
235 setmanes després signe la darrera crònica per al Club de Córrer Peus Quets. Dues-centes trenta-cinc setmanes seguides, interrompudes només pel tall estival de la segona setmana del mes d’ Agost. Tot té un final i aquets articles no anaven a ser-ne la excepció.
Ho he fet molt a gust, i, cosa estranya vaja, no pareix que em tinga que costar massa posar-hi fi.
Ha sigut una etapa fructífera, atzarosa i laboriosa.
Ha sigut una fase de descobriments i experiments.
Ha sigut un període de florescència i creixement.
No sé si per al Club. Vull pensar que sí. Això ho tindran que dir els socis que no jo.
Per a mi… persona, blavet i peuet convençut, segur que ho ha sigut!
Així doncs gràcies Peus Quets!
Ara inicie una època distinta amb menys obligacions i més temps per a la meua dona, per a ma casa… i d’ eixa manera, per a mi mateix. Puc dir que passe a… millor vida! Podria inclòs aprofitar-me d’ una d’ aquelles frases que acompanyaven les cintes d’ acomiadament dels llicenciats de la “mili”:
-De ahora en adelante yo seré mi comandante!
Doncs bé, passada la divertida i instructiva assemblea general del passat divendres vint-i-sis d’ Octubre, pose punt final a la meua participació activa al sí de la Junta i al Club de Córrer Peus Quets redactant aquesta darrera crònica sobre les activitats d’ aquest cap de setmana.
I aquesta setmana tenim molta oferta atlètica i poca participació. Tots estan preparant i ultimant la Marató de València, i van encara a llargues fent avui un entrenament de 27 km als voltants de Sueca.
I per València, a la Mitja Marató, entre més de 13.000 corredors tenim a Mònica Mirà que és testimoni directe del nou record mundial dels 21097,5m del kenyà Kiptum Abraham que bat per 5 segons l’ antiga millor marca fent un crono de 58´18”. Això representa fer 1km en 2 minuts i 46 segons! No ens queda més que aplaudir a trencar-nos les mans, com ho fem també amb la Mònica que acaba en 2h10’46”.
Continua Mònica afectada dels pulmons però en progressió seria i constant. Té voluntat i constància, així s’ aconsegueix tot. Els bons cronos tornaran i la bona forma també Mónica!
Senda Quets centra la nostra atenció avui. La primera de les nou sortides de la temporada 2018-2019 se fa a Alfàs del Pi. La Punta Bombarda i el seu far son la meta de l’ excursió. Pista d’ asfalt fàcil en dificultat, recorregut d’ uns 8 km senzill en desnivell, dia assolellat inesperadament on les previsions eren de pluja i núvols… tot a demanar de boca!
La Punta Bombarda, inici septentrional del Parc Natural de la Serra Gelada amaga un far a resguard de les ruïnes d’ una torre de defensa del S.XVI precisament armada d’ una bombarda i que al temps servia de far. El d’ avui, blanc i blau a l’ estil grec, també domina la Mediterrània i en dies secs i nets ofereix la visió clara de “Ses Pitiusses”. Mirant a l’ esquerra cap a València, la Punta de l’ Esparralló. Pugem al mirador Alfonso Yébenes abans de fer el far per albirar el sud de la serra a la Vila Joiosa, Alacant i Guardamar.
Toca desfer camí i aprofitem per fer-nos un tomb cap al mar davallant els 500m del barranc de la Mina d’ Ocre fins al Racó de Pallarés on aquest estiu, fent la “prèvia” nadarem Toni Llopis i jo, baix la atenta vigilància d’ Andrés Ventura.
S’ havia pensat, imaginant un cap de setmana càlid de les acaballes d’ Octubre, en nadar a la platja de l’ Albir, i segons qui i segons ganes, fer un pic-nic a la mateixa arena o seure a la terrassa d’ un restaurant per dinar i gaudir del blau del mar i del cel. Aquest s’ ha anat enfosquint de mica en mica i la brisa ens trasllada una frescoreta penetrant. Optem pel restaurant, però dins, a l’ abric i resguard de l’ oratge que va canviant. Ha sigut un bonic dia, tranquil i ben aprofitat. Vaig doncs a sortir -d’una-ocupació-d’obligació-sense-sou- per a ser un “free-lance”.
Gràcies. 235 vegades gràcies als pocs que llegíeu les cròniques i moltes més vegades gràcies als molts que compartíeu les meues fotos. Tot això ja no vull que siga i ja no serà. Però com NINGÙ és mai imprescindible en cap indret d’ aquest planeta, altres vindran que ho sabran fer millor que jo.
Fins sempre!
Joanot Presència