-
Ja estem, un altre diumenge matinejant…, coll..s, i ací qui dorm?
Huitanta caminants puntuals a les huit del matí a la Plaça de l’Ajuntament, alguns fins i tot a les 7h30… per a no fer tard. Llàstima, en tota la plaça, bars tancats… “sorry, no coffee”!
Respectant els cinc minuts de cortesia, 8h05, moguem cap a Riola. Passat el poble i per un camí rural que Google anomena Via Pista… no sé perquè i que, per als riolencs és el camí del Cementeri de tota la vida, enganxem ja en terme de Polinyà amb el camí que per a aquests és el de Riola de tota la vida.
Al Molí de Monsalvà
Una vegada creuades la Sèquia de les Boves i la del Rei, anem directes al Molí de Monsalvà, ubicat al terme de Polinyà encara que en més d‘una ocasió, segons remarca la història, la cosa no ha estat massa clara… Polinyà, Corbera, sèquia avall, sèquia amunt, a qui li pertany aquesta petita contrada de territori? Doncs a Polinyà… i prou!
Eduard Gay ens espera al Molí. És historiador, cronista i bibliotecari de Polinyà i ens informa en pocs minuts de la història del Molí de Monsalvà… que com diu la veu popular, ni para … ni va, que quant té aigua no té gra! Una dita ben Polinyana… per contradictòria! O val per a tots?
Bé, doncs Eduard ens il·lustra sobre la construcció del primitiu molí allà pel S.XIV, en funcionament fins els principis dels 70 del segle passat, propietat de la Baronia de Corbera que, en aquella època comprenia tres municipis més, Polinyà, Riola, i Fortaleny, avui en serien cinc ajuntant Benicull, i que després de la Desamortització de Mendizabal, passà a mans particulars.
Eduard relata la divisió de la Sèquia per sota del molí o per el lateral capacitant la força hidràulica necessària per a moure els engranatges i maquinàries de moltura com son les cadenes, corretges i pedres, i ens conta que en temps medievals i ja també en èpoques més properes, tots els habitants dels Quatre Pobles tenien la imperativa obligació de moldre el seu gra al Molí de Monsalvà, propietat del Senyor! Hem canviat ben poc des de llavors, no? Gràcies Edu per la teua desinteressada i valuosa col·laboració.
La caminada segueix a buscar les primeres pujades de les Fontanelles de Corbera, Paratge Natural Municipal, per tant protegit i per tant importantíssim per a la nostra Ribera Baixa!
Una gran varietat d’espècies botàniques investigada i inventariada pel farmacèutic José Borja Carbonell pobla els tres barrancs de les Fontanelles, el de l’Infern, el del Senill i el propi de les Fontanelles, i en quant a fauna son comuns a la zona la rabosa, la ginesta, el porc espí, el senglar, el teuladí marí i huit especies de rat penat totes residents a la cova de les Ratetes.
És hora d’esmorzar… de pícnic, de “sotabraç” o de motxilla… com se li vulga dir, però no per això poc apetitós o insípid! No senyor, al menys el meu que me’l he preparat molt amorosament i tinc que vigilar i ser llest per a retirar els dits que sinó me’ls mossegue! I com està manat no falta el bon vi ni les olives xafaes!
De retorn cap a Sueca per la mateixa via emprada al anar, pugem a la Muntanyeta de Sant Miquel que deuria ser terme de Polinyà pel seu enclavament i és de Corbera per obra i gràcia del Rei Jaume Ier que atorgà a Fra Bernat Oller, al 1248, la potestat de construir una ermita allà dalt, adossada a una torre mora, la qual ja descansava sobre ruïnes romanes les quals estaven edificades sobre assentaments de la edat del bronze, del segon mil·lenni abans de Crist. Quanta pedra històrica superposada!
Bé, doncs allà dalt, ataüllant com ho feu molt segurament Fra Bernat Oller fa ja quasi 800 anys, albirem, admirant les vistes, l’entorn que s’escampa d’Est a Oest, totes les dos Riberes per banda i banda.
Ja s’ha fet hora d’iniciar els descens i el retorn a Sueca. Van dient que la “burreta”, cap al pessebre ja se sap el camí! I rapidet que anem. A les 13h30, entrem a Sueca, a les 13h45 ja tenim tots una fresca cervesa en mà, per a recuperar… les necessàries sals minerals que ens hem deixat pel camí!
Joanot Presència
Olivetes Xafaes
