Sufocants son els dies que hem viscut. Fa tres setmanes us parlava de la calor que ens queia damunt. Cada dia una rosqueta més, un grau més, una flameta més!
Alice Rebull torna a pujar primer lloc del podi
Dissabte 80% d’ humitat suen de l’ arròs cap amunt. Trenta-huit graus de plom en caldo cauen cap avall, en plena fortor de les set del vespre. Cap bri de vent, cap indici de brisa de llevant, calma plana. Fins i tot les aus de la marjal han fugit a llocs més respirables. Sols alguna libèl·lula vibrant d’ ales, els corredors xops de suor i un servidor càmera al coll a la recerca d’ algun canyar per guarir-se del sol.
No sé a Alzira que està fent, però un altre tant, segur. La capital de la Ribera Alta té fama de ser calorosa.
La competició comença prompte. Dijous se corre la XXIIIª Volta a Peu de Guadassuar. 8K pel poble “carabassot”. No parlem de la calor. En fa de valent. Dos de Peus-Quets hi van. Xavi Micó i Gema Rosell que s’ endú Ainoa per a la seua primera carrera. Xavi i Gema tanquen el 8000 en menys de 37 minuts, i Ainoa ho fa, contenta i somrient amb menys de 57, gens mal per a esta jove promesa. Perseverant, li augure un futur feliç pels circuits i les voltes populars.
Dissabte se corre a Alzira un huit-mil i huit Blavets disputen la cursa. M’ ha donat temps d’ informar-me i com ho pressuposava, la calor es també infernal. L’ asfalt exhala una “bramor” insuportable, si s’ em permet emprar este localisme tan gràfic! La sort es que entre les finques l’ ombra evita eixa solana directa sobre el corredor. Malgrat la temperatura, Emilio Sala trau un excel·lent crono de 33:25. Ramón Monjo 37:28 i Gema Rosell amb Pascual Azorín marquen 40 minuts en meta.
Al Palmar té lloc la sisena prova del Circuit de l’ Albufera. Deu kilòmetres, huit d’ ells travessant marjals. Camins de terra de mal córrer, polsosos i inundats de sol, de calor i d’una humitat ambiental exagerada. Al kilòmetre dos el corredor ja boqueja com peix fora de l’ aigua. Per a més Inri, l’ avituallament del 7K deixa a prop de 100 corredors sense aigua. Un mal càlcul de la organització de carrera, un error imperdonable d’ intendència en un dia com el de dissabte. Algun atleta requereix inclòs la assistència de la ambulància, sent evacuat a un centre de salut. Amb temperatures com la del dissabte, el risc de deshidratació es real, i a més agreujat per la manca de subministrament en l’ últim tram de la carrera.
Com bé diu Joan Garcia, al contrari de lo que son els trails, proves de supervivència, açò es una cursa d’ assistència. La organització deu proveir com a mínim l’ aigua per a cobrir les teues necessitats de hidratació.
Si a esta carrera mal servida, li sumem que les set de la vesprada es massa prompte a estes altures de l’ estiu, que a esta prova li sobren dos kilòmetres i que les rectes pareixen interminables, l’ any que ve hi haurà que repensar-s’ ho!
Ah, i donat que la major part del bars i restaurants del Palmar tanquen a eixes hores, podria que un Euro més a la inscripció fora suficient per a instal·lar uns urinaris químics per als quasi 500 participants!
Per lo captat ací i allà, per converses entre Runners, a molts dels atletes populars que hi van, la Volta a Peu del Palmar no agrada massa i li prefereixen inclòs la Bola de Cullera!
Peus-Quets presenta 21 Peuets i Peuetes. Tomàs Cuesta culmina la distància en 42:05. Pedro Cascales, Josep Esteve i Alice Rebull acaben prou per sota dels 50 minuts. Alice amb els seus 48:46 copa un’ altra vegada el primer lloc del podi. Garra i poders, lluitant i competint amb consciència i seny, esta es Alice!
A cada una de les carreres on vaig evidentment s’ emporten els honors i els llorers els primers, els que pugen al podi o competeixen pels llocs d’ honor. Però que seria de tots ells si no hi participàra ningú més. Ningú dels que corren a 5, o a 5:30, o a 6 minuts per km, “les” o “els” que no fan mai podi, ni pujaran mai! Aquesta gent mereix un reconeixement públic. La seua abnegació, la seua acceptació del dolor sense més recompensa que la satisfacció íntima i personal, la seua entrega voluntària i solidària deu ser publicada. Son la majoria silenciosa, la majoria patidora necessària per a que la elit puga continuar sent elit!
Així es que si hi ha que aplaudir evidentment als vencedors, la resta dels sacrificats atletes anònims que nodreixen una prova, trail o volta popular, al meu parer, deuen ser venerats en la mateixa mesura, perquè uns i altres estan lluitant en el cos a cos a la mateixa trinxera. Tots son Runners!
Joanjo Presència
Peus-Quets
