-
La superfÃcie dedicada a aquesta fruita s’ha reduït quasi un 37,8% en els últims cinc anys, d’acord amb les dades oficials, i les perspectives per a aquesta campanya són encara pitjors
El meló d’Alger, una de les fruites per excel·lència de l’estiu i el cultiu del qual va gaudir de gran implantació en terres valencianes, es bat en retirada i el seu gradual declivi s’accentua cada vegada més. AixÃ, en els últims cinc anys el descens de la superfÃcie dedicada a aquesta planta herbà cia en la Comunitat Valenciana va patir un sever descens de quasi un 38% en passar de 2.312 hectà rees en 2014 a només 1.347 en 2018, segons es recull en un informe de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) elaborat a partir de les xifres oficials del Ministeri d’Agricultura.
La causa que explica aqueixa acusada tendència regressiva no és una altra que la falta contÃnua de rendibilitat que ve materialitzant-se durant les últimes campanyes en un enfonsament generalitzat dels preus del meló d’Alger valencià , una circumstà ncia que està portant a desenes de productors a llançar la tovallola. Tant és aixÃ, que la prà ctica totalitat dels conreadors d’aquesta fruita associats a AVA-ASAJA, i que han sigut consultats sobre aquest tema, van indicar que aquesta temporada han renunciat a plantar aquesta fruita perquè estan cansats dels desastrosos resultats obtinguts en els exercicis precedents i no volen continuar perdent diners. L’any passat van percebre entre 5 i 10 cèntims per quilo, quan el cost de producció se situa entorn de 20 cèntims, de manera que la situació resulta insostenible.
Tampoc les perspectives de la campanya que ara comença són falagueres. Les cotitzacions de la zona productora d’Espanya més precoç, és a dir Andalusia, han disminuït un 60% durant els últims quinze dies pel fet que la calor no ha arribat encara a Europa, amb la qual cosa es retrau el consum, i al fet que, a més, els seus mercats es troben proveïts també per carregaments de meló d’Alger procedents de Costa Rica, el Brasil, el Senegal i el Marroc.
Cal tindre en compte, precisament, que les collites de meló d’Alger d’Andalusia i Murcia entren en producció una mica abans que les de la Comunitat Valenciana i, com és lògic, també arriben abans als mercats, un factor que juga en contra del meló d’Alger valencià a l’hora de negociar les cotitzacions, mà ximament perquè poc després també entren en competència directa amb l’abundant oferta que ve de Castella-la Manxa.
La inquietant conjuntura en la qual es troba immers el cultiu del meló d’Alger en la Comunitat Valenciana -sobretot en el que a xicotets productors es refereix i amb l’excepció que puga suposar el treball especÃfic amb aquest producte que realitza alguna gran empresa- guarda similituds amb el succeït amb el meló. La Comunitat Valenciana va ser en un altre temps, molt més amable per al sector agrari, una vertadera potència en la producció de melons i hui dia la superfÃcie que ocupen les seues plantacions és poc menys que testimonial respecte al conjunt d’Espanya.
En concret, el meló valencià representa en l’actualitat un minso 2,6% del total de la producció espanyola, mentre que el meló d’Alger no li camina massa a la saga i suposa a penes un 11% del territori que es destina a Espanya al referit cultiu herbaci.
“Continuem perdent protagonisme -denuncia el president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado- i el panorama és certament desolador perquè, lluny de veure l’eixida del túnel, en el cas del meló d’Alger les expectatives són cada vegada pitjors i aquesta campanya seran encara més els agricultors que deixen de plantar. Mentrestant, els polÃtics segueixen sense agafar el bou per les banyes i ens parlen de lleis per a l’horta i projecten una imatge bucòlica que està molt allunyada de la crua realitat que vivim. Tenim unes condicions climà tiques i de sòl idònies, privilegiades, tant per al cultiu del meló d’Alger, com de melons i de d’altres productes, i, no obstant això, estem permetent que es perda tot aqueix patrimoni d’una manera lamentable”.
AVA-ASAJA
Fotografia: espores.org La Veu del Botà nic
