Festes Majors de Sueca: La cordà… de caixons!

Festes Majors de Sueca: La cordà… de caixons!

Bogeria, afició, droga, art, cultura, costum, alegria, risc, devoció, olor, foc, tro, fum…, festa? Tot açò és la Cordà i més epítets que ara no em venen a la ment.  Té un ràpid resum: és festa, és vida!

Per ací, a lo que els valencians li diuen “trellat”, els castellans li diuen “juicio” i per als Catalans, la paraula és seny, jo he escollit l’expressió que ampren els francesos per a fer entendre que “gestionen”: “garder sa tête sur ses épaules”, lo que significa literalment guardar el cap sobre les espatlles, o siga… estar en condicions de controlar la situació! M’agrada més per a traduir la situació d’una reacció front a un perill.

corda-festes-sueca-2019_2I realment és bastant necessari, més bé quasi vital quant s’està dins el infern que és una cordà, tan siga la tradicional Cordà de Burret, Bou o de Carro com la pròpia de Caixons.

De tots és coneguda la Cordà de Paterna. El 25 d’Agost de 2019 hi concorren 353 tiradors, 57 caixons i 70.000 coets… encesos i cremats en una mica més de 23 minuts. El tiradors van coberts amb vestits ignífugs, “monos” (granotes) de bombers, i fins i tot de pell com els que usen a la Formula 1 o a Moto GP, casc, guants, passamuntanyes també ignífugs, tot un equipatge que des dels 150€ pot arribar fins als 2.500!

Hom pot pensar amb prou exactitud que romandre dins del recinte de foc a Paterna, la Gàbia li diuen, és com estar al fons del “Stromboli”, aquest volcà sicilià que ve despertant darrerament i atemorint les aigües de la Mediterrània.

Però si a Paterna tenen la patent de la Cordà més famosa del món conegut, a Sueca, els Amics del Coet en fan una que, per ser més casolana és, de ben segur, infinitament més divertida.

A diferencia dels Paterners, els tiradors de Sueca, durant la Cordà, poden gaudir del fum, dels trons, del foc, del xiulets de quasi cadascun dels coets. 8 caixons, 20 tiradors, 4000 coets, 15 minuts, i tots vestits de “mono” de treball, de cotó, barret, boina o gorra i poca cosa més, fins i tot uns quants arromangats, desfiant el foc.

I si bé a Sueca no recreen la xemeneia de rius de lava del Stromboli, si que l’Avinguda de Pamplona sembla ser la farga del Deu Hefestos alimentant el foc per al Deu Hades, Senyor de l’Inframón, on centenes i centenes de dotzenes de coets, unes darrere d’altres, durant més de 15 minuts, fan totes d’una les seues danses embogides de llastres d’espurnes de foc cremant des del terra fins l’alçada de tres metres en l’aire, trons per centenes també… que els tiradors pretenem controlar, fum que si de vegades ens amaga els companys quasi sempre ens ofega a tots i tot açò si no pren foc un dels caixons complet, i va aquest de sobte per l’aire amb cinquanta o seixanta dotzenes de coets enfurismades de la ràbia de tots els dimonis de tots els inferns!

Som contínuament castigats pels repics, les sacsejades i les flamarades dels canuts dels coets quant ens colpegen a la cara, al cap, al pit, a les cames, l’esquena i el tors!

Ah, però i l’olor, i el diví olor a pólvora, eixa vital i pura vitamina valenciana, fragància “Eau de Coet”, que marca la festa, que determina la alegria i fabrica benestar! Olor a coet, a pólvora viva, escalfor de la miríada de centelles que impulsen el canut a velocitats endimoniades, tro i tro i tro, i foc i foc… i fum, quinze minuts de goig tan valencià com la… Paella!

Eixe quart d’hora de Cordà del que a Sueca gaudeixen és tot allò que acumula una vida. Transcorren de la febril activitat al descans merescut, de la expectació en pau a la nerviosa inquietud, de la alegria al temor, de la despreocupació a la vigilància, del riure a la preocupació i de nou al riure. Un cúmul de sensacions bones i dolentes, assossegades o compungides, esperançades o atemorides, sensacions que com els coets, van totes d’una, a la velocitat de la llum, sense deixar que els tiradors tinguen el temps de prendre’n plena consciència.

Bogeria conscient, inconsciència addictiva, volença del risc, gust al foc o a la pólvora, tradició o simplement reminiscències de la infància? Qui sap?

El que sí sé és i n’estic convençut és que, controlant la situació, la Cordà, és festa, és vida… la Vida!

Joanot Presència


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada