Cullera comença a prendre proves d’ADN als familiars de les víctimes del franquisme

Cullera comença a prendre proves d’ADN als familiars de les víctimes del franquisme
  • És el pas previ per a recuperar els cossos dels represaliats enterrats en les fosses comunes de Paterna

L’Ajuntament de Cullera ha començat a prendre mostres d’ADN als familiars de víctimes de la repressió franquista enterrades en les fosses comunes del cementeri municipal de Paterna. L’objectiu és que puguen recuperar els seus cossos i enterrar-los de forma digna, tancant així este vergonyós capítol de la història d’Espanya.

Este dissabte més d’una desena de famílies passaren per la Casa de la Cultura on els experts els van sotmetre a una entrevista personal i, posteriorment, van recollir les mostres de saliva que serviran per a identificar als seus afins.

La iniciativa s’emmarca en el suport del govern municipal al projecte d’exhumació de restes de la mà de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna.

Des que el consistori es va involucrar en el programa, una quinzena de descendents dels represaliats han mostrat el seu interés per recuperar el cos dels familiars que un dia foren  assassinats per la dictadura.

La regidora de Patrimoni Històric, Amparo Jover, va acompanyar a les famílies el dissabte i ha subratllat que després de dècades de por i silenci «es comença a fer justícia històrica amb les víctimes».

La regidora cullerenca afirma que la recuperació dels cossos «aplacarà el dolor de famílies que durant tota una vida han portat este sofriment dins» i ha posat en valor que «la iniciativa és pròpia d’una societat democràtica madura i servix per a tancar ferides i no busca revengisme, sinó donar pau a persones que per desgràcia no l’han tinguda ni després de mortes».

Este és el primer pas del procés d’identificació, que podria allargar-se fins a dos anys, precisen els experts que treballen en el projecte.

Cal recordar que Cullera és la localitat de la Ribera Baixa amb més víctimes executades després de la contesa civil. Concretament, foren 66 els cullerencs afusellats el que representa pràcticament el 5 % de la població d’aleshores, segons l’estudi ‘Els afusellaments al País Valencià (1938-1956)’ l’autor del qual és Vicent Gavarda.

Eren persones de totes les edats i condicions. El més jove tenia 22 anys i el major 62. Hi havia agricultors, obrers, mariners, cambrers, forners, mestresses de casa i fins i tot un banquer. N’hi ha sense adscripció política reconeguda i nombrosos militants del PSOE, la UGT, la CNT-FAI, el Partit Comunista i Esquerra Republicana.

Dèneu cullerencs
En la fossa comuna 112, situada en el primer quadrant del cementeri paterner, es troben inhumats represaliats del franquisme afusellats després de les saques de 30 de novembre de 1939 —50 afusellats— i de 8 de desembre d’eixe mateix any —altres 50, que en realitat foren assassinats el dia 9 per ser el 8 festiu. Entre les restes de persones allí inhumades es troben els de 19 ciutadans de Cullera.

Els membres de l’associació de víctimes compten amb el suport econòmic de la Diputació de València per a dur a terme l’excavació i la inhumació de les restes en la 112, el trasllat a l’Institut Anatòmic Forense de la Universitat Complutense de Madrid per a la seua identificació antropomètrica i per acarament d’ADN amb mostres biològiques de familiars.

Ajuntament de Cullera


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada