
-
En els darrers sis anys han crescut un 40%, assegura l’organització agrà ria
El president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado, i el secretari general d’aquesta entitat, Juan Salvador Torres, han mantingut una reunió a Brussel·les amb Joao Onofre, cap de la unitat de fruites i hortalisses de la direcció general d’Agricultura de la Comissió Europea, i amb Jesús González-GarcÃa, especialista en cÃtrics d’aqueix mateix departament, per a exposar-los les nefastes conseqüències que l’increment de les importacions de cÃtrics de tercers països, fruit de la signatura d’acords comercials per part de la UE, estan tenint sobre el desenvolupament de la campanya.
A la trobada també va assistir Daniel Acevedo, director de ‘comodities’, comerç i tecnologia del COPA-COGECA, l’organització que agrupa les organitzacions agrà ries i les cooperatives europees i que recolza les reivindicacions de AVA-ASAJA en aquesta matèria.
Els dirigents agraris valencians van fer lliurament d’un document, basat en dades oficials del Ministeri d’Agricultura a partir de les xifres que maneja Eurostat, en el qual pot apreciar-se que durant els últims sis anys -entre 2013 i 2018- els principals països que exporten cÃtrics a Europa han augmentat els seus enviaments un 40. Per països, els increments registrats són molt significatius i entre els mateixos destaca el cas d’Egipte –amb una pujada del 88,8%– o del Marroc –amb un creixement del 112,8%– si bé Sud-à frica és el paÃs que major volum de tones remet als mercats comunitaris.
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, afirma que “després de la intensa campanya de mobilitzacions que hem dut a terme per a denunciar el desastrós exercici que estem patint els productors, ara estem ja immersos en el procés de negociació i per això estem acÃ, davant els representants de la Comissió per a demostrar-los amb xifres a la mà que els acords comercials signats en condicions de clar desavantatge competitiu per a les produccions europees i sense que s’apliquen els mÃnims criteris de reciprocitat exigibles ens posen en una situació cada vegada més complicada. La pressió creixent que exerceixen les mandarines i les taronges foranes, tant a l’inici de la campanya com ja mediada la mateixa a partir de gener, està tenint efectes devastadors que aniran a més en els pròxims anys”.
Efectivament, Aguado va exposar al representant de la Comissió que “a Sud-à frica s’han plantat 10.000 hectà rees de mandarines tardanes que produiran unes 600.000 tones en els pròxims anys i la destinació principal dels quals serà Europa on se solaparan amb les nostres just quan comencem la temporada. Mentrestant, a Egipte la seua superfÃcie citrÃcola no deixa de créixer i les seues taronges navels i valències desembarquen a partir de desembre en el mercat comunitari competint amb les nostres a preus baixÃssims a causa dels Ãnfims costos laborals i de producció que allà imperen”.
Aixà mateix, i a fi d’acreditar el desavantatge competitiu i el greuge comparatiu que impliquen els tractats comercials, els dirigents de AVA-ASAJA van entregar un document en el qual es detalla que 19 matèries actives per a tractaments contra plagues i malalties, l’ús de les quals està prohibit a Europa, sà que estan autoritzades en països que introdueixen els seus cÃtrics al territori comunitari.
Durant la reunió, i a la vista del panorama descrit, el representant de la Comissió es va comprometre, tal com li reclamava aquesta organització agrà ria, a realitzar un estudi detallat a fi de valorar adequadament l’impacte que estan tenint aquests acords preferencials amb tercers països sobre la citricultura europea, un estudi que és el pas previ necessari de cara a explorar la possibilitat per a poder establir futures clà usules de salvaguarda.
AVA-ASAJA