Qüestió de fe? Assumpte esportiu? Repte personal? “Comboi” com diem els valencians? Els dissabte, a les huit de la vesprada, tots i cadascun d’ aquestos temes son el sentir de les quasi dues-centes ànimes, bona part integrants del Grup de Senderisme “Olivetes Xafaes” i que, després de la missa a la Mare de Déu de Sales, s’ajunten en arc a l’ esplanada de l’ església per a la foto commemorativa.
Una any més, Lluis Ruiz i Andrés Ventura aconsegueixen posar en marxa una caminada de 42 quilòmetres des de Sueca fins València, a la plaça de la Mare de Déu dels Desemparats. El 90% dels peregrins està entrenat. S’han vingut fent llargues caminades durant mesos. Doncs a caminar i no s’ en parle més!
Les 20 hores tocant, la gentada, tota de samarreta roja vestida, inicia la marxa. El sopar és previst a Sollana, dos hores després. L’ ambient és festiu, el grup d’ animació de les “Espartanes” no deixa de cridar, i els joves agents de policia local aguanten estoicament els envits de les xicones.
Com que el ritme que se marca és de 12 a 12:30 minuts per quilòmetre, eixint de Sollana a les 23:40, estan en Silla a la 1:50, 30 minuts de recés i arranquen a buscar l’antiga Carretera Reial de Madrid en direcció a la Creu Coberta.
Ja son les 4:45. Les forces comencen a mancar, els dolors que ja fa una estona han aflorat, ara s’ aguditzen. Igual que lo que els corredors de Marató han batejat com el “mur”. Hi ha evidents ganes d’ abandonar per part d’ uns quants… però el descans i la xocolatada que els organitzadors tenen preparada remunta ànims, moral i forces i obren miracles!
Ja d’ en peus de nou, la distància de quatre quilòmetres restant se fa al ritme més pausat de 13:30 i 14mns/km. Està calculat per a fer entrada a la Plaça de la Verge entre les 6:20 i les 6:30.
Fan reagrupament un poc abans d’arribar, allà pel carrer Sant Vicent, i de nou fotografia de grup, posant de fons a mode de “photo-call” la Catedral i el Micalet.
L’entrada de la colla suecana de peregrins, banderí en alt, és fervorosament aplaudida per els assistents congregats a la Plaça de la Verge on han passat la nit assistint als diversos balls, “dansaes” i actuacions marianes.
Curta visita a l’interior de la Basílica… de gom a gom, i la gent va retornant poc a poc cap a l’ estació. El pla és entrar en Sueca sobre les nou, esmorzar i retirar-se a dormir una estona.
Tot ha esta perfectament calculat. A Sollana el sopar servit d’immediat i calent, a Silla, ample lloc per a estirar musculatura i alleugerir la bufeta!
A la Torre, per a la xocolata calenta i el tendríssim panou, una església oberta per als romers, i taules i cadires. L’ajut constant i l’acompanyament permanent del serveis de Policia Local i de Protecció Civil, des de Sueca fins a Silla ha tranquil·litzat en bona mida la organització.
No se declara cap baixa greu, sols una per problemes de digestió, una caiguda sense conseqüències i dos casos molt simpàtics d’ excés… de “xupitos” que sols afecten una miqueta la verticalitat i deslliguen la llengua més del compte provocant riures i somriures però que Ampi controla amb suau fermesa.
L’ambient no ha decaigut, les converses per colles han sigut continues, els horaris respectats amb puntualitat suïssa, i les peregrines i peregrins, alguns rebentats, d’ altres bons i sans ja pensen en la Romeria de l’ any que ve.
Així doncs, hi ha hagut de tot, fe, esport, i repte, a més de festa i concòrdia. Cadascú al seu envit, a la seua creença o necessitat. Han vist caure el sol, han vist néixer un dia nou, han tingut una temperatura ideal i han complert allò per lo que s’havien inscrit a esta nova edició nocturna de Romeria a la Mare de Déu dels Desemparats. Èxit d’ organització.
Joanot Presència
‘Olivetes Xafaes’
