Crònica d’Olivetes Xafaes a la Vall de la Gallinera

Crònica d’Olivetes Xafaes a la Vall de la Gallinera

Diumenge 15 de Desembre 2019, nova sortida, la Penya “Foradà” a la Vall de la Gallinera, a prop de Pego.

olivetes-xafaes-foradada_2Aquesta vegada sols omplim un autobús car la proximitat dels Nadals i les preceptives despeses que això comporta, la setmana d’actes fallers, presentacions, certàmens diversos i concursos literaris, les compromeses dinades i sopades d’empresa … fan que la nostre habitual capacitat de convocatòria tinga una minva obligada i lògica.

Un rapidíssim aclariment. La Vall, escindida del municipi de Pego compren avui huit nuclis urbans repartits a lo llarg de la vall sobre uns onze quilòmetres i que entre tots sumen uns 670 veïns, curiós i singular conglomerat urbà!

Cinquanta cinc doncs som els que a les 9h15 estem esmorzant als peus de la Serra Gallinera en Benissivà que és on comença la nostra xicoteta excursió: 9km amb 400m de desnivell pujant cap a la “Penya Foradà”.

Per a no fer-ho llarg, la ruta, mitja-senzilla, quasi constant, a través de cirerers, oliveres i tarongers en una primera altura, per l’ombriu ens porta a superar la falda Est de la Serra Gallinera i “crestejar”, ja entre matolls de romer, d’argelaga i de carrasca rastrera.

olivetes-xafaes-foradada_1Allà ja estem a ple sol, amb una bona temperatura, sense vent, a penes una suau brisa, tots de verd “cuquet” visibles com a llumetes enlluernadores, segur, des de qualsevol avió que ens sobrevole “allamunt” com diuen per les Marines.

Quasi tots caminants i muntanyencs ja avesats, menys dos que s’ inicien avui, cosa que ens ompli i ens regala l’ ànima, a mi al menys! Josep i Julia… no era una ruta per a iniciar-vos a la muntanya però ho heu fet! Bravo!

Arribem la Cova del Moro, curiós i singular abric natural tapiat per la banda del penya-segat que aboca a la pròpia vall i que ben bé suma els 150m2 circulars.

Ara ja, una petita pujada una mica més agresta en arrima als peus de l’arc petri de la Penya Foradà, que si des de baix ens pareixia poca cosa, ara, sota la porta que dibuixa dalt de tot, ens pareix tan grandiós com qualsevol arc de triomf romà o qualsevol porta moderna com la de Brandenburg o la d’ Alcalà! Poses, fotos, respir i marxa cap avall, ara per la via ràpida, directes a Benissivà per la ruta que baixa a la Carroja i Alpatró.

La baixada és més abrupta però més curta. Passem per la Font de Moragues i en res ja estem fent-nos la cervesa i dinant un excel·lent Ànec a la Cirera, un apetitós Arròs al Forn o una Olleta de Blat de la terreta.

Les sis del vespre. Ja estem a casa, i com sempre deu ser, lo important després de haver anat és… tornar!

Joanot Presència
Olivetes Xafaes


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada