“Olivetes Xafaes” marxa vent en popa. El cap de setmana es torna trepidant, febril. “A ras” diria el gallec Luis Moya, aquell mític copilot de Carlos Sainz. Però a nosaltres no ens fa falta que ens criden “… trata de arrancarlo, Carlos, por Dios, trata de arrancarlo!”.
Ens van tancar portes i finestres i desnonats de casa nostra, mira tu per on, a la nostra nova casa, hem obert un sostre ple d’ estels i de vida… però aquesta sana, sense enveges ni hipocresia!
La feina del divendres, dissabte i diumenge, calculada, calibrada, consensuada i preparada amb la suficient antelació comprèn la organització de la 39ª Volta a Peu del Col·legi Lluis Vives, la organització de la Caminada contra el Càncer i la última sortida de muntanya de la temporada per les nostres terres. Realment, enguany, la darrera serà la del “Caminito del Rey” a Màlaga i el Veleta, la Alhambra i el Albaicín a Granada, amb entrades a tot i per a tots.
La mil·limètrica concepció de la Volta a Peu del Lluis Vives, des de la pintada del recorregut fins la col·locació de l’ arc de meta cedit per la AECC, i des del inici de les proves fins l’últim entrat en meta fa d’aquesta veteraníssima prova atlètica un real èxit on tot surt avant de manera brillant. La “Ampa” fa un excel·lent treball en inscripcions i dorsals, l’avituallament és realitza àmpliament en temps i forma, el cotxe que obri les curses per categories marca correctament ritmes i circuit i el furgó que tanca la prova absoluta ho fa tècnicament perfecte, el speaker borda la locució i tant el starter de meta com el de les curses dels molt menuts, amb autoritat, seriosos i compromesos.
Queda parlar dels encarregats de tancar carrers i cantons. Cap incident ni cap problema en cap lloc de tot el recorregut. Com si aquesta fos la seua professió!
Així és que sí, brillant aquesta 39ª Volta a Peu del Lluis Vives amb record de participació en la carrera absoluta: 130 efectius que acaben els 5200m que sumen les dos voltes marcades allà per la zona del Teular.
En acabat, mentre se fa la entrega dels premis i trofeus, els alumnes tenen preparat un soparet amenitzat per una molt bona banda de Jazz, amb beguda i entrepans, a preus populars, calentets i boníssims.
Gran vesprada, gran celebració, gran expectació, però sobretot gran capacitat per part d’uns quants pares i de molts professors implicats en aquest col·legi per a portar a bon termini una mampresa com aquesta i fer-ho amb il·lusió.
Dissabte arriba el dia de la Agrupació de Sueca contra el Càncer, i al capdavant la Presidenta Celia Albi i la seua divertida i activa colla de col·laboradores. Una vegada més es celebra la tradicional Caminada, la primera d’ una nova època desprès de la renuncia dels antics organitzadors.
“Olivetes Xafaes” recull el desafiament i estableix minuciosament el desenvolupament de la Caminada contra el Càncer del 2019. Les samarretes verdes confeccionades per a la ocasió i un nou recorregut dibuixat per Toni Llopis va a portar els quasi 800 participants a creuar i tornar de banda a banda el Pont de Ferro, recentment retocat i restaurat. Una imatge preciosa aquesta de la inacabable colla verda que serpenteja per la pujada cap a aquest preciós monument civil del modernisme de principis del S.XX., del 1916 i en servei fins el 2010.
Així doncs des de la sortida a les 10:30h sota l’ arc del Càncer fins l’arribada a la Plaça de l’ Ajuntament a les 12, tot transcorre sense cap ensurt seguint el ritme del cotxe que obre la Caminada i la pedalada de les tres bicicletes que li van al darrere.
La recaptació és de 3000 € que son entregats a la Agrupació de Sueca de la AECC i que seran destinats a la lluita contra el Càncer. Gràcies a Sergio Sahuquillo, coordinador de les diverses agrupacions valencianes, hem vestit la sortida d’ un gran arc de meta i al arribar a la plaça, una bonica carpa de la AECC permet vendre més samarretes en un principi, i repartir després l’ aigua de l’ avituallament i una malla de taronges a cadascun dels caminants.
La festa segueix al ritme que Mónika Carrasquer imprimeix a la seua zumba i que fa botar inevitablement a moltes de les “loquetes” sempre disposades a moure’s als ritmes de qualsevol música.
Sis quilòmetres de perfecta organització, conscient i serena, nosaltres contents i les Dames del Càncer… radiants.
Diumenge, Serra d’Irta, darrera sortida pel País Valencià del Grup de Senderisme “Olivetes Xafaes”. Alcossebre, Ermita de Santa Llúcia, la Torre d’ Ebrí, la Cala Blanca i la Platja de les Fontetes. 10kms, no massa durs encara que una mica penjats, amb un global de dificultat mitjana baixa.
Aquesta sortida era prevista per al 2018 en realitat. No es va poder fer per amenaça de fortes pluges i vam canviar la sortida per una al sud, Alacant, on no hi havia previsió de ruixats.
Quedem de bon mati, a les 7:30 perquè la distancia a Alcossebre és prou important. 92 senderistes, un autocar gran i un altre de 37 places, un dia de “boom”! Esmorzar al arribar, i amunt directament des de la carretera cap a l’ermita. 400m d’ alçada, dos quilòmetres de senda, un 20% de desnivell… res que no se puga fer, a més amb barana i cordes en quasi tota la pujad
Hi ha de tot al repertori, n’hi ha de sobrats i d’ altres que trauen el lleu! Però en 50mn totes i tots estem dalt, allà a l’ermita, recuperats… pues tampoc era tant difícil!. Fotos amb vistes de somni sobre la Mediterrània, “reoxigenació” i… au, tots a la Torre Ebrí per una senda protegida de pins i carrasques, aquesta ja menys dura que la anterior.
Evidentment, més fotos, un’ altra respirada… i au altra vegada, esta cap avall, a la Cala Blanca i a la Platja de les Fontetes a buscar-nos el dinar a vora mar, cadascú per lliure a un dels molts restaurants del passeig.
Malgrat les amenaces de pluja … ni gota! A casa estarem a les 19h tocades. Excel·lent sortida per l’estrena de les samarretes del Grup i del logotip de “Olivetes Xafaes”.
Per a aquesta temporada ja sols ens queda la cirereta del pastis per al 9 de Juny: el Caminito del Rey! Serem 106, amb un complet programa per a un cap de setmana ple d’esport, ple d’art i ple de “tapas i finos”!
Joanot Presència
Olivetes Xafaes
