Ètica o vendetta? Aquesta podria ser una de les qüestions que es plantegen davant incertesa sobre qui ocuparà el despatx de l’Alcaldia de Sueca a partir del pròxim dia 15. La lògica, després del repartiment de regidories que l’equació D’Hont va aplicar en les recents eleccions municipals, no hauria de deixar lloc a dubtes: els huit edils de CompromÃs i els sis del PSPV-PSOE donen una sobrada majoria de catorze sobre els vint-i-un que componen la Corporació Municipal.
Aqueixa mateixa lògica que hui reclama la formació taronja no es va aplicar ara fa quatre anys quan CompromÃs va obtenir huit escons i cinc el PSPV-PSOE. En aquella ocasió van preferir al GISPM dels qui algú ja ha titllat frÃvolament com “la versió local de Vox”. Aixà va succeir que la formació valencianista es va aliar amb una facció de la dreta local per a enviar a l’oposició als qui ara els reclamen ètica i sentit comú.
Però, per què el PSPV-PSOE hauria de seguir la ruta lògica que ara implora CompromÃs quan no ho van fer fa quatre anys? Caldrà repassar qui va obrir la primera porta d’aquests pactes contra natura dels quals ara fa gala de detestar Raquel Tamarit (CompromÃs).
El que ahir era bo “per a Sueca”, segons l’actual alcaldessa en funcions, hui ja no ho és tant perquè, senzillament, no els ixen els números. Ara s’amarren a exigir una resposta del PSPV-PSOE cada cinc minuts quan, cal no oblidar, fa quatre anys els van menysprear. Un pacte de tretze hauria de ser millor “per a Sueca” que el d’onze que van tancar amb conservadors. I no fou aixÃ.
La legislatura que ara acaba és la segona en la qual nacionalistes envien a l’oposició a socialistes. La primera va ser en 1999, moment en el qual EPI-Bloc (Alfredo Guilem i Joan BaldovÃ), amb tres edils, van pactar amb els set del PP i un del Partit Independent Perelló i Mareny (PIPM) perquè la vara de comandament recaiguera en mans de Guillem.
Després, Joan Baldovà (Bloc) va arribar a l’Alcaldia amb els cinc regidors propis, els quatre del PSPV-PSOE i els dos d’EUPV. El PP havia obtingut huit edils; Coalició Valenciana (Campillo), un; i un altre ERPV.
Però el vertader colp d’efecte electoral dels darrers anys el va donar Carlos RamÃrez, lÃder del PP que en els següents comicis va obtenir deu regidors i es va quedar a escassos sufragis de la majoria absoluta. De poc li va servir: els cinc vots del Bloc i quatre del PSPV-PSOE li van donar l’Alcaldia a Salvador Campillo (dos edils) que ja havia abandonat la formació polÃtica d’extrema dreta per a crear el GISPM.
La realitat és tossuda i els fets vénen a demostrar que no sempre cau l’Alcaldia en mans del més votat. Els pactes de conveniència estan a l’ordre del dia; com també és públic i notori que CompromÃs no estaria implorant ara una resposta del PSPV-PSOE d’haver-se repetit els resultats de fa quatre anys.
Aixà doncs, no haurÃem de sorprendre’ns si ara reapareix la manca d’ètica en un pacte de govern local. Ni si es produeix una altra situació de “donde las dan…”, vendetta la qual ja es va donar fa quatre anys. Que ho facen “a la remanguillé” o com els abellisca i que deixen de fer creure que estan gestionant tan bé el municipi que mereixen una indulgència plenà ria eterna quan en realitat el que està patint el poble de Sueca és, precisament, la falta de gestió.
Canyamel Tercer, mariscal de la Caldereria
