El CPV Oliva guanya el trofeu de raspall del Campionat Femení de Pilota de Sueca

El CPV Oliva guanya el trofeu de raspall del Campionat Femení de Pilota de Sueca

Després de mirar moltes vegades el cel i el mòbil deixàrem l’horari pactat uns dies abans per posar en marxa, el passat 27 de maig de 2018, el III Campionat Femení de Pilota a Sueca.

campionat-pilota-femeni-sueca-maig-2018_1El punt d’encontre foren les instal·lacions de pilota amb que compta l’IES Joan Fuster i que es coneixen amb el nom del Poblet de la Pilota. Allí, anaven registrant-se cadascuna de les 33 pilotaires que s’havien inscrit repartides en 12 equips i mentre unes esperaven a les altres rodaven entre les muralles del minitrinquet, del carrer, de la galotxeta i del trinquet amb frares.

Una vegada acabada la recepció i acreditació es va procedir al sorteig dels grups. Tres eren els grups amb quatre equips cadascun per a fer la primera fase d’on eixiria la semifinal a partir de les primeres de cada grup i la millor segona classificada de totes. I tot havia de començar a les 10:30 hores. I així fou.

El carrer Vicent Baldoví va ser l’escenari escollit enguany. Els dubtes estaven servits per si era massa ample o l’asfalt no era l’adequat, però prompte s’oblidaren al vore com jugaren i, això que, per a moltes era el primer contacte en carrer natural amb el que suposa estar acostumades a buscar els costats i trobar-se ara amb alguna porta impertinent que tornava la pilota llançada amb totes les forces.

No obstant, es va vore Pilota, així, amb majúscules, amb partides molt igualades, colps impossibles, quinzes llargs… fins i tot, hi hagué partides que es decidiren amb un quinze per estar empatades i finalitzat el temps (les partides eren a 15 minuts). Emoció, suspens, alegria i decepció: pilota.

Tocava agafar forces, descansar i, com no, parlar de pilota durant una estona fins reprendre les partides vespertines. El cau de la Falla Via del Materal, que cal recordar que no han tingut mai fallera major, i al voltant d’una paella, es va convertir una mica en aquella essència que té el vestidor: un mateix espai per a contràries que no enten de rojos i blaus.

A la mateixa taula seien i compartien les pilotaires d’Alcàsser, d’Algemesí, de Tavernes de la Valldigna, les d’Oliva, Sueca, Cullera, Guadassuar i Godelleta més familiars i amistats que no volgueren perdre’s un event com aquest.

Amb uns núvols amenaçadors jugaren la primera semifinal les representants locals del CPV Xúquer A, Ivet Romeu i Claudia Peiró, contra l’equip anomenat Les Rubies, format per Núria Moscardó, Irene Albero i Emilia Bonet que si bé totes de Cullera entrenen amb el CPV de Favara.

La segona semifinal la disputaren el CPV Oliva amb Jimena Milazzo i Miranda Ruano contra el CPV Godelleta format per Palmira Rosell, Lucia Moya i Eva Maria Cano. D’ací va eixir clara la final absoluta amb l’enfrontament del CPV Xúquer A i el CPV Oliva, però també que Cullera, amb dos equips al campionat ha sigut, potser, el gran descobriment i que la vitalitat de les de Godelleta es materialitzava amb la més jove del campionat, Lucia Moya, que s’haurà de tindre en compte de cara el futur. Finalment, aquestes últimes quedaren en tercera posició i les de Cullera quartes a la final de consolació que es diu.

campionat-pilota-femeni-sueca-maig-2018_2De la final, de la gran final que ens oferiren les quatre jugadores recalcar la igualtat inicial al marcador amb unes locals amb moltes ganes, il·lusionades, davant del seu públic desprenent en tot moment una actitud molt positiva, fins i tot en l’adversitat, quan despertaren les d’Oliva i demostraren aquestes la seua tècnica i domini de la situació superant-les. Al remat, les d’Oliva s’endugueren el trofeu de campiones dissenyat per Marià de Sueca. Lliurà els premis la mateixa Junta del CPV Xúquer organitzador de l’esdeveniment.

Com a dita, en algun moment hem fet referència a una pel·lícula “Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto” (1995, Agustín Díaz Yanes) i és que de vegades dóna la sensació que no se’n han adonat que hem fet el III Campionat Femení de Pilota, sí, la tercera edició.

Tres anys d’una pilota que vol creixer lliure i no salvatge; que no entén de nostàlgia, de passats bucòlics; d’una pilota igualitària i democràtica, que vol més sororitat i menys cavallerositat, és a dir, agermanament, i sobretot, entre els que veritablement suporten la pilota: els clubs; en definitiva, d’una pilota que parle de pilota i per tant de nosaltres.

CPV Xúquer


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada