Hi ha setmanes on no sé com col·locar al foli tot allò que es fa, i d’ altres on em sobraria mitja quartilla! L’ estiu és capritxós. A gana de termòmetre i calendaris de festes patronals se van celebrant les carreres populars, ara ja totes de 8K i sobre el tard, buscant evitar calors i sufocacions!
Aquesta de Polinyà n’ és una d’ eixes que a mi m’ ompli per la massiva afluència de Peuetes i Peuets, encara que la diversificació també és interessant. És clar que quant tres Peuets corren a la Safor, saps de quatre a la Costera, reps noticia de la Ribera on n’ hi ha set, i a l’ Horta en van dos, penses… -sí que se passeja el Blau Peus Quets pel món! Les carreres son un bon aparador de l’ equipatge, de l’ escut, del color i de l’ apel·latiu i quant més s’ escampa la gent del Club més es veu. Però assistir a una prova on han acudit més de trenta del nostres, a més d’ una festa riallera, és fins i tot una ocasió per a la emoció.
Polinyà de Xúquer i en divendres. La cita és a les 20:30h, intentant cercar una mica menys de sol per als corredors, cosa que perjudica les meues fotos, però tot siga per mitigar un poc la intensitat de l’ astre rei i facilitar la carrera.
En açò de les carreres, Polinyà sempre ha sigut prou singular. Recorden el veterans que per allà al final dels anys 80, en una carrera es desencadenà un temporal d’ aquests d’ estiu, violent d’ aire, copiós d’ aigua i generós en llampecs i trons, on desaparegueren quasi tots els encarregats del cantons i dels encreuaments, volà l’ arc de meta i els paper dels jutges, els corredors es van perdre i quan molts arribaren ja no quedaven ni els cronometradors! Fou èpic! Una aventura que posà punt i final a la Volta a Peu a Polinyà durant dos dècades i ferí de mort el club de “Xafaxarcos”. I ara, Polinyà que va per la cinquena edició en aquesta era moderna, ja ha canviat cinc vegades de recorregut. Serà per fer-ho menys avorrit! Però poseu-hi atenció. La peculiaritat de Polinyà no s’ acaba aquí.
8:30 de la vesprada. Prop de huit-cents atletes s’ aglutinen darrere de l’ arc de meta disposats a moure d’ estampida al final del compte enrere, però… passen cinc minuts, deu… i es que no poden donar l’ eixida. S’ ha descobert un eixam d’ abelles que ha envaït un xicotet tram del circuit i presenta perill per als corredors. S’ ha de recórrer a un apicultor del poble per a salvar la situació. Finalment se mou… cap un embús del nou recorregut, on encaixonats, els corredors no poden desenvolupar el seu potencial fins el quilòmetre 1!
Doncs els nostres trenta mouen també. 8200m els esperen, això sí… ben mesurats. La meitat son urbans, l’ altra pels horts. Al canviar el sentit de la carrera els corredors van a tindre per l’ horta el sol de cara i la brisa de llevant a l’ esquena tota l’ estona. La brisa no es nota ni ajuda i el sol de ponent és implacable, cremant i encegador. Les esponges vindran una mica tard, la carretera i camins rurals estan sembrats de clots i a l’ avituallament de meta hi manca l’ aigua… que sobra a l’ avituallament del K4.
Però és que falta aigua perquè hi ha veí -no corredor- que es obsequiat d’ alguna ampolla d’ aigua fresca destinada a hidratar els atletes en meta! Falta de rigor en això i descoordinació en la distribució dels serveis “post-meta”, és a dir la disposició de l’ estand de la cervesa, de l’ arreplega de borses del corredor, de la taula del meló, la de la poca aigua que quedava, del tendal del massatgista, de les dos dutxes del poliesportiu, la única en marxa per a homes, la de dones en obres, inacabada en un dia on Polinyà rep 800 corredors, i l’ hora estricta de tancament de les dutxes de la piscina municipal a les 22:00h sabent ja que la carrera portava un retràs fortuït de quasi vint minuts! És que per a anècdotes… Polinyà!
S’ arreglarà. El problema emana de la falta d’ efectius, del capital humà per a arranjar un esdeveniment d’ aquesta envergadura, i més quant les escasses persones que s’ ocupen del muntatge d’ un 8K amb convocatòria per a huit-centes ànimes, tot i sent esportistes, no son del món Runner. S’ arreglarà!
Tornant als nostres trenta valents, sols haig de dir que n’ estic impressionat… per el crono de Fran, per la intrepidesa de Fredi, pels progressos de Patri i la confirmació de Elo. No tinc lloc suficient per a nomenar a totes i tots, però sí per a divulgar la 3ª plaça al podi de M. José Sanz en Veteranes C, que poc acostumada a rebre premis, no puja a podi perquè està a la dutxa, i la 1ª plaça de Mila Sifre en Màster +65 que completa la volta amb un refredat d’ antologia! Doncs gràcies Fran, Alfredo, Manu, Pascual, Prese, Gema, Josep, Xavi, Vicent, Miguel, Luis, Alice, Elo, Plàcido, Paqui, Sonia, Neus, Sari, Coqui, Assumpta, Lourdes, Mila, Juan, Mònica, Angeles, Pilar, Reme, Patri, Inma, Miquel i Maribel. Gràcies per conjurar-vos trenta Peuets i Peuetes a un aplec com el del 8K de Polinyà. Feia goig albirar tanta samarreta del Club pel “paddock” de la cursa!
Bolbait, 20:00h, a la Canal de Navarrés. Son 8400m els que Paqui Riera recorre, d’ un terreny bastant ondulat. Lo que hi ha que recalcar és que Paqui, divendres fa Polinyà i dissabte corre Bolbait! Dos dies de calor, i el segon de “puja i baixa” continu. Al seu ritme, ni fort ni fluix, el que toca per a tancar el bucle del recorregut sense perdre massa l’ alè però lluitant de valent com toca contra el desnivell orogràfic de la zona. El descórrer de la cursa fa pocs carrers per el poble. Bolbait no és gens extens. Així doncs la major part de la cursa deambula pels tarongers, garrofers i oliveres. 220 inscrits, per meta 141! Paqui acaba… com cal, i ho fa en un temps de 48´46” a 5:48/km.
Ja veieu, poca cursa… i molta gent. Ja ens va bé. Amb això, jo, ja en tinc prou.
Joanot Presència
Peus Quets
