Durant l’ any cap data festiva talla del tot les activitats del Runner. Cap… si no son la Setmana Santa i la Pasqua. Aquest passat “finde” els corredors no van córrer… i jo vaig fer festa, cap competició, cap crònica! No va mal de tant en tant, però m’ agrada més que açò es bellugue una mica. La acció mou el món. La inacció oxida i no és que el món se para, sinó que va enrere. No entenc perquè se fan Nadalenques, Sant Silvestre i curses de Reis i no Pasqüeres?
Doncs aquesta setmana retornem a la vida, amb tranquil·litat però xafant fort. Formant part del Circuit a Peu Marina Alta, se corre el dissabte la IIIª Volta a Peu a Benitatxell, el Poble Nou com s’ el coneix a Teulada i Moraira. Aquesta prova be hagués pogut ser un trail pel desnivell que sumen els carrers i camins del terme per on descorre la cursa. Ramon Monjo va a pujar i baixar camins, carreteres i carrers quaranta-cinc vegades.
45 costeres i pendents que sumaran 187m positius durant 9,2 quilòmetres. Sense cap dubte, preciós recorregut que mou en alt i acaba en alt, a l’ Avinguda de València de Benitatxell, que després d’ una curta volteta urbana, baixarà cap a la vall abans d’ atacar el promontori de Vista Abiar a les Fonts i després el dels Molins, baixant de nou a la vall i tornant a pujar en busca del turó on es va erigir el Poble Nou. Dura volta a peu. La Marina mossega, no és gens fàcil, ni per asfalt ni per muntanya. 41’06 és la marca de Ramon. Això és córrer a 4:28mn/km. Per a un veterà C retornant al quitrà després de molt trail, no està mal, però que gens mal el resultat.
Del Circuit de la Ribera se celebra a Gavarda la XVIIIª Volta a Peu. Esta és també una cursa, curta però exigent. El poble nou de Gavarda, construït en alt desprès de la “Pantanà” de 1982, sols té pujades i baixades. Ser allà empleat de correus deu ser un martiri… pujar amunt i tornar a pujar, i a demés tindre cura del carro… que no es pot frenaaar!
Els corredors, després de “passejar” molt i molts carrers del poble nou, se llancen avall al poble vell per a remuntar poc desprès tot amunt cap al dipòsit municipal d’ aigua que evidentment se troba a lo més alt de Gavarda! Un recorregut típic que te rebenta les cames i te trau tot l’ oxigen de la sang.
Esther Rubio, Rosa Garcia, Maribel Soriano i Juan Franco corren els 8000m molt alegrement malgrat la severitat del recorregut sobretot Esther que fa 42’23”. Rosa acaba en 48’18”, Juan en 52’35” i Maribel, en progrés constant, tanca el grup marcant 55’29”. Una més Maribel!
Diumenge estem tots pendents de Madrid. Prese Claver i Pascual Azorín estan inscrits a la Mitja Marató madrilenya. Quasi 15.000 participants acaben els 21K. La Mitja de Madrid té fama de ser bonica de córrer perquè mai se corre sol, però també té fama de dura. Fins el quilòmetre 11, mitja carrera és una pujada continua i trenca-cames, a partir d’ allà la carrera es transforma en baixada constant i trenca-cames! Enguany es canvia l’ eixida, del Parque del Retiro al Paseo del Prado, per a evitar problemes i accidents pel perill que presenten certs arbres deteriorats i dèbils. En veure la Cibeles el gir cap la Calle de Alcalà serà brusc i dur.
Amunt, i en arribar a Diego de Leon, Serrano, Sagasta i Luchana… més amunt! I seguim, sense deixar de picar amunt Engracia, Bravo Murillo i el darrer tram de la Castellana des de la Plaza de Castilla fins Begoña. Ara voltem, girem cap en cua, tornem a baixar Castellana per dirigir-nos a meta per Principe de Vergara, llarguíssima recta, interminable avinguda. Li peguem la volta al Retiro i per Pelayo i Reina Cristina, altra vegada al Paseo del Prado, meta! Preciós, llarg, dur, 21.097m de “chotis” i “cocido” son molts metres!
Però desgraciadament Madrid ens deixa un ensurt difícil d’ assumir. Un corredor de 29 anys cau d’ aturada cardiorespiratòria a tan sols 100 metres de l’ arc de meta. La assistència del Samur PC és immediata. Restablertes les constants vitals, el xaval és ingressat al Hospital 12 d’ Octubre, en estat molt greu. La eficiència i la rapidesa de estos professionals dels serveis sanitaris ha permès salvar la vida d’ aquest jove atleta. A hores de tancar esta crònica, no tenim cap noticia nova sobre la evolució, esperem que favorable, de la salut d’ aquest xicot.
Prese i Pascual acaben esta Mitja Marató en 1h43’07, en el lloc 3944 dels 14.975 que entren en meta. Això és una gesta! Representa una mitja de 4:53mn/km… i en una dura carrera com aquesta és un super crono! Alguna cosa bona pot haver a Madrid, evidentment, però diumenge, lo bo és la parella de la Prese i el Pascual!
Doncs sí, hem retornat a la vida. La acció està de regrés, el Runner reviscola, la normalitat se restableix, en poques paraules, després de la fosca edat mitja ens arriba el Renaixement. I tant de bo aquest renaixement siga també per al anònim Runner que va caure fulminat a la Mitja de Madrid!
Joanot Presència
Peus Quets
