-
AVA-ASAJA denúncia que el Botànic es desentén dels agricultors mentre deixen de cultivar sis hectàrees cada dia per la crisi de rendibilitat
Les últimes dades oficials sobre l’abandó de terres de cultiu confirmen la situació d’emergència en la qual es troba sumit el sector agrari valencià. Segons un estudi de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) elaborat a partir de l’Enquesta ESYRCE del Ministeri d’Agricultura, en 2019 la superfície agrícola de la Comunitat Valenciana descendeix en 2.225 hectàrees, és a dir, un 1,4% menys respecte a l’any anterior. Aquest descoratjador balanç permet concloure que els agricultors valencians deixen de cultivar sis hectàrees cada dia.
Aquest descoratjador balanç permet concloure que els agricultors valencians deixen de cultivar sis hectàrees cada dia
L’agricultura valenciana, amb aquestes dades, encapçala d’una manera encara més engruixada el rànquing nacional de terres abandonades. Les comunitats autònomes que li segueixen en nombre d’hectàrees ermes són Castella-la Manxa (153.446 Ha), Andalusia (129.477), Castella i Lleó (126.172) i Aragó (109.545).
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, assegura que “la dramàtica crisi de rendibilitat que arrossega la majoria dels cultius valencians està darrere de l’envelliment sense precedents en la història de la població agrària, de la falta de relleu generacional i del salvatge abandó de camps. Les alarmes no paren de sonar, els números no poden ser més evidents, però el govern del Botànic segueix sense reaccionar, es desentén dels agricultors i prefereix estar en altres coses”.
Afirma Aguado que “els pressupostos de la Generalitat Valenciana són absolutament inútils per a revertir l’abandó de terres, ja que retallen les partides que afavoririen la necessària transformació i modernització dels camps. Per contra, el repartiment dels pocs fons destinats a la conselleria d’Agricultura beneficia a les línies paisatgístiques o ambientals com la lluita contra el canvi climàtic. Com esperen millorar el medi ambient de la Comunitat si deixen tirats als agricultors, que són els que cuiden el territori? Com si després no mouen un dit davant l’increment de camps abandonats, els quals es converteixen en un polvorí per a incendis forestals, en abocadors incontrolats i en focus de mala herba i plagues? El seu fanatisme els impedeix veure que el millor atac contra el canvi climàtic és una bona defensa de l’agricultura sostenible”.
Els cítrics –que vénen de la pitjor campanya dels últims temps– suposen pràcticament la meitat de les hectàrees abandonades en 2019 (1.109 menys que en 2018). Altres produccions representatives del camp valencià que han perdut superfície són la vinya (256 hectàrees menys), les hortalisses (677) o la garrofera (114).
Cultius que estaven experimentant una tendència a l’alça han vist frenada la mateixa en defraudar-se les expectatives generades, com són els casos de l’olivar, l’ametler, el caqui o el magraner. Finalment destaca l’aposta creixent per les fruites subtropicals de l’alvocat i el kiwi degut a la seua alta demanda internacional.
Evolució de la superfície per cultius en la Comunitat Valenciana (hectàrees):
AVA-ASAJA
