En aquesta moderna manera de denominar la saludable “tradició” de treballar hi trobarem fàcilment, a poc que ens aturem a pensar, alguna accepció nova que abans no ens havia cridat la atenció. Aquesta frase feta, encunyada per al món de l’ esport, ens fa, sinó veure, sí entreveure el que hi ha al voltant d’ eixes senzilles paraules. Sense entrar a analitzar paraula a paraula, els conceptes de”cultura i esforç” junts i indissociables, en el món dels esportistes, marquen un tot on ressalten l’ hàbit, la voluntat i la determinació. I entre unes coses i altres conjuntament, el resultat és la superació, la millora i pot ser fins i tot, l’ èxit.
Esther Rubio
I ben bé que en l’ ambient Runner saben lo que és això de “cultura de esforç”. Esther Rubio i Rubén Cerrós van a la MiM del Penyagolosa. Per als neòfits poc bolcats en la vessant muntanyenca del Running, MiM és Maratò i Mitja, i aquestos 60 quilòmetres són per pistes i sendes de muntanya, sumant 3300m de desnivell positiu i 2100 de negatiu, en un recorregut lineal, de Castelló (cota 0) fins San Joan de Penyagolosa (cota 1250) a les faldes del segon cim més alt del País Valencià, meta final però no sense pràcticament coronar al punt geodèsic a 1813m d’ alçada.
El repte és majúscul. Un desafiament de campions, una prova bestial que portarà als nostres blavets a diverses experiències. La zona és d’ un altíssim interès paisatgístic. Sortida lenta, embotellament que dura fins el quilòmetre 15, on va estirant-se la carrera. Des de les terres de tarongers se passa a cultiu de secà de garroferes, ametllers i oliveres que prompte cedeixen el lloc a la carrasca, el roure, el pi negre o el blanc de les altes terres.
Un preciós bosc del que no podrà gaudir Rubèn que és veu obligat a l’ abandó, atacat d’ un colp de calor a la altura de Les Useres, sobre el K30. Ràpidament la explicació. Un colp de calor sobrevé quant la temperatura corporal bota per dalt dels 40ºC. Afecta la respiració, l’ equilibri, la capacitat sensorial i cognitiva, provoca el vòmit i mareig. La ment de Runner li mana continuar, el cos li fa veure que fins allà ha arribat! En aquestos casos la batalla entre conscient i inconscient queda servida. Rubén fa prevaldre la raó i el seny. Perfecta decisió. L’ any que ve… repetirà segur.
Km0, Castelló. Km8,2, Borriol. Km31, Useres. Km40, Torrosselles. Km50, Xodos. Km60, Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Sumant desnivells positius i negatius, a prop de 6000m. Sendes amunt i costeres avall de més del 20%. 18 passades per barrancs, uns 15 tossals i 8 cims de menys a més, sempre amunt. A vegades sola allà al bell mig del bosc, a vegades acompanyada, Esther trepitja la catifa de meta en 12h19’50”. Mig dia complet i caigudeta corrent per muntanya, esbufegant i suant, rient i maleint, sofrint i gaudint.
Curiosa dicotomia aquesta que ens brinda la cultura de l ‘esforç, però sense aquest, Esther no podria presumir d’ una medalla Finisher de la emblemàtica prova de reconeixement mundial que és la XXª MiM. Sols queda traurem el barret i inclinar-me. Bravo Esther, gran repte i gran gesta… i a vigilar la recuperació de Rubén. Gran campionat del món d’ Ultratrail!
Altres dos valents que darrerament van cultivant més i més el trail, Sari Roselló i Manu Lena; els trobem a Adzeneta d’ Albaida, a la XVª Pujada a la Font Freda de 11,3K. Un Sprint Trail molt bonic a l’ ombria del Benicadell que és una muntanya dura i majestuosament plantada. La setmana passada van fer Otos, a l’ altra banda d’ aquesta mateixa muntanya, doncs ja saben a que s’ enfronten. Després d’ una curta volteta pel casc urbà es llancen a la muntanya per una senda forestal còmoda en un principi però que ràpidament s’ empina cap a la Solana de la muntanya i a la Font Freda. 312m de desnivell no extremament durs, però sense repòs en la ascensió de 6 quilòmetres.
La baixada va a ser corredora. Al voltar allà dalt a la Font quasi a gira-bou, altra vegada ombria i avall sense treva, demanant el màxim a turmells, bessons, quàdriceps i genolls. Manu marca 57’27” i Sari 1h15’15”, sense anar al límit però amb esforç, amb l’ esforç que requereix deixar-se el pulmons cap amunt per les sendes de muntanya i fustigar-se les cames de retorn cap a Adzeneta. I aquí ho tenim un’ altra vegada: hàbit de l’ exigència, pura cultura de l ‘ esforç. Aquestos dos Peuets saben bé lo que és l’ afany i el sacrifici en entrenaments i competició.
IXè 10K d’ Albal. Primera edició dins del Circuit de l’ Albufera. Xafogor climatològica, extrema humitat ambiental, angoixa general. Set intervencions del “Samu” per colps de calor, alguns lleus però d’ altres més feixucs. Dos passades per meta abans de sortir al terme i embús a la sortida de carrera per el sentit d’ eixida cap a una plaça estreta i un carrer exigu.
Dinou blavets i blavetes se presenten a la sortida d’ Albal. Les condicions atmosfèriques no presten per a batre records. Moltes i molts del nostres van prou per darrere de les seues marques individuals. No totes i tots, no podem generalitzar. Miquel Morera, Fredi Llinares i Miguel Perez sí que van molt bé. A destacar l’ intent de Fredi que comença ara en el món del córrer a peu i que corre a 5mn/km per a provar, amb la curiositat de… què donarà de sí!? En veritat li surt molt bé: 50’14” en meta. Bravo Fredi.
De Miquel, poc que dir. És capaç de córrer acompanyant a Inma a 5:40 com de posar la directa i córrer a 4:40mn/km! I Miguel Pérez que quasi sempre corre com s’ ha de córrer, de menys a més però sense forçar del tot el físic, també fa una bona carrera. Han patit totes i tots. Arribats a meta, Inma Ortells té que atendre una corredora del “Poblats Marítims” que presenta signes d’ esgotament amb marejos i angunies. Si cantava “Golpes Bajos” aquell grup de Vigo allà pels 80… “No son buenos tiempos para la lírica…, dissabte no va ser bon dia per al Runner, i si no que li pregunten a Luis Berriales, el Presi!
Al podi hi pujaran Prese Claver que acaba en 48’57”, 3ª en Vet. B, Assumpta Cebolla, 56’38”, 3ª en Vet. C i Mila Sifre 58´29”, 1ª en Màster F. De Prese em pregunte com cap tanta valentia en tant poc espai? De Assumpta, sé que on hi va haver, sempre queda, malgrat no córrer des de fa temps. I de Mila, acabats de celebrar els 65 estius, sé de la seua obstinació i disciplina. Tres dones amb cultura d’ esforç, que no tomben el cap ni se sotmeten!
Em queda fer menció a la VIª Peregrinació Nocturna a la Mare de Deu del dissabte a la nit des de Sueca fins València que organitzen Andrés Ventura i Luis Ruiz, amb una important participació de gent de Peus Quets, uns quants d’ ells havent corregut per la vesprada a Albal. 250 caminants, 40 quilòmetres, Sueca, sopar en Silla, xocolatada en La Torre i a la Missa de Descoberta o la d’ Infants entre les 5h00 i les 6h00 de la matinada. Gran organització, perfecta coordinació i excel·lent ambient festiu.
Cap dels esdeveniments que aquí descrivim estan exempts de treball. Res és gratuït, sense esforç no hi ha recompensa. Els grans reptes, amb esforç, culminen en grans gestes, i els Runners, ja vos ho dic jo, d’ això en saben prou.
Joanot Presència
Peus Quets
