Crònica del Club de Córrer Peus Quets: Diversió… múltiple!

Crònica del Club de Córrer Peus Quets: Diversió… múltiple!

Com pertoca a un club multidisciplinari, hi ha aquesta setmana de tot un poc. La “pluridisciplinarietat” de molts components de Peus Quets fa no conformar-nos amb una campana sinó que en tenim moltes. I ara quina toquem?

Se fan caminades de més de 20Km, se fa senderisme, se fa bicicleta, se nada, se corre per asfalt, per muntanya i se fa triatló i se fa marató per equips! Pues quasi que toquem de tot.

Aquest diumenge 26 d’ Agost, mentre uns quants afortunats fan vacances i Dolo Mañez s’ emporta unes poques peuetes a fer la marjal en bici, i a més Fredi Llinares, i Assumpta Cebolla i Xavi Micó fan Barx o Gandia, aquest diumenge 26 d’ Agost doncs, Andrés Ventura supera els 3000kms caminats (3003,19) en lo que va del 2018. Per a més exactitud son 238 dies lo que dona una mitjana de 12 quilòmetres i 620 metres al dia, però en realitat no se camina tots els dies sinó que hi ha etapes de 20, 30 com hi ha hagut a vegades recorreguts de 40km. Repte, obligació, droga, necessitat? No ho sé. Jo necessite llegir el diari, Dolo activar-se i Andrés… caminar!

Divendres 24, la XVIª Volta a Peu a Loriguilla compta amb la presència de Prese Claver i Pascual Azorín. El recorregut, molt desigual, puja pel barranc del Pozalet cap al turó que domina Loriguiila. 115m de desnivell. Aquesta cursa de quasi 10 quilòmetres suma tres quartes parts pel terme i tan sols un vint-i-cinc per cent pels carrers de Loriguilla. 226 atletes acaben la carrera. Pascual i Prese la corren bé, tan bé que Prese fa 1ª al podi de Veteranes B marcant juntament amb Pascual, 49’10” per meta. Bravo parella!

Un apunt de passada. Execrable actuació de la organització de la cursa que sols va atorgar el privilegi de la copa i foto al podi als locals i als guanyadors absoluts. A Prese que acaba primera de la seua categoria li neguen el pujar a podi i la copa corresponent. És veu privada de trofeu, sent que d’ aquestos s´ en quedaren un munt per entregar.

Eixe mateix vespre, al tard, se celebra la XXVIIIª Nocturna de Manuel. Clàssica entre clàssiques, la volteta de 8K sempre veu acudir-li una bona afluència. És evident que per la carrera en sí però també pel soparet que ofereixen els festers de Sant Isidre en acabar la carrera. Manuel, edificat sobre un tossal, ha inclòs al recorregut tres o quatre bones pujades i baixades. Realment son 8000m que se pateixen.

Aquesta edició veu pocs Blavets i Blavetes de Peus Quets. Paqui Riera i Miguel Pérez sí que la disputen. 43’28” i 46’34” respectivament. Resultat valent vist el perfil de 85m de desnivell i de dures rampes i perilloses davallades.

Al Palmar, toca córrer dissabte la 9ª prova del Circuit de l’ Albufera. En son 12 i és la IXª també de les celebrades a l’ illa de Tonet i Neleta. Aquí hi som més de quinze. La volteta és de 7K tan sols, amb uns 3000 metres pel poble i ja pels arrossars. Una mica de polseguera però la brisa fresqueta i el cel cobert ajuden a fer la prova més lleugera que altres anys on la humitat ha sigut insuportable. En un lapse de 8 minuts entraran totes i tots els Peuets i Peuetes. Des de Fredi LLinares que fa 31’45” a Mila Sifre que marca 39’07”. Desprès amb més tranquil·litat i gaudint del córrer arribaran Juan, Pilar, Inma i Pepa.

Destacar a uns o altres per els seus cronos és difícil. Fredi ha fet una excel·lent cursa, Pascual i Prese idènticament, Yamidh, Elo, Miguel i un llarg etc… totes i tots per sota del 5:30/km.

Prese que ja fa “podi” ahir a Loriguilla, avui torna a pujar al caixó, 3ª en Veteranes B. Assumpta Cebolla també, podi i copa, 3ª en Veteranes C i Mila Sifre s’ emporta doble premi, el de 1ª en Màster i copa de més major en dones a la carrera del Palmar. Tres campiones, tres veteranes amb la voluntat i l’ empenta a prova de bombes!

La nit del dissabte, Miguel Pérez la dedica a la muntanya. Corre el 1er Trail Nocturn de Cullera que organitza la Falla Taüt. 289 atletes acaben els 11,4K que serpenteja pel la cresta de la Muntanya de la Rabosa, allà dalt al volcà. Miguel, frontal al cap, s’ endinsa en la foscor de la nit per a afrontar un desnivell de 480m. Hi ha molta pista corredora però en arribar a les sendes el tràfic se torna lent de sobte i hi ha que caminar. Miguel és veu contra el terra de repent sense temps de reacció. Resultat, genoll inflat i esgarrapades a la pell. Això no li impedeix continuar i concloure, i a més acabant per la meitat de la classificació amb 1h35’28”. Més que bé!

Ha sigut bonic. Durant una llarga estona s’ ha vist des de baix la cadena de llumetes marcant les sinuoses corbes de la pujada per la vessant sud de la muntanya, ja més recta allà dalt a la cresta. La vista nocturna des de la cima és impagable, a Nord, a Sud i a Oest. Malgrat el bac, no dubte que per a Miguel ha sigut una bonica experiència.

Rosa Garcia disputa diumenge de matí el Triatló de Borriana en la modalitat “Sprint”. Això, per als no iniciats vol dir que se nada 750m, en bicicleta s’ en fan 20K i de córrer, sols 5K. Rosa nada els 750m en 18’56”, la distància de bici la ventila en 45’25” i els 5K de córrer en 28’39”. Total: 1h33’00”! Rosa és allò que contava en la introducció d’ esta crònica. Rosa és “pluridisciplinàda”. Concorda, concilia i domina tres modalitats i amb nota per cert! I si bé al Club hi ha més gent que domina totes les tres disciplines, sols és llança al triatló Rosa. És que el estrés que provoca un triatló és realment intens, ratllant la taquicàrdia. Les proves son d’ infart i les transicions d’ una modalitat a l’ altra… adrenalina pura! Rosa s’ hi ha atrevit doncs bravo i a repetir!

Molta cosa i diversa. Carrera a peu, bicicleta, natació, muntanya… “Multidisciplinats”!

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.