-
El sindicat agrà ri s’ha adreçat a les organitzacions que formen la interprofessional establint un full de ruta concorde a la legislació actual
Més de 250 milions ja de pèrdues directes per als citricultors de la Comunitat Valenciana en una de les pitjors campanyes de la història de la citricultura i la interprofessional Intercitrus (ASAJA, COAG, UPA, Comité de Gestió de CÃtrics i Cooperatives Agro-alimentà ries) segueix sense donar resposta a la crisi i continua desapareguda, al costat de la inoperà ncia i lentitud de les Administracions per a adoptar solucions, segons denúncia La Unió de Llauradors.
“Les organitzacions integrants de la interprofessional que demanaven les mesures de retirada com a solució haurien de donar la cara davant el fracà s: només el 44% de les possibles tones s’ha demanat”
El propi ministre d’Agricultura, Luis Planas, recordava en la reunió de la Mesa Nacional de CÃtrics, celebrada el passat 7 de març, la necessitat que Intercitrus vertebrara el sector perquè, a més de realitzar campanyes per a difondre i promocionar les produccions de cÃtrics, complira amb la resta de finalitats que la normativa actual estableix referent a les organitzacions interprofessionals agroalimentà ries.
El problema és que la interprofessional no ha fet ni eixes campanyes ni tampoc coses com proporcionar informació i estudis per a orientar la producció agroalimentà ria a les necessitats del mercat i les demandes dels consumidors, ni ha promogut mesures per a regular l’oferta, ni ha fet estudis per a veure l’evolució del mercat, incloent Ãndexs de preus i costos objectius.
La Unió opina que en el context actual Intercitrus hauria de ser l’eina més important per a millorar la vertebració del sector i la seua capacitat d’actuació conjunta i aixà li ho ha fet saber a les diferents organitzacions que estan en la interprofessional a través d’un escrit com un full de ruta per al bon funcionament d’aquesta.
Podria en aquest sentit, segons els trasllada La Unió, ordenar la data d’inici i finalització de recol·lecció de cadascuna de les varietats per a la seua comercialització en fresc, en funció de l’oferta i la demanda, perquè arribaren al mercat amb les millors condicions organolèptiques possibles, incrementant el prestigi i la marca dels nostres cÃtrics.
De la mateixa manera que podria revisar els requisits de qualitat, mÃnims de maduresa, tolerà ncies, classificació, calibrat, sobre la base dels estudis sobre aforaments i qualitats previstes, amb la intenció d’oferir els productes de mà xima qualitat possible als consumidors, i regular de forma ordenada les destinacions cÃtriques a consum en fresc o a indústria, amb la intenció de maximitzar els preus rebuts pels llauradors. Però res d’això ha fet.
Cal recordar que Intercitrus va realitzar campanyes de promoció de taronges i mandarines, clementines i satsumes fins a la campanya 2007/2008. Eren campanyes finançades mitjançant una extensió de norma en què es determinava l’aportació econòmica de cada branca, aixà com l’objecte i les actuacions a realitzar.
I eixa extensió de norma va més enllà de les campanyes de promoció, podent-se prendre acords d’extensió de norma sobre les finalitats definides en les organitzacions interprofessionals agroalimentà ries, com fan per exemple la del vi, la del porc ibèric i també per ser més pròxima la de la llima Ailimpo, per posar alguns exemples com els recorda La Unió.
Les organitzacions que conformen Intercitrus es van afanyar a més en el seu moment a demandar com a solució als mals del sector les ajudes a la retirada de cÃtrics que han sigut un fracà s absolut. A només cinc dies de tancar el termini només s’han sol·licitat el 44% de les tones que es podien retirar, poc més de les 22.000 tones de les 50.000 previstes; amb l’agreujant que alguna d’aquestes organitzacions demanava fins i to 200.000 tones.
La Unió ja va avançar en el seu moment que era una mesura insuficient, que s’aprovava massa tard i que no arribaria de forma directa als productors, tal com lamentablement aixà ha ocorregut. Per això continua reclamant alguna mesura de calat que supose una ajuda directa als citricultors que han perdut gran part o tota la seua collita.
La Unió de Llauradors