‘Olivetes xafaes’ al… Capurutxo

‘Olivetes xafaes’ al… Capurutxo

Seixanta muntanyencs a la Font de la Figuera. Allà, a esquenes del poble, el Capurutxo, un promontori de 901 m que per no ser ni prou alt ni massa baixet el deixarem en muntanyeta. Estem a la mateixa frontera entre províncies valencianes i manxegues, als peus de l’antic Port d’Almansa.

olivetes-xafaes-capurutxo_2Abans de fer crònica del dia, una miqueta d’història mai està de més, i no, no és pel tema d’Almansa i del mal que d’allà ens vingué, no patiu!

El dia que vam fer la exploració al Capurutxo, de bon matí i per carreteres impossibles que les diverses borrasques Amelie, Cecilia, Elsa i finalment Gloria destrossaren, férem una ullada a la famosa “Venta del Puerto”, un mas d’amplíssimes parets, de planta rectangular d’uns 30 x 40 metres i un pati central de grandíssimes dimensions. Allà se feia el vi, allà se ferraven els cavalls, i allà s’atenia als carreters que traginant les seues mercaderies tant en un sentit com en l’altre, cap a València o cap a Almansa, dinaven o sopaven, descansaven i dormien.

Ens feren visitar la entrada, el menjador principal, moblat dels inicis del segle XX, l’estança fumeral amb la seua graella de 4 m2 i el seu forn àrab, però lo que més ens agradà va ser el recordar-nos que als peus del Port d’Almansa, se llogaven unes mules que els carreters enganxaven de “reata” al davant de les seues muntures per a tirar amunt la pesada carrega que transportaven. Al coronar el port, arribat el carro a la Venta del Puerto, se soltaven les mules i els dòcils animalets mamprenien sols la carretera avall fins la seua base.

Doncs bé, complit el meu desig de relatar als lectors una miqueta d’història… popular i propera, seguim amb la cinquena sortida de “Olivetes Xafaes” en muntanya.

L’esmorzar, a penes arribats a la base del viacrucis que puja a l’ermita de Santa Bàrbara, se ventila ràpid. Estem allà mot còmodament instal·lats, tauletes, banquets, pineda, aigua clara… però hem de moure i això fem, tots en fila, cap a la vessant de l’ombriu que serpejant sota els pins ens va a portar dalt. Molts arbres jauen trencats pels vendavals dels passats temporals, alguns de mides considerables, trencats com fràgils escuradents. Malgrat ser una “muntanyeta” el desnivell és de 450 m positius. Això fa de la pujada un repte ferm, continuat, sense a penes descansos però tècnicament senzill. Sense cap entrebanc en poc més de dos horetes fem cim.

Avui el Sol està absent, però no el vent i allà dalt durarem ben poc. El vent ho fa inhòspit.

A la creu, la mirada arriba lluny. Perfectament se delimiten la Vall del Vinalopó i la Vall de Montesa per on hem arribat al matí. El puig del Capurutxo domina l’encreuament de les valls, Fontanars, el Canyoles, el Caroig, allà més lluny la Mariola, el Maigmó i la Sella del Sit i just aquí al davant, un centenar de metres més alt que el nostre monticle, la Silla, ja en la Manxa d’on segur que se podrà albirar Almansa.

Feta la fotografia de rigor el descens va a ser una mica més lent. Fem un tomb cap a la banda Oest i pugem a la cresta que tenim de front per camí d’asfalt entre el 25 i 30% d’inclinació. Allà dalt domina les valls la caseta de guarderia de boscos. Ja, envoltem aquest xicotet massís i baixem cap als bancals de vinya i ametlers per la solana.

Durant la baixada un problemeta de salut d’un de nosaltres ens suposa una mica d’angoixa però tot retorna al seu curs amb tan sols una mica de retràs sobre lo previst.

El dinar resulta ser agradable i bastant copiós, les xerrades entre nosaltres amenes i als postres les veus ja son animadíssimes.

Però és hora de retornar al poble. A les sis l’autocar ens deixa al Pavelló Cobert.

La propera vegada ens veurem en… la caminada a la Creu de la Llonga del 22 i en muntanya, a Chóvar i el  barranc d’Ajuez el 29. Salut i esport!

Joanot Presència
Olivetes Xafaes


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.