Palmeres de 2500m. Avui sortiran a l’ altura del Bar Redó, però com s’ han llançat a l’ aigua a l’ altura del Llobarro del Perelló sols faran 1900m. I ho van a fer rapidet, malgrat l’ obligatori “zigzagueig” dins la mar rectificant cada vegada el rumb que perden per culpa de la corrent. Una mica més de la mitja hora. Gens mal. La corrent ha ajudat, però així i tot es un bon temps. Les veig contentes, satisfetes del trajecte.
Doncs ja veieu que se para poc, i si se para… es per a agafar amb més empenta la propera carrera o entreno! No, no hi ha descans. Deu ser una paraula que no surt al diccionari Runner!
Joanot Presència
Peus Quets
