Després de mirar moltes vegades el cel i el mòbil deixà rem l’horari pactat uns dies abans per posar en marxa, el passat 27 de maig de 2018, el III Campionat Femenà de Pilota a Sueca.
El punt d’encontre foren les instal·lacions de pilota amb que compta l’IES Joan Fuster i que es coneixen amb el nom del Poblet de la Pilota. AllÃ, anaven registrant-se cadascuna de les 33 pilotaires que s’havien inscrit repartides en 12 equips i mentre unes esperaven a les altres rodaven entre les muralles del minitrinquet, del carrer, de la galotxeta i del trinquet amb frares.
Una vegada acabada la recepció i acreditació es va procedir al sorteig dels grups. Tres eren els grups amb quatre equips cadascun per a fer la primera fase d’on eixiria la semifinal a partir de les primeres de cada grup i la millor segona classificada de totes. I tot havia de començar a les 10:30 hores. I aixà fou.
El carrer Vicent Baldovà va ser l’escenari escollit enguany. Els dubtes estaven servits per si era massa ample o l’asfalt no era l’adequat, però prompte s’oblidaren al vore com jugaren i, això que, per a moltes era el primer contacte en carrer natural amb el que suposa estar acostumades a buscar els costats i trobar-se ara amb alguna porta impertinent que tornava la pilota llançada amb totes les forces.
No obstant, es va vore Pilota, aixÃ, amb majúscules, amb partides molt igualades, colps impossibles, quinzes llargs… fins i tot, hi hagué partides que es decidiren amb un quinze per estar empatades i finalitzat el temps (les partides eren a 15 minuts). Emoció, suspens, alegria i decepció: pilota.
Tocava agafar forces, descansar i, com no, parlar de pilota durant una estona fins reprendre les partides vespertines. El cau de la Falla Via del Materal, que cal recordar que no han tingut mai fallera major, i al voltant d’una paella, es va convertir una mica en aquella essència que té el vestidor: un mateix espai per a contrà ries que no enten de rojos i blaus.
A la mateixa taula seien i compartien les pilotaires d’Alcà sser, d’AlgemesÃ, de Tavernes de la Valldigna, les d’Oliva, Sueca, Cullera, Guadassuar i Godelleta més familiars i amistats que no volgueren perdre’s un event com aquest.
Amb uns núvols amenaçadors jugaren la primera semifinal les representants locals del CPV Xúquer A, Ivet Romeu i Claudia Peiró, contra l’equip anomenat Les Rubies, format per Núria Moscardó, Irene Albero i Emilia Bonet que si bé totes de Cullera entrenen amb el CPV de Favara.
La segona semifinal la disputaren el CPV Oliva amb Jimena Milazzo i Miranda Ruano contra el CPV Godelleta format per Palmira Rosell, Lucia Moya i Eva Maria Cano. D’acà va eixir clara la final absoluta amb l’enfrontament del CPV Xúquer A i el CPV Oliva, però també que Cullera, amb dos equips al campionat ha sigut, potser, el gran descobriment i que la vitalitat de les de Godelleta es materialitzava amb la més jove del campionat, Lucia Moya, que s’haurà de tindre en compte de cara el futur. Finalment, aquestes últimes quedaren en tercera posició i les de Cullera quartes a la final de consolació que es diu.
De la final, de la gran final que ens oferiren les quatre jugadores recalcar la igualtat inicial al marcador amb unes locals amb moltes ganes, il·lusionades, davant del seu públic desprenent en tot moment una actitud molt positiva, fins i tot en l’adversitat, quan despertaren les d’Oliva i demostraren aquestes la seua tècnica i domini de la situació superant-les. Al remat, les d’Oliva s’endugueren el trofeu de campiones dissenyat per Marià de Sueca. Lliurà els premis la mateixa Junta del CPV Xúquer organitzador de l’esdeveniment.
Com a dita, en algun moment hem fet referència a una pel·lÃcula “Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto” (1995, AgustÃn DÃaz Yanes) i és que de vegades dóna la sensació que no se’n han adonat que hem fet el III Campionat Femenà de Pilota, sÃ, la tercera edició.
Tres anys d’una pilota que vol creixer lliure i no salvatge; que no entén de nostà lgia, de passats bucòlics; d’una pilota igualità ria i democrà tica, que vol més sororitat i menys cavallerositat, és a dir, agermanament, i sobretot, entre els que veritablement suporten la pilota: els clubs; en definitiva, d’una pilota que parle de pilota i per tant de nosaltres.
CPV Xúquer
