-
Tornen a reclamar un carrer al seu nom al poble on va néixer i al qual li va donar sa casa per a museu on s’informe de les barbà ries comeses pel feixisme
Amalia Rosado OrquÃn, periodista i investigadora de la Universitat Jaume I de Castelló, va presentar divendres a Sueca el seu llibre ‘Virtudes Cuevas. Una superviviente del campo de concentración alemán de Ravensbrück’. Prologat per Baltasar Garzón ha estat editat pel mateix centre universitari de la capital de la Plana.
Soterrament de Virtudes Cuevas al cementeri de Sueca
Rosado feu una ferma, i convincent, defensa del personatge objecte del seu treball compromés per què no es pot ser neutral davant la barbà rie de la qual foren vÃctimes milers de persones i dobles vÃctimes com Virtudes per la seua condició de ser dona, va vindre a dir.
El llibre és el resultat d’un exhaustiu treball que l’autora ha dut a terme per l’Estat espanyol, França i Alemanya, espais geogrà fics on es va moure i viure Virtudes Cuevas Escrivà (Sueca, la Ribera Baixa, 1913 – Villejuif, ParÃs, 2010), també coneguda pels sobrenoms de madame Carmen i madame Vidal.
La publicació del volum “té com a objectiu dignificar i donar rellevà ncia a les dones que van participar en la lluita antifeixista en l’escenari de dues guerres consecutives en el temps: la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial”, han manifestat des de l’à mbit editorial de l’esmentada universitat.
“El seu relat biogrà fic es mostra com un exemple magnÃfic de conseqüència i compromÃs amb la seua ideologia; a través de la seua trajectòria vital queda profusament provat que dones com ella van ser doblement oblidades i doblement ferides”, han afegit. Açò ho ratificà Rosado, sense pèls en la llengua, en la seua intervenció de divendres al saló d’actes de la Casa de la Cultura de Sueca.
L’autora va anar més enllà del contingut del seu llibre. Una volta i una altra insistà en què les dones, per la seua condició, van ser doblement represaliades pel feixisme nazi.
El treball de la també suecana Rosado OrquÃn recorre, a través de 162 pà gines, amb imatges i documents fins ara inèdits, la vida de la lluitadora que milità en les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i es va veure forçada a exiliar-se a França. I allà , per col·laborar amb la resistència contra els nazis fou detinguda, torturada i internada al camp de concentració i extermini alemany de Ravensbrück, situat al nord de BerlÃn.
Virtudes Cuevas, va morir el 5 de juliol de 2010 als 97 anys a l’Hospital Paul Brousse de Villejuif, molt prop del seu domicili de Vitry-sur-Seine, al costat de ParÃs. Havia estat condecorada en vida amb la Legió d’Honor de la República Francesa en el grau Comandadora. Va donar a l’Ajuntament de Sueca en 2003 la casa del carrer Magraners que havia habilitat, i solar adjunt, amb la finalitat de què es destinara a museu on s’informe de les barbà ries comeses pel feixisme. El compromÃs municipal, assumit notarialment, segueix en l’aire el dia d’avui.
Amalia Rosado aprofità la presentació del llibre per a recordar la necessitat de què el poble de Sueca dedique un carrer a Virtudes Cuevas. En això va coincidir amb MatÃas Alonso, coordinador del Grup Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) qui, a més a més, també el reivindicà per a Amado Granell (Borriana, 1898 – Sueca, 1972), oficial militar republicà espanyol que anava al capdavant de La Nueve, la primera companyia en entrar a ParÃs en ser derrotat l’exèrcit de Hitler. Les despulles de Granell, també condecorat amb la Legió d’Honor francesa, es troben al cementiri municipal de la capital de la Ribera Baixa.
En l’acte de presentació, al qual acudiren un centenar llarg de persones, també van intervenir Ricard-Camil Torres, doctor en geografia i Història per la Universitat de València; Adrián Blas,d’Amical Mathausen al PaÃs Valencià ; Abel Puig, president del Fòrum per la Recuperació de la Memòria Històrica ‘Virtudes Cuevas’; i Joan BaldovÃ, exalcalde de Sueca i diputat a les Corts Espanyoles.
RBi
