… deia el Raimon ja al 1983! És evident que 35 anys desprès, la pluja no n’ ha après res, no ha anat a l’ escola com ho desitjava Raimon, i a més a més ja ha estès la seua incultura a tot el planeta Terra, sinó de que tantes inundacions, tan violentes, tan assassines per tot arreu!
Aquí, els valencians ho sofrim cíclicament, i dic bé sofrim, sobretot aquells que com jo tenim bastants anys com per haver patit la “pantanà” del 82, les inundacions del 83, del 85, la riuada del 87, la del 89… i quasi cada any a algun lloc del País Valencià. Patir és la paraula. Quant el telediari et conta que hi ha perill de gota freda, s’ et planten els pels i se t’instal·la un tic nerviós als budells que tarda bastant en desaparèixer.
Poques son les ocasions que provoquen la anul·lació d’ una carrera popular. Sols son els grans vents, la probabilitat d’ incendis o les previsions de pluja desmesurada amb avís de perill taronja les que causen la suspensió i/o l’ ajornament.
Aquesta ha sigut la raó de la quasi total inactivitat esportiva al nostre voltant. Una setmana penosament buida. A prop nostre dissabte no se corre Catarroja. Al Port de l’ Albufera, l’ aigua llepa la fusta superior dels embarcadors i el túnel que va camí del Port embassa més d’ un metre d’ aigua, quasi adequat per intentar-hi un “aquatló”!
A Cullera, com que l’ Aemet no ha rebaixat de taronja a groc el risc de pluges, l’ Ajuntament de Cullera opta per ajornar la prova.
Hi teníem a les dos curses una important representació blava. Queden doncs posposades al 3 i 4 de Novembre.
Però tot i així encara celebrem la participació de Liliana Arias al 10K de la XXXIII Pujada al Castell de Xàtiva. Gran Liliana que corre segura a 5:09/km els durs 10.000 de la capital de la Costera de 188m de desnivell tan positiu com negatiu.
Aquesta popular és dura. Pica amunt bastant àrduament. És de les costeres que obliguen sovint a canviar a primera quant hi vas en cotxe. Quant davalles la costera cap al centre de la ciutat, tens que tirar de fre per evitar estavellar-te barranc avall contra les figueres de pala. Bonica és la carrera; la pujada, les vistes, el castell i els palaus del casc antic, tot fa que siga bonica. Entretinguda, també, per diversa en dificultat i variada en vistes, i una mica perillosa… qui ho pot negar?
Liliana marca 51’34” en temps oficial. No dispose del crono real, però de ben segur que son uns quants segons menys, així és que Liliana firma una boníssima cursa en Xàtiva. Realment excel·lent.
Que sí, Raimon, que al nostre País la pluja no sap ploure i dubte molt que ho sàpiga algun dia! Dit això, lo cert és que sí sabem córrer. Cada dia més fort, cada dia millor, cada dia més ràpid, cada dia més convençut el corredor del que fa.
La pluja no la podrem mai parar. El moviment Runner… tampoc!
Joanot Presència
Peus Quets
