
El passat divendres, 7 de juny de 2019, el col·lectiu Pense Pensions Dignes, s’ha concentrat per continuar les seues reivindicacions per unes pensions dignes.
La portaveu, Pilar Medrano, va titular la seua exposició ‘Sensacions’. Les sensacions que va tindre en llegir l’article publicat al Levante-EMV, el 29 de maig de 2019, pel Banc d’Espanya, amb el títol “El banc d’Espanya demana reformar les pensions abans que siga més difícil”.
Sensació de dubte: què vol dir el Banc d’Espanya amb aquest titular? Vol dir que com la població està envellint, les persones grans estem demostrant que no acceptem qualsevol reforma i no aturarem les nostres reivindicacions?
Sensacions de tristor i d’engany: Segons l’article, augmentarà la despesa en dependència i sanitat. És clar, però perquè no es planteja l’estudi del Banc d’Espanya, que per fer front a la dependència caldrà molts llocs de treball en geriatria, cal per tant fer polítiques socials, però com que no produeixen beneficis, no interessa al Neoliberalisme.
Destaca que l’esperança de vida el 2050, serà major, doncs, una vegada més, “desconeixen” que el 2050, l’esperança de vida haurà minvat 10 anys perquè l’OMS (Organització Mundial de la Salut), ha reconegut la “síndrome de Burn out”, la síndrome del/ de la treballador/ra cremat/da (trastorn psicològic que afecta a molts/es treballadors/res amb un estrés i ansietat permanent), que el 2022 serà una malaltia del treball com qualsevol altra, que en l’actualitat afecta a milers de treballadors/es, per les condicions de treball i la pressió que exerceixen algunes empreses i no és una malaltia laboral reconeguda, dades donades en el Programa de la “ventana” de la SER, dijous 6 de juny de 2019.
A qui pretén enganyar el Banc d’Espanya? En el seu estudi, diu que el creixement es pot ressentir perquè hi haurà menys persones en edat de treballar, fins i tot si es mantenen els fluixos d’immigració. Cal recordar com van créixer econòmicament alguns països d’Europa, els anys 60 i 70, gràcies a la immigració. Segons l’estudi, els ingressos tributaris acusarien l’impacte de la demografia, es recapataria menys perquè hi hauria menys treballadors/es, però si es creen nous llocs de treball en un sector com la geriatria, a més dels impostos que els pensionistes paguen amb l’IRPF, i sobretot perquè els nous pensionistes cobren pensions més elevades.
Sensacions de ràbia i impotència, per no poder respondre a les dades aportades per l’estudi i perquè els mitjans de comunicació de massa, només trauen els estudis que ells fan, però no les respostes que molts economistes, que no estan lligats al neoliberalisme ni a l’IBEX 35, els donen.
En definitiva i per concloure, l’objectiu del Banc d’Espanya és eliminar el Sistema públic de Pensions solidari, deixar-lo com un sistema residual i convertir-lo en un Sistema privat i individual de pensions, encara que les darreres recomanacions de la Comissió europea a l’executiu espanyol és que ha d’adoptar mesures que compensen la “revinculació de les pensions a la inflació (com el 2018 i el 2019) i l’ajornament del factor de sostenibilitat (lligat a l’esperança de vida) del sistema de pensions a mitjà i llarg termini”.
La concentració acabà, com de costum, corejant les consignes i cantant una de les cançons del company, Rafa Iborra.
Pense Pensions Dignes