Aquest darrer diumenge hem fet la cinquena entrega! Hem arribat a l’equador del programa i tant multitudinari com sempre. 83 persones, des de la Plaça de l’Ajuntament, mamprenen pel Camí Vell de Cullera la ruta que els portarà a la “Bola”. El camí està bordejat per un gel blanc que ha fixat la rosada d’un matí ras i fresc, 3º marquen els mòbils… que ens premen les carns. Què rasca!
Allà dalt de la Serra de les Raboses la claredat del dia i la llum excel·lent permet dominar 150km de Mediterrània on la vista abraça una panoràmica impagable des de més enllà del Port de Sagunt fins al Montgó que al sud bloca l’horitzó.
Però anem a pams i no a vares! La marxa s’inicia a les huit i cinc minuts des de l’Ajuntament emprant en pocs minuts el pont de la Tarranquera cap al camí paral·lel a la via que va recte com un fil quasi fins al cementeri de Cullera.
Allà comença la pujada, un desnivell màxim de 230 metres i una ascensió d’uns 320 metres acumulats. Darrere del cementeri, la senda, una mica empinada de la vella canonada d’aigua, ens portarà a la Bola. Abans de l’ascensió, tres de nosaltres van a tornar cap a casa. Sols han vingut a provar-se per a la propera setmana, afligits d’alguna dolència muscular o articular.
Ara ja toca planejar amb una petita pujada al final, per la mateixa cresta de la lloma a buscar el Radar Meteorològic, la famosa “Bola”, que quant la corres o la puges amb bicicleta per carretera, pareix un repte inassolible i la llengua et ve a tocar l’asfalt! Després de l’esforç, que no ha sigut minso, fem les motxilles a terra, traguem cerveses i vi, olivetes xafaes i papes, desemboliquem l’entrepà… i tots a esmorzar!
Acabem, foto general de grup, imatge que ens fa de certificat notarial de la jornada, i iniciem el retorn cap a les ruïnes del Castell i el Fortí que data de l’època islàmica, sofrint continuades transformacions fins la darrera de totes del segle XIX durant les Guerres Carlines. Dominem el gran rètol de “CULLERA” des de la nostra posició i ja, sense dilacions anem a buscar el Sanctuari de la Mare de Deu del Castell.
Més fotos!
És l’hora d’afinar la veu, i malgrat estar ja a 12 de Gener, els més decidits i els més festers o pot ser els més fervorosos canten unes nadales, com qui no accepta que les Pasqües ja s’han acabat. Això li dona una mica de color i espectacle a la replaça de la façana de l’ermita. Coses d’Andrés i de Toni!
Amprem el Camí del Calvari, i Estació per Estació, en un zig-zag prou pronunciat cap avall, en aboquem a la Plaça del Mercat de Cullera. Els huitanta que som enfilarem rumb cap a l’Assut de la Marquesa, i per la Senda dels Gitanos, a les dos de la vesprada tots en Sueca!
Divuit quilòmetres bonics, exigents per a qui sols camina per pla, “fàcilons” per a qui està més entrenat en muntanya, però molt segurament agradables per a totes i tots, per la experiència i per les vistes des d’allà dalt de la Muntanya de l’Or o de les Raboses.
I a la setmana vinent, Xóvar, Barranc d’Ajuez, a la Serra d’Espadà, Castelló! Muntanya de la bona, de baixa dificulta tècnica i de dificultat mitja per desnivell. Res que puga frenar a ningú. Diuen que fem impossible lo impossible fins que ho intentem!
Joanot Presència
Olivetes Xafaes
