Hi ha coses, que a vegades pensem, que no poden passar. Són tan increïbles i tan injustes, que mai creus que es vagen a dur a terme. I quan passen, arriba la sorpresa i la incredulitat… Així ens hem quedat tota la Comunitat Educativa del Centre de Sambori de Cullera, quan ha arribat la notificació de l’Ajuntament, de tancament del Centre.
La Direcció, les educadores, l’AMPA… sort que els principals perjudicats, que són les nostres xiquetes i xiquets, viuen aliens a tan fatídica noticia, i continuen anant feliços a la seua escoleta, com cada matí. I allí els reben amb el mateix somriure de sempre les educadores i la directora, encara sabent que en breu, van a quedar-se sense feina, per una persecució obsessiva i per unes ganes de cobdícia desmesurades.
Però l’Associació de Mares i Pares de Sambori, no ens resignem. No devem fer-ho, perquè com a societat, no podem deixar que passen estes coses. I com que no anem a callar, volem que tothom sàpiga la història, contada per gent que l’únic interès que tenim és el benestar de les nostres filles i fills, i la prosperitat d’un poble que no pot privar-se d’un centre educatiu de tan alt nivell.
Sambori obrí a 2.009, amb totes les llicències pertinents, i arrel d’una modificació del PGOU aprovada per l’Ajuntament, en la que es permetia l’ús educatiu, per a escoles infantils privades. Per un error administratiu (totalment aliè a la direcció del centre), la modificació és anul·lada als tribunals.
Però aquest error no haguera portat a un final tan dramàtic de no ser per la persecució infatigable d’un particular, que no ha sabut guanyar a les aules, el que està intentant per la via judicial. Quan el treball es fa ben fet, no fa falta enfonsar al “rival” per tal de obtenir beneficis. Quan dos centres, en igualtat de condicions, i obrint per èpoques similars, als pocs anys tenen una diferència d’alumnat abrumadora, hi ha que fer-s’ho mirar. Però fent autocrítica, no tirant balons fora.
És veritat que l’Ajuntament ha intentat revertir aquesta situació, que és un problema formal, i que no porta cap problema més associat, però sempre s’ha trobat amb la negativa d’Urbanisme. El perquè? Nosaltres no el sabem, però exigim a l’Ajuntament que demane una justificació i sobre tot, que faja l’impossible per parar aquest despropòsit.
Ara mateix, la nostra situació és que a setembre, no tenim on deixar als nostres xiquets. I que quede clar que totes i tots érem sabedors de la situació, que mai ens han ocultat cap informació des de la direcció del centre. Que molts ens podran dir que veient com estava el panorama, podríem haver canviat de centre quan encara estàvem a temps. Però les rates són les primeres que abandonen el barc quan s’enfonsa, i Sambori no es mereix això. Es mereix recolzament fins el final, passe el que passe, i li pese a qui li pese.
Associació de Mares i Pares Sambori
#Samborinotanca
