Nous horitzons i noves sensacions. Se reprenen els entrenaments de manera seriosa i metòdica i sense abandonar en absolut cap dels compromisos de Voltes a Peus, essència vital i principal dedicació del Club, Peus-Quets, en estos primers dies després del descans de la Marató, comença a posar un’ altra vegada en marxa músculs i idees.
Mentre Ramón Monjo i la directiva ultimen els punts del pròxim Circuit de l’ Albufera junt als encarregats i responsables de Cronorunner i de les distintes firmes patrocinadores, la proximitat de Nadal i Cap d’ Any fa que les Peuetes comencen a exprimir-se el cervell cercant una idea per a la disfressa de les curses Nadalenques i les Sant Silvestre, i durant els entrenaments, desgranant kilòmetres a bon ritme, van xerrant-s’ ho, ideant vestits, maquinant estratègies i decidint curses on exhibir la disfressa escollida.
A més de tot això, a proposta de Joan L. Garcia i baix la seua competent orientació es fa una primera exercitació específica per a Trail, sessió que se repetirà durant un temps una vegada a la setmana, al menys fins la arribada, al proper Gener, de la II Volta a la Muntanya de Llaurí, que per al 2016 té una nova proposta de competició. Els Amics de la Muntanya de Llaurí i Sutrail han augmentat de 15 a 17 kilòmetres el gran fons, i han posat bases per al primer Sprint Trail de 8K, dirigit als principiants en muntanya. El plat fort, el de 17K acumula 1000m de desnivell positiu i la prova més “light”, la de 8K en suma 450! Deixeu-me que agafe aire!
Diumenge, a les 8:00h del matí es fa una quedada per a córrer i caminar, en pla d’ entrenament, el circuit de 8 kilòmetres. Més de cinquanta s’ hi presenten entre membres de Peus-Quets i de Amics de la Muntanya de Llaurí. Amb Joan al capdavant, esta gran colla d’ esportistes completa un matí joiós i instructiu, que culmina amb el clàssic esmorzar valencià, inventat en esta terra nostra per a apropar i unir sentiments i sensibilitats.
A Vinalesa, Horta Nord, Edu Lopez Sevillano corre còmodament en 1h08:30 el XIII Gran Fons del Carraixet, un 15000 que ja ha aconseguit afermar-se entre les grans curses valencianes. Una bona i necessària preparació per a la Marató de Castelló. Edu s’ endú Andrea, la seua filla que queda 4ª en la seua prova infantil. Bona saga aquesta. Un savi enfoc en la educació i la pedagogia: esforç, sacrifici i superació.
Quant em pare a reflexionar una miqueta sobre tot açò que vinc observant en este món de corredors, m’ en adone que estic endinsant-me cada vegada més en esta dinàmica que es capaç de succionar fins i tot la meua estima i el meu afecte.
Obligant-me a retrocedir uns passos enrere que me puguen permetre captar millor des de la distància el fluix de sentiments, emocions i sensacions que mouen esta gran onada que ens ha portat el Running, he vist que un col·lectiu important, nombrós, multitudinari com es este, aconsegueix la unitat patent i palpable que els diferència de la resta de mortals gràcies al idioma unificat que parlen entre ells dia rere dia: el idioma Runner.
Tots son diferents, cap d’ells se pareix, cadascú te una feina, una ocupació, una educació distinta a la de l’ altre. Tenen idees dispars de la política, de l’ art, de la religió. Però se comprenen, s’ estimen, s’ ajuden, se motiven entre ells, se consolen entre ells, se necessiten, se busquen, en definitiva… parlen Runner! Este vincle es el que uneix estes persones.
No ens valdria com a idioma de pau Universal?
Joanjo Presència
Peus Quets
