-
El ‘Manifest València’ també reclama una agilitació en l’aprovació de matèries actives basades en la ciència i una aposta per a desenvolupar noves varietats d’arròs
L’International Rice Fòrum VLC organitzat per l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) ha fet una crida als diferents agents del sector arrosser per a aconseguir que la Comissió Europea aprove un etiquetatge obligatori sobre l’origen de l’arròs que es comercialitza en els mercats comunitaris, tal com ja s’ha legislat en el sector lacti.
Ximo Puig també va advocar per establir l’etiquetatge
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, va declarar que “en ple segle XXI els consumidors tenen tot el dret del món a saber què és el que mengen i on ha sigut produït. El repte que tenim les organitzacions agràries és segellar una gran aliança amb la societat per a aconseguir que Brussel·les atenga les nostres demandes en matèria d’etiquetatge”.
En aquest sentit, Aguado va subratllar que “la solidaritat europea és un principi essencial i no pot ser que la llet -un producte agrari característic del nord- ja tinga un etiquetatge obligatori mentre que en l’arròs continuem donant voltes a l’assumpte”.
Les reticències a l’hora d’exigir l’etiquetatge procedeixen fonamentalment de les indústries arrosseres. No obstant això, Salvador Loring, director de relacions institucionals del Grupo Ebro, va assenyalar que aquesta normativa suposaria un sobrecost, però que “estarien disposats a negociar-lo arribat el moment”.
Per part seua, Olivia Merino, representant del Ministeri d’Agricultura, va afegir que “si hi ha una proposta conjunta per part de tot el sector, tenint en compte el precedent de la llet, podria ser donada suport per l’administració i, per a guanyar en efectivitat, hauria d’anar acompanyada de promoció”.
Al fil d’aquestes manifestacions el responsable de la sectorial arrossera de AVA-ASAJA i al seu torn vicepresident del grup de l’arròs del COPA-COGECA, Miguel Minguet, va apel·lar a “construir una estratègia comuna a llarg termini amb la indústria i la gran distribució a fi de distingir el nostre arròs del cultivat en tercers països”.
Durant la inauguració de la trobada el president de la Generalitat, Ximo Puig, també va advocar per establir l’etiquetatge “obligatori i sense dreceres a causa del major prestigi i valor afegit del qual gaudeix l’arròs valencià”. Així mateix, el cap del Consell, va coincidir amb els arrossers a reclamar reciprocitat real amb tercers països, ja que “no estem en contra de la competència, però no podem tolerar la competència deslleial”.
Els assistents van subscriure un ‘Manifest València’ que va incloure les principals reivindicacions del col·lectiu europeu, entre les quals destaca la demanda d’un etiquetatge obligatori. A més, el document denuncia les creixents limitacions que imposa la legislació europea en l’ús de matèries fitosanitàries i que dificulten la lluita contra les plagues i malalties del cultiu. Des de 1993 el 68% de les substàncies actives existents en el mercat han sigut eliminades i moltes altres es troben ara mateix en el punt de mira o pendents d’autoritzacions excepcionals per part d’Espanya, com el Triciclazol contra el fong de la Pyricularia o el Propanil contra dolentes herbes.
Davant aquesta situació, el sector reclama a les autoritats comunitàries que duguen a terme “un replantejament general sobre la protecció vegetal que es base en l’aplicació de criteris estrictament científics abans de decretar la supressió de determinats productes per damunt de visions fortament ideologitzades i no sempre avalades per la ciència”.
Paral·lelament exigeix “alleugerir la pesada càrrega burocràtica que espenta a moltes empreses a renunciar al registre de certs productes fitosanitaris”, així com harmonitzar les normatives dels diferents països comunitaris i impedir l’entrada d’arròs de països tercers tractat amb productes que estan prohibits a Europa.
Una altra reivindicació recollida en el ‘Manifest València’ és l’aposta decidida pel desenvolupament de noves varietats més productives, adaptades a les demandes del mercat i resistents a malalties, per a això resulta fonamental comptar amb les noves tècniques d’edició genètica com el CRISPR, màximament quan va ser descobert per l’investigador valencià, Francisco Mojica.
AVA-ASAJA
