Crònica d’Olivetes Xafaes: Tardor a las Hoces del Rio Mira

Crònica d’Olivetes Xafaes: Tardor a las Hoces del Rio Mira

El passat 20 d’Octubre, una colla de huitanta persones de “Caminades Saludables entre Arròs i Taronges” assolí la 2na sortida guiada pels camins de la Ribera Baixa, aquesta vegada a l’Assut de Fortaleny.

olivetes-xafaes-conca_2

Pi centenari a terres de Conca

Recorregut circular de baixa dificultat, a l’abast de tots, 15km d’una ruta plana pel cordó del Xúquer, passant per el Pont de Ferro en direcció al Molí de Tomba i a l’Assut.

Esmorzar a una parada del camí i entre gotes de fina pluja i paraigües oberts, com és preceptiu, xerrades i més xerrades, canvis d’impressions i opinions i regrés a la Plaça de l’Ajuntament on caigué el refresquet o la cerveseta de rigor.

Aquest darrer diumenge 27 d’Octubre li toca a “Olivetes Xafaes” moure fitxa amb una sortida més ambiciosa: “las Hoces del Rio Mira” a Mira, Conca. 7h30 de l’hora nova d’hivern, 110 senderistes a la parada de la Granja, dos autocars plens! I apesaradament tinc que dir, amb llista d’espera.

A les 9 passades ja estem a peu de marxa. Abans d’iniciar el camí, esmorzem i és evident… no hi manca de res, i menys les olives xafaes, d’un calibre fora de lo comú.

Avui la ruta és plana però ens enfrontem a la primera sortida del nostre grup senderista; en som molts i no resulta gens fàcil gestionar tanta gent i tanta disparitat de forces físiques, habilitats i mobilitat. Quasi 8km d’anada i uns altres tants de tornada.

Li pareixerà al lector que exagere i faig descripcions irreals del paisatge. No és així, vos ho assegure. La tardor ens pinta autèntics quadres impressionistes, taques d’or dels xops i dels oms entremaliades al verd perenne dels pins, el roig grana dels pàmpols a la vinya on encara hi pengen uns quants cabrerots de Bobal d’un negre obscur, ja madurs i dolcíssims.

Ors i verds als arbres, marrons i sienes a les parets del congost, rojos al ceps, el profund blau del cel i una preciosa catifa de fulles grogues que cobreix la terra molla de les recents pluges fan d’aquest paisatge de tardor un impagable regal per a l’esperit.

Les fotos se multipliquen, tots volem emmagatzemar per a casa la nostra dosi d’aquesta excel·lència de pura natura. Al “Molino de Fermin”, la pista se torna senda i és quant entrem realment a “Las Hoces”, senda que segueix riu avall els meandres que el Mira dibuixa.

Endinsats ja a la gorja, entre parets dels penya-segats a dreta i esquerra oms, xops i pins i d’entre tots aquestos arbres… EL PI, amb majúscules, un arbre que sembla ser prou més que centenari, d’enorme soca i grans branques, retort i anàrquic en la projecció de les seues rames, preciós espècimen de pi negre i que hem volgut batejar amb un rètol on hi figura el nom de: Pino “Toni l’Olivero”, un petit reconeixement a aquest suecà per la seua apreciada col·laboració.

La ruta ens porta al viaducte de Mira o Pont de Villa Paz, pont d’arcs que fa la línia entre Aranjuez i València, construït entre 1932 i 1935 sota la 2na República amb 74m d’alçada sobre la conca del riu Mira.

És hora de tornar. Anem a desfer camí. De retorn, un grup important de nosaltres se desvia lleugerament cap al “Mirador de las Ánimas”, un petit desnivell d’uns seixanta metres sobre el pla del congost que una altres recorrem per baix. El grups se tornen a ajuntar al Molí de Fermin per a completar el recorregut fins al restaurant. Hem fet una mica més de 15km sense acalorament i seiem a taula a l’hora prevista, les 14h45.

Dinar molt complit, perfecta relació preu/quantitat/qualitat encara que amb un pèl de retràs pot ser en el servei de cuina i cambrers. De tota manera el dia és encertat, el temps ens ha mimat, el excursionistes han posat el cor i “Olivetes Xafaes” ha posat l’ànima!

Joanot Presència
Olivetes Xafaes


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.