Ja advertÃrem que era de compliment impossible les exigències de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climà tic i Desenvolupament Rural sobre els nivells d’aigua de l’Albufera en època de cria de l’arròs. Aixà ho advertÃrem en les reunions prèvies a la publicació de l’Ordre 5/2018 d’1 de febrer relativa a la regulació del nivell i comunicació amb el mar del parc natural. Se’ns va fer cas omÃs, restant-li importà ncia amb un “no feu cas; això ja ho arreglarem”. I en la primera cullerada, una mosca.
La nostra observació no era fruit de cap capritx: partia de l’experiència de la Junta de Desaigüe de l’Albufera, avalada per desenes d’anys de gestió dels nivells del llac, i per tant els arrossars. Quede clar, per tant, que no es tracta d’un joc de taula, o de despatx el responsable del qual canvia cada quatre anys.
Ara com ara som els arrossers els únics que aportem un flux continu d’aigua a la llacuna. Els arrossars són el filtre verd i cabal ecològic natural de l’Albufera, i som els agricultors dels huit pobles fronterers els qui continuem donant vida a l’aiguamoll més important de la Comunitat Valenciana.
Valga com a exemple que la majoria dels 130 hectòmetres cúbics que la Comunitat de Regants de Sueca utilitza entre maig i setembre per al cultiu de l’arròs acaben en el llac de l’Albufera. Una xicoteta part acaba en la Gola del Rei, al Mareny de Barraquetes. Fora d’aqueix perÃode, l’aportació d’aigua a l’Albufera és d’uns 7 hectòmetres cúbics mensuals. Aquesta situació podria millorar-se quan es duga a terme el projecte per a aportar aigües sobrants d’excedents del riu Xúquer des de la capital de la Ribera Baixa, utilitzant el sistema de regs de la Comunitat de Regants de Sueca, per a això s’està elaborant un protocol que està sobre la taula de la Confederació Hidrogrà fica del Xúquer.
Deia que la nostra observació sobre les cotes preteses per l’administració no respon a cap capritx. En els mesos de maig i juny podrien ofegar, en molts punts, els brots d’arròs recentment sembrat. D’altra banda, dins del propi llac, la pressió de l’aigua posa en perill les motes que protegeixen els camps que es troben per davall dels nivells de la pròpia Albufera.
Ha de tindre’s en compte la necessitat de dragar el llac, aixà com la Carrera de la Reina i la Sequiota, ja que això facilitaria la circulació de l’aigua i la regeneració del llac.
En aqueix sentit, des de l’Ajuntament de València, propietari de la llacuna, fan cas omÃs cada vegada que es parla de reforçar aqueixes motes de protecció. I si parlem de dragar el llac gradualment (fet que podria traure a la llum antics naixements d’aigua obstruïts pels sediments), el regidor de Devesa-Albufera, Sergi Campillo, bé que ho sap. Amb Campillo no hi ha manera de parlar. Mai respon al telèfon. Tan sols whatsapp amb la resposta de “Parlarem”. Parlarem? Bé, doncs…parlarem.
Un altre dels motius de crÃtica a la Junta de Desaigüe és la de l’obertura de comportes en hores de bany. Suggereixen que s’òbriguen durant la nit. Què més voldrÃem si poguera ser? La comportes es van construir per a evitar la intrusió marina i, amb ella, l’aigua salada. Sabut és el mar comença a alçar-se poc després del migdia i és precisament a la nit quan envist amb major força. Això dificulta l’eixida de l’aigua des dels canals i amenaça amb la intrusió marina.
Sense un altre tipus d’aportacions hÃdriques, queda clar que existeix l’Albufera perquè existeix l’agricultura. Aixà doncs, no disparen contra els arrossers perquè, ara com ara i mentre no hi ha una solució alternativa, d’ells depén aquest preuat ecosistema que és el parc natural de l’Albufera.
José-Pascual Fortea Zaragozá
Secretari de la Junta de Desaigüe de l’Albufera
