La Constitució Espanyola reconeix a totes les persones el dret a l’educació i encomana als poders públics que promoguen les condicions perquè aquest dret siga gaudit en condicions d’igualtat per tota la ciutadania. No obstant açò, aquest dret constitucional està sent vulnerat per a l’alumnat sord des que el 9 de setembre va començar el curs escolar, i açò davant la ineficacia de l’administració pública, qui coneixedora de la necessitat dels diferents centres educatius, ha demorat negligentment la dotació dels recursos necessaris per a poder exercir, en condicions d’igualtat, l’esmentat dret.
Ens trobem amb xiquets sords, de totes les etapes educatives, i amb adults que desitgen complementar la seua formació, que acudeixen als seus centres d’escolars tots els dies, per a veure com el seu tutor explica els continguts de les seues matèries sense que ells puguen sentir-ho i sense que ningú els puga interpretar; i com els seus companys estan capacitats per a afrontar els exàmens que estan a la volta de cantonada i ells no. Ja tenen una avaluació perduda.
Així les coses, el dia 18 de Setembre, una vegada iniciat el curs escolar, la Generalitat publicà la Resolució de 13 de setembre de 2018 de la Direcció general de Funció Pública, per la qual es convoca borsa d’ocupació temporal per al nomenament de personal funcionari interí i/o nomenament provisional per millora d’ocupació de tècnics de gestió de suport de llengua de signes, i que va ser publicada en el BOP sota el número 8385.
La “bona” notícia per a l’alumnat sord i para els interpretes de llengua de signes, és que per fi veuran regularitzat un àmbit professional, que encara que de facto existia des de fa molts anys, emmalaltia de cert control i ordre, tant en l’anunci i difusió de places, en el procés de selecció dels professionals com en el temps invertit fins a la contractació de la intèrpret. Açò suposava la lògica desesperació de l’alumnat sord, que es veia privat en els primers mesos del recurs que necessitava per a poder seguir les seues classes i rebre informació en igualtat de condicions amb la resta dels seus companys.
És a dir, s’ha creat una borsa de professionals en Interpretació de Llengua de Signes que pretén garantir la qualitat educativa i l’agilitació de l’obtenció del recurs una vegada es comunique la seua necessitat. O açò és el que ens han venut, ja que a dia d’avui, 15 de novembre, els alumnes continuen sense poder seguir les classes tal com els garanteix el recent Decret104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d’equitat i d’inclusió en el sistema educatiu valencià, entre uns altres.
La sorpresa ve quan es publiquen les bases d’aqueixa borsa i observem els criteris de baremació. Es tracta d’una borsa per mèrits, sense examen. Pel que l’única forma de garantir la professionalitat i la qualitat dels/les intèrprets és valorant la seua formació i experiència laboral.
No obstant açò, conforme la Resolució abans esmentada, el més important per a un intèrpret de Llengua de signes, és tenir el títol de Valencià C1. Taxat de manera sobredimensionada, la seua puntuació sobrepassa a una infravalorada experiència professional en l’àmbit concret per al qual s’obri la borsa, l’educatiu. Un títol de C1 de Valencià, equival a 5 anys d’experiència.
Quant a l’experiència laboral com a intèrpret, ni tan sols es contempla per se. No se li dóna absolutament cap valor, per xicotet que siga, als anys d’experiència, sempre que no hagen sigut desenvolupats en l’àmbit públic.
El problema és que es dóna la circumstància que el servei d’Intèrpret de Llengua de signes que la Generalitat anuncia en el seu web, com a públic i gratuït, ho facilita la Federació de persones sordes… que baix diferents maneres de contractació ha sigut l’entitat responsable de la gestió d’aquest recurs.
Les Intèrprets de Fesord, han cobert ( i segueixen fent-ho) tots els àmbits públics: Justícia, Sanitat , Interpretació en les corts valencianes, cursos del Sepe… Però resulta que per a aquesta borsa en concret, aquest bagatge professional no es valora, per ser privat. L’important no és el treball realitzat, la diversitat d’àmbits on s’ha mogut la professional, amb el conseqüent perfeccionament i millora de la seua qualitat. L’important és el nom de l’empresa que et paga. I si no és el govern, no explica. Encara que treballar en Fesord, siga pràcticament, l’única manera de treballar d’intèrpret en tota la Comunitat Valenciana i estiga pagat per les diferents administracions i conselleries de la Generalitat.
Així, la conseqüència ha sigut, que un gran nombre de professionals, amb dilatada i provada experiència, s’han quedat sense places, veient com gent sense experiència laboral els han passat per davant, amb l’únic mèrit de tenir un títol de Valencià superior a l’elemental.
Almussord Almussafes
