Ja vam tindre una petita mostra de la marca la passada setmana a Polinyà amb una, sinó caòtica volta a peu, sí bastant accidentada. Aquesta vegada tornen la evident mancança de “professionalitat” en la organització d’ esdeveniments de gran convocatòria.
Si als grans especialistes ja els passa factura qualsevol petita deficiència a les seues planificacions, a nivell de pobles petits és més greu per la imatge i reputació que projecta, per els desplaçaments que efectuen els corredors, per el reintegrament de l’ import de la cursa, per la mala divulgació del boca a orella…
Hi ha que ser exigent amb u mateix. Tenim que demanar-nos la màxima qualitat en la preparació, càlculs i planificació de les carreres, els horaris, la seguretat, el confort, la salut, la intendència i la logística. Mimant la carrera, per extensió, cuides dels atletes i se crea la pertinent dosi d’empatia per a fer agradable i popular un dia de Volta a Peu!
25 de Juliol. Paqui Riera s’ en va soleta a fer-se la XXIXª Volta a Peu a Simat. Tots sabem que la Valldigna és terreny muntanyenc i Simat és un poble envoltat per la Serra de Corbera i el Mondúber. Així doncs és lo que ha tingut que lluitar la nostra Paqui, pujades i baixades per a avorrir! 7200m, distancia curta… quant s’ està al sofà. Allà se t’ enganxen a les cames les primeres rampes i el recorregut et furta l’ aire dels pulmons. Movent de la Font Gran Paqui està allà de retorn als 38 minuts i 54 segons. Sent un circuit dur i agrest el crono de Paqui és ben bo, i corrent sola més encara. Un exemple de voluntat i treball.
A Llauri el divendres 27 se corre la XXIIª Volta a Peu. Setze Peuets i Peuetes hi son. Paqui torna a córrer. Tenim també un traçat mitjà entre el pla dels carrers del poble i la pujada al Poble Nou. Allò s’ empina molt i els 8000m es fan llargs. La cursa suma un desnivell de 168m positius. Per a 8000m d’ asfalt son molts. Però no és lo pitjor. La calor és sufocant, la humitat extrema i se generalitza aprofitar l’ aigua de l’ avituallament per a refredar-se el cap i la cara.
Els Runners estan posats a patir. Córrer és sofrir, i si toca calor, fred, pluja o vent… igualment se corre. Fran Navarro marca un bon 33’02”, a 4:08/km. Millor resultat que l’ any 2017. Manu Lena fa 37’04”, Fredi Llinares, 38’41”, Pascual Azorín, 38’53”, Prese Claver, 39’11”. Prese entra 4ª ex aequo amb la tercera de les Veteranes B. S’ en ha anat d’ un pel de cabell. Una pena al mateix temps que una alegria!
Gema Rosell marca 41’07” i van entrant tots i cadascun dels nostres campions i campiones fins a Maribel Soriano amb el somriure a la boca… que no sé si es d’ alegria de córrer o d’ alleujament de veure ho acabat! Fran i Gema ocupen el primer lloc del podi en locals, aquí sí, dos somriures contagiosos a la cima del podi!
Els corredors declaren que ha sigut una bona carrera amb una bona organització. 620 corredors passen per l’ arc. És un bon nombre de participants per als Llauriners però una taca emboira l’ èxit patent de la cursa i és l’ actuació del speaker. Cap paraula en valencià, cap al·lusió a Peus Quets al seu pas per meta al finalitzar, ni tampoc dedicat a Peus Quets veient al podi Gema i Fran, i entrevistant sols homes, gens ni mica a les dones. Misogínia? Mala educació? Passotisme? Made in Spain. Llàstima!
Xª Volta a Peu a Benifairó de la Valldigna. Dissabte 28 de Juliol. Al voltant de 200 corredors. Calor, humitat, 8000m de terreny molt més pla que a Simat.
8h02. Comencen a picar de mans. És l’ hora i no donen l’ eixida. La gent s’ impacienta.
8h05…, 8h10… Pensen alguns que com a Polinyà, pot haver un eixam d’ abelles…
8h15…, 8h20… A la megafonia …calfeu, que estem a punt de moure!
8h25…, 8h30… A la megafonia …la prova queda anul·lada. La ambulància no s’ ha presentat, si volen els corredors, baix la seua responsabilitat poden córrer! Ací no corre ni el Tato! (busqueu El Tato a internet)
La raó de la fallida és que s’ havia donat al servei d’ ambulàncies una data errònia de carrera, el 29 pel 28! Curiós. Un error de principiant. Una clavada de gamba per a guardar a les anals del Running. Made in Spain?
D’ això doncs anava la introducció, de fer les coses bé, com els bons fusters: mesurar 100 voltes per a serrar el tauló d’ una encertada vegada tan sols. I verificar, recalcular, repensar pot ser son tasques pesades i ingrates però és evident que eviten funestes sorpreses.
Joanot Presència
Peus Quets
