Quietud i pau, poca carrera, una miqueta d’ entrenament, molt de “MiM” que va molt bé com a evasió abans del gran dia que serà el proper dissabte. Aquesta setmana entrant deixarem anar llast i hissarem veles cap a la nostra 10K i 20K, XXXIª Volta a Peu a Sueca “Memorial Vicent Renart”.
Ens valen tots el símils, el referent al món de la vela, com el de calfar motors o el de compte enrere… anem doncs per feina que a alguns ens espera una setena intensa, i un cap de setmana esgotador per a tots!
Cinc Peuets i Peuetes fan la XXVIª 10K de Carlet. Es dissabte i se corre a les set del vespre esperant una fresqueta que no se presenta. El recorregut és relativament pla, a penes un petits canvis de rasant a prop del caixer del riu Magre, onze metres de desnivell positiu i negatiu tot d’ una. Per tant deu ser una cursa ràpida. Doncs no, no ho és, al menys no tant com altres vegades, l’ any passat per exemple!
Fran Navarro se lesionà en aquesta volta popular l’ any 2017, i estigué molt temps sense córrer. Com bé diu l’ home, Carlet no és la seua carrera talismà, però tampoc és per a tant. Enguany tan sols fa 8 segons més i no és per tallar-se les venes! Aquest xicon sap córrer. Mou a velocitat quasi de turisme, i va augmentant les petjades paulatinament, passant a uns i altres per a creuar meta quasi a l’ esprint! És una molt bona carrera que pot ser a Fran no li ompli però coll…, córrer a 4:08/km a mi si que em satisfà. Al final 41’04”. Opineu!
Manu Lena tampoc arriba a fer millor temps que l’ any anterior però a 4:20/km encara trau 42’57” en meta. Encara li pesen a les cames la mitja Marató d’ Estocolm, però al igual que Fran, firma un molt bon temps per sota l’ arc.
Yamidh Arias seguint la pauta no corre el seu millor 10.000, però no seré jo qui opine que fer un 10K a 5:12/km és anar mal! Ja m’ agradaria a mi! Un crono final de 51’59” és galopar a bon ritme. Yamidh és molt regular en els seus resultats, un valor segur.
Paqui Riera és un altre reflex de la carrera de Carlet. Els seus bons 10K estan al voltant de 53 minuts i dissabte no aconsegueix el millor d’ ella mateix fent 55’44”. De tota manera bravo Paqui, que de lo jo estic segur és que sempre trau el lleu per la boca si fa falta. Té la competitivitat tatuada a l’ ànima.
Sari acusa també la síndrome d’ Estocolm! Donat que el cos no està per festes, determina tirar la galga i baixar ritmes, aprofitant per a acompanyar Ana Signes (de Riola) que tampoc va del tot fina. L’ objectiu és acabar senceres, en temps honrós i somrients. Dons a xerrar corrent en direcció a meta i desviar la ment cap a altres assumptes més trivials que els dolors físics. 59’32” en meta, per baix de l’ hora, tranquil·les i felices… i em pareix molt bé!
Rellegint-me, m’ ha semblat un moment que estic repartir palos per uns resultats menys brillants que al 2017. Res més lluny de les meues intencions. Molt a l’ inrevés. Córrer a les set que son les cinc de sol, a 3o i pico graus de temperatura i a més de 80% d’ humitat ambiental és enfrontar-se al perill de la deshidratació, als espasmes musculars involuntaris que coneguem per “rampes” o als colps de calor sobtats. Per tant, bravo a totes i tots!
És temps d’ endollar-nos a la trifàsica i treballar per al Club i per a la cursa del dissabte 29 de Setembre on tenim un repte no gens xicotet ni intranscendent, més bé seriós i important.
Vinga doncs Peuets i Peuetes, mans a la feina i divendres i dissabte tots a una per a obtindre una carrera d’ èxit, sense entrebancs ni accidents per tal de que espectadors i Runners puguen assaborir la ciutat de Sueca com aquesta se mereix.
Ànims, que ve la moguda!
Joanot Presència
Peus Quets
