Fa anys que el Runner no es conforma en córrer un circuit per la Ribera, un Gran Fons a Conca o Set Aigües, la Behobia a Donòstia o una Maratò per la terreta. Fa anys que de Peus Quets hi ha algun valent que ja ha viscut fora la seua experiència en una gran prova europea, tant Marató com Mitja Marató o Ultra Trail. Van ser David Nadal en Mitja Marató a Oporto i Amsterdam, Luis berriales i Manu Lena a Paris, Vicent Jornet a la Marató de Londres del 1994 i algunes “duatló”, i M. A. Aguar fins i tot a Sudàfrica! Peus Quets Mundial!
L’ any passat viatjaren a Los Angeles Sari Roselló, Manu Lena i David Garcia, ex del Club, avui del Triatló Alzira. Arran d’ aquella sortida, Mila Sifre, frustrada, per motius laborals impedida de viatjar als USA, quedà en que a la pròxima sortida, ja jubilada, viatjava sí o sí. I així va néixer el “comboï” de fer la Mitja Marató d’ Estocolm, anant-se gestant als sopars de la seu.
Hi venen gent amb ganes de córrer, d’ altres tan sols per conèixer la capital sueca i fer la claca animant a corredors i corredores de Peus Quets. El pla és fer cinc dies en total, un dia complet per a viatjar, un per a córrer, tres per a turisme. No entrarem en la part turística del desplaçament. A tots i totes recomane calorosament la visita pausada d’ aquesta ciutat. Així doncs ens trobem a la Mitja d’ Estocolm el dia abans de veure a Berlin el Kenyà Kipchoge batre el record del món amb un crono sideral: 2h01´39”, a 2:53/km, o siga a 20,81km/h!
21.097m. 9028 corredors i corredores acaben la prova. Tots ens havíem fet la errònia idea que Estocolm era una ciutat plana. Com diu el Picanyo: “Ací no hi ha pla ni la tassa del vàter!” Tots i totes vam quedar sorpresos dels desnivells. Estocolm ciutat és un encadenat de 14 illes unides per 53 ponts sobre el Bàltic.
Colines llargues i franques amb dolces baixades però curtes que no donen temps a recuperar. A penes has fet la baixada que ja tens un pujada pitjor que la anterior. Mila Sifre diu que a partir del 12K ha sigut com córrer uns quants “Collaos” i de sobte atacar la “Bola”! Dura prova, sobretot en la segona meitat, que passa factura a molts dels nostres. Les cares ho diuen. Al 12 el somriure és encara fix al rostre. Al 19 la comissura dels llavis ja no apunta amunt al cel, més bé avall… a l’ asfalt!
Malgrat tot, sabent sofrir lo que no està escrit, David Nadal, a 3:59/km, creua el “Finish” en 1h23’56”, una de les seues millors marques i 126è de la general. Manu Lena, convençut d’ entrar al voltant d’ una hora i tres quarts ho aconsegueix en 1h33’21”, 538è. Chapeau! Arriba Miquel Morera en 1h50’08”. Carrera seriosa i de menys a més, com cal. Sari Roselló, 1h57’19”, molt bé… “hiper” satisfeta. Mila Sifre que ja pràcticament no se sosté dreta a la recta de meta, fa 4ª de les +65 marcant 2h07´30”. La darrera pujada de 150m front al Palau Reial la exprimeix del tot i Mila tirant d’ orgull, acaba com pot, a punt d’ esfondrar-se. Elo Nadal segueix molt a prop i passa meta tancant crono en 2h07´50”. Sense forçar màquines, Elo fa una carrera per a gaudir del recorregut, de l’ esforç, del paisatge, de la animació en cursa, dels avituallaments, al remat gaudint de… Stockholm, fent turisme “avant l’ heure” i de la excel·lent organització.
A Inma Ortells li canten 2h18’29” en meta, capficada en la feina, també com Miquel, de menys a més! Pilar Ferrús xafa cinta en 2h19’45”´, prou sencera i Maribel Soriano, les llàgrimes amenaçant el desbordament, corre la primera mitja de la seua vida amb uns ànims desmesurats! 2h20’14”. Si dic “Orgull i Satisfacció” no és per voler emular el rei emèrit, és lo que se sent quant se fa una gesta d’ aquest calibre!
Ara ja venen Juan Franco i Reme Beltran, molts tocats físicament de cames en bessons, turmells i genolls. 2h22’34” i 2h24’43” respectivament, acabant la “Halvmarathon Stockholm 2018” que és lo que importa i per lo que hi ha que brindar! Temps hi haurà per recuperar-se i sentir-se bé i a gust fent turisme per aquesta divina ciutat.
Maria José Salvador i Manolo Mañez corren una 10K a Burgdorfer, Suïssa. Dura volta, penjada, algun empedrat, però de fabulosa estampa. Aquella volta rep una multitud de corredors… des dels 4 anys fins als 78! Les proves de 200, 400, 800 i 1.000 metres per als infants i altres distancies, després una 5K i una 10K. Passen dels mil participants de lluny. M. José i Manolo entren juntets a meta. 59:41, rodant a sis i gaudint. Ben fet… perquè imagine que els entrenaments allà sols els dos seran més escassos que estant a casa. Ànims parella, els Nadals ja estan a prop!
Fem el salt, com un raig, d’ Estocolm a Albalat. La IV Tritons en 15K i 7,5K. Dels nostres enguany cap va al set, totes i tots al 15. Bonica carrera cada vegada més concorreguda. Fran Navarro, falcó en vol ras cap a meta, porta la ambiciosa idea de baixar de l’ hora i està a una plometa de aconseguir-ho. 1h00’09”, justet a 4:01/km! Gran Fran!
Fredi Llinares, Gema Rosell i Pascual Azorín també tenen presa d’ arribar al meló! 1h11’10” i 1h14’17”. Tres grans fondistes de bona cama i millor pulmó. Esther Rubio, Luis Jiménez i Miguel Perez passen meta entre 1h16 i 1h19.
Albalat de la Ribera munta un bon Gran Fons que ocupa el matí del diumenge de la millor manera possible: cridant a l’ esport i convocant a la concòrdia.
Cap de setmana… europeu, dels Vikings als Alps Germànics i rectes al Íbers. Gran cap de setmana… de molts quilòmetres i de molt riure, de molt gaudir i de molt sofrir, cap de setmana de molt de… tot!
Joanot Presència
Peus Quets
