
I molt que és mou! Son conjetures, manies, impressions o quimeres meues, però quan més bull el fòrum polític o la escena social, al País o a l’ Estat, més inquiet està el Runner. Inquiet, no de atemorit sinó de no parar… quiet! Que té a veure una cosa amb l’ altra? Bogeries, jo qué sé.., però pareix anar lligat!
Dissabte, els apuntats al Circuit de l’ Albufera es troben a Benifaió. A les 18h30 se corre la IVª 10000 Passos Kangurs, podem dir que plana totalment, amb tan sols 21m de desnivell en tots els 10K del recorregut, lo que puja per lo que baixa! Com totes les curses populars en pobles xicotets, urbana en un 50%, per la natura un altre 50%. Dins el poble esta prova té prou espectadors, no massa animosos. L’ horari és bo, si no s’ ennuvola el temps no es farà fosc, cosa que m´ alegra per les fotos.
26 Blavetes i Blavets Inscrits, però sols en corren 20. Lesions, compromisos, baixa forma, combregants, el mal oratge i l’ excusa que demà se corre l’ Ekiden, tot plegat fa que som menys dels esperats i damunt allò que em temia ocorre: núvols espessos, grisos i mal “carats” ens amenacen. Finalment, si que ens mullem. Cauen quatre gotes sobre el final de carrera i se desfà el cel a la entrega de premis. Però no avancem esdeveniments.
Bona cursa, excel·lents cronos. Fran Navarro, remuntant lesions i mals moments, 43’46”, Pascual Azorín 45’51”. Prese Claver que marca en meta 46’55” fa 3ª en Vet. B. Bon temps, ritme constant i volta seriosa de la gran Prese. Seguiran amb cronos també remarcables Paco Mompó, Vicent Jornet, Miguel Perez, Luis Berriales i Elo Nadal, millorant dia a dia amb una impressionant 10K: 51´23”! Xavier Micó acompanyant a Assumpta Cebolla firmen 53mn en meta lo que li permet a Assumpta fer 3ª al podi de Vet. C. Assumpta està instal·lada en un tram de forma i poder. Va, corre… i puja a podi! Força, regularitat i decisió!
Pedro Cascales junt a Sonia Viñoles passen per l’ arc en 53´43”. Per a Sonia, el seu millor 10K, lo que vol dir que no és un bon crono, és… un excel·lent crono! Paqui Riera, conscient de que a Benifaió, està “tol pescao vendio” amaina velocitat i controla una bona carrera sense prendre massa riscos entrant amb Ana, la seua amiga de sempre.
Mila Sifre corre bé, sense donar-li la volteta a la rosca que podria donar-li. Fa 55´50” fent 1ª de les Màster Femenines. Ella diu que per a què més, i jo, coll…, orgullós de la meua “sexygenària”! En pocs minuts venen Juan Franco, Reme Beltran, M. José Sanz i Pilar Ferrús complint expectatives i ja com és de raó, entre els 56 i 57 minuts. Objectiu complit. Patri Albelda i Inma Ortells a penes sobrepassen l’ hora. Inma remuntant poc a poc lesió i per tant inacció, i Patri que és corredora novella millorant malgrat els seus problemes respiratoris. Una pena lo de Rosa Garcia que no acaba la cursa. Sembla que ha patit un sobtat dolor muscular que no li permet seguir en carrera si no és forçant més del compte i exposant inútilment la seua salut. Ànims Rosa, tot passa!
Diumenge, a Favara, IV Trail dels Senglars. Tere Lloret, Luisa Carbó, Maritere Reig i Vicent Clar corren el 10K per la Serra de Corbera. El recorregut urbà és curt. Prompte estan atacant la vessant de la Mola amb el propòsit d’ arribar ràpidament a la Cova de la Galera. Allà ja es pot albirar el Pic de la Mola i l’ Ouet, i mirant a ponent la Serra de les Agulles. El desnivell que tindran que suportar els corredors és de 639m. Des de la Cova de la Galera al Barranc de la Corbella, encara a l’ ombra a eixes hores del matí, i amunt altra vegada a buscar el solet i la baixada a l’ altra banda del massís de la Mola per a llançar-se en davallada cap a Favara. És una bonica cursa, poc corredora cap amunt, molt tècnica cap avall, a vegades rapidíssima i sempre perillosíssima.
Vicent, sempre somrient i braços en alt marca, 1h34’11”. Tere, 1h53´32”, Luisa, 1h55´02” i Maritere 2h23´06”. Hi ha que veure, en meta, la felicitat i la satisfacció que emana del rostre de estes tres dones, s’ il·lumina!
Malgrat la feliç visió que tinc d’ aquestes tres campiones, tinc l’ altra, més penosa, de la mort d’ un avesat atleta de 62 anys, a Favara, Elias Chavete de Badajoz, fulminat per una aturada cardiorespiratòria a quatre quilòmetres de meta. Únic Runner en haver participat en les 24 edicions de la Marató de la seua ciutat i l’ únic “finisher” de totes i cadascuna de les 36 Maratons de Sevilla. Descanse en pau.
A València se celebra la cinquena edició de l´ Ekiden, una Marató per equips. Aquest invent japonès que posà en marxa a València Alex Aparicio del “Valencia Ibercaja 10K”, pioner en implantar aquesta modalitat a l’ Estat divideix els 42,195K en sis blocs. D’ eixida un tram de 5K, seguit de 10K, 5K, 10K, 5K i 7,195K. El relleu o testimoni anomenat “Tasuki” és una banda que s’ ha de passar d’ un corredor a l’ altre, penjada al cos com una banda de fallera o de… Capità General! Curiosa manera de córrer una Marató que ompli el Jardí del Turia de quasi 6000 “maratonians” i d’ uns altres tants familiars i espectadors. Gran festa, immillorable entorn i sense voler… competició, “pique” i esport per dalt de tot.
Sortint de l’ estadi d’ atletisme, el recorregut dissenyat per la llera del riu segueix un tram de les pistes de Running. Peus Quets presenta tres equips. “Guerreres Blaves” (Carmen-Fredi-“X”-Almudena-Maribel-Natalia), “Loketes del Running” (Reme-Elo-Pilar-Esther-M.José-Mila), “En record d’ Ivan” (Assumpta-Xavi-Juan-Yamit-Miguel-Alice). Els dos primers, equips femenins, l’ altre és mixt. Aquest darrer equip, el mixt, colla una bona carrera: 3h37´35”, lo que suposa un temps de 5,09mn/km! Un gran bravo per estos valents. Ho donen tot, més quant Assumpta, Xavi, Juan i Miguel venen de córrer el dissabte un 10000 a Benifaió.
Les “Loketes” que, llevat d’ Esther, també han fet Benifaió, passen meta en 3h55´32” és a dir a 5,35mn/km. Han anat molt bé, valentes, esforçades, decidides i competitives, convençudes de fer una bona “Ekiden”.
Les “Guerreres” acaben en 3h57´49”, per baix de les quatre hores sent aquesta finalment la meta a aconseguir, i que ens porta a 5,38mn/km, lluitant fins al final.
La diversió ha estat assegurada, la experiència ha merescut la pena, i malgrat el vent fred i constant, convidat molest i desagradable, ha sigut un gran dia, dels que fan afició, dels que marquen la memòria. Una rara modalitat de Running que aglutina dins l’ esport, esperit de competició, esperit de superació i esperit d’ equip, Tot al voltant de l’ esforç i amb la idea fixada en fer-ho lo millor possible sent el equip una estranya individualitat… de sis participants!
Totes i tots prenen consciència del famós lema dels mosqueters d’ Alexandre Dumas: “Tots per u, u per tots!”
Tenim el “Quets” al nom, però com tot a la vida, ens movem!, “Eppur si muove”… i no poquet!
Joanot Presencia
Peus Quets