Crònica del Club de Córrer Peus Quets: “Night’n day!”

Crònica del Club de Córrer Peus Quets: “Night’n day!”

Us demane perdó per l’ anglicisme, però modernitat obliga. L’ expressió va néixer fa moltes dècades als USA i feien referència a llocs d’ alimentació, begudes, benzineres o bars, oberts nit i dia. Jo la aplique al món del running perquè si a Manuel van per la 28º edició de la Nocturna enguany, i la modalitat va prenent força, al Grau de Gandia faran la 7ª. Però anem pam a pam.

Dimecres a la tarda, la organització de València Ciutat del Running prepara una prova-entrenament al llit vell del riu, una “quedada” per a celebrar el Dia Mundial del Running (Global Running Day). La cita, no competitiva, consta de dos distàncies de 3K i 5K als Jardins del Túria, aprofitant l’ esdeveniment per a celebrar els 1000 dies de la inauguració del circuit de 5000m dissenyat a l’ antic caixer del riu. Sis Peuetes i Peuets hi van i s’ ho passen d’ allò més bé.

És veritat que córrer a València pel Túria és un plaer, és com un refugi de pura natura tranquil·la envoltada d’ una inquieta urbs qui bull i vocifera. Una iniciativa encertada de València Ciutat del Running però que aquesta vegada convoca menys corredors que al 2017, a penes arriben als 300. Així i tot no deixa de ser una bona incitativa que pot ser en un matí de diumenge hagués atret a més runners.

Night and day! Això és nit i dia. I és que el córrer no té hores i els corredors tampoc. No son males coses. Cada vegada hi ha més proves de nit, de 8, de 10, de 15k i fins i tot una Marató a Bilbao, i nocturnes de muntanya! Nocturnitat… sense traïdoria!

Dissabte és Gandia que ens acull a deshores. Una 10K que se corre pel Grau de Gandia en un recorregut de dues voltes tan pels carrers interiors del barri marítim com pel front de mar, al Passeig de Neptú. Prop de 2500 inscrits.

De Blavets en son prou, vint en total. La temperatura ideal per a la practica de la carrera a peu, 21ºC, però la humitat ambiental és molt alta. El recorregut de gran línies rectes, amples i obertes i una mitjana expectació fan de la cursa una prova interessant encara que un xic pesada per la darrera recta inacabable del Passeig.

A més, una invitada no massa benvinguda, la pluja… de fang ens humidifica cabells, roba, paraigües i càmera amb una miríada de gotes color siena… i, me cag… tots els “Aemets” i “Meteosats”, com m’ haurà deixat el cotxe que acabe de rentar amb abrillantador inclòs!

Ruben Cerros marca 37’28” en meta, a 3:45mn/km, el seu millor 10.000 si les dades no em fallen, i en una cursa homologada, és a dir que temps i distància son fidedignes 100%. Un aplaudiment merescut. Pedro Cascales supera de 6s. el seu crono de la 10K de Sueca del 2013 amb  40’45” i una regularitat de tren suïss en tots els parcials de 4:06-4:03-4:04. Espectacular.

Manu Lena ronda la seua línia dels últims temps, 42’16” i Javier Morales, de menys a més en els parcials i en franca progressió tanca amb un excel·lent crono de 42’45”. Carles Micó que torna a xafar asfalt després de molta recuperació i Alfredo Llinares també trauen bon suc a Gandia, 46’47” i 47’09” respectivament. Córrer al voltant de 4:45/km és marcar bons temps. Esther Rubio i Yamidh Arias, 50’38” i 51’14”, les dos al seu nivell habitual que és ben bo!

No tinc prou espai per a tots els Peuets de la Nocturna, però si puc ofrenar les meus lloes a esta colla de valentes i valents que s’ esforcen carrera a carrera per a rebaixar les seues marques i lluitant contra la seua pròpia ment quilòmetre a quilòmetre per vèncer… contra ells mateixos i molts i moltes ho aconsegueixen carrera a carrera. Eixa és la via i la finalitat, superació i orgull!

Com l’ hora d’ acabar s’ apropa a les 11h de la nit, s’ ha previst un pícnic amb entrepans, cadiretes, tauletes i neveretes, al final del passeig marítim… al millor estil anys 60. Trobem lloc al pàrking final del Grau, i els que quedem allà desprès de tancada la prova instal·lem la parafernàlia del sopar.

Immillorable acabament si no és perquè ja a les acaballes ens torna a sorprendre la pluja sahariana carregada de fang per a fer botiges com diu Fermín. Els postres no es queden i mullant-nos per dalt amb el maleter obert, encetem  l’ “apfelstrudel” que fa Josep Esteve. Tot va gola avall! Si no és per la pluja… encara estem allà!

Via Verda d’ Alcoi. 500 runners. 10K d’ anar i vindre amb 5 quilòmetres de suau baixada i els mateixos en sentit invers de suau pujada, màxim 2%. Preciós recorregut que mou des de les pistes d’ atletisme i té asfalt, pista i via verda amb els seus túnels i tot! Aquell paratge de la Font Roja és un paradís de pedra, arbres i natura mediterrània autèntica. La organització posa en marxa un innovador pitral tèxtil amb chip incorporat i codi QR amb totes les dades de l’ atleta.

Prese Claver i Pascual Azorín estan en meta a les 9h30. Al atac! La carrera que promet ser bonica mou ràpida. La pendent que pica avall emociona els ànims i algú s’ embala. Als 5000m hi haurà que girar cap en cua i desfer camí cap amunt esta vegada. La pendent té poc desnivell però el corredor no deixa de patir la llei universal de la gravetat i cinc mil metres amunt son molts. Pascual fa 47’48”, a 4:46/km. Bona carrera. Prese farà 3ª al podi de Veteranes C: 49’12”. Una alegria més, gràcies parella!

Diumenge, alguns que corrien ahir a Gandia i que a la una de la nit encara estaven al port de Gandia sopant, avui estan a les 7h30 a peu d’ autocar, disposats a moure cap a Xàbia per a realitzar la darrera sortida de Senda Quets.

S’ havia previst fer la sortida a Alcossebre, però la possibilitat de pluja és seriosa, això, a banda del perill que presenta en muntanya per probables relliscades i que també ens pot desbaratar els plans de nadar i acabar l’ excursió prenent el sol sobre l’ arena. Doncs l’ opció de Xàbia s’ imposa. Pot ser algun núvol, però ni gota d’ aigua. Així siga!

Doncs dos autocars a Xàbia, a fer la pujada al Cap de Sant Antoni per el camí de la cala del Tangó. Fàcil ascensió, a penes 170m de desnivell i que no arriba a 3 km de distancia, entre anar i vindre fins el bus, 6,5 km. La panoràmica des d’ allà dalt és un preciós quadre que abraça 360º movent, d’ esquenes al mar, des del Montgó al Parc Natural de la Serra Mariola, i seguint al Maigmó, i al Castell de Guadalest per a buscar l’ Alfàs del Pi, Calp i Benissa, completant el gir total cap al mar, prisant els ulls amb l’ esperança d’ entreveure a través de la boira Formentera o Eivissa. Al fons la platja de l’ Arenal i sota els nostres peus la cala del Tangó, amb els seu vaixells sobre la mar blava quieta com una bassa d’ oli. Idílic!

El dinar és lliure. Uns quants ho fan sobre l’ arena, de pícnic, entrepà o arròs al forn que ve fet des de Sueca, “agualimón” i cava o a un restaurant o altre de la infinita oferta que ofereix Xàbia. El bany és opcional… però quasi general. Qui se pot resistir a capbussar-se una estoneta? Massa prompte es fan les cinc, hora de tornar, alguns fregits de sol, d’ altres torrats de fatiga.

La plena llum no ens espanta, la fosca nit no ens esglaia. Peus Quets està a totes, nit i dia, night’ n day!

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.