Estrany títol, no? Això pot semblar-li a qui no pertany al Club de Córrer Peus Quets. És evident que iniciar una crònica d’ aquesta manera se pareix més a un anacronisme que a una pista sobre el contingut del relat, i tanmateix son els noms dels herois d’ aquest report de fets i esdeveniments. I dic herois perquè assoleixen allò que no està a l’ abast de massa gent aconseguir. Son Runners, son especials!
Si bé sempre he proclamat als quatre vents la meua gran i sincera admiració envers absolutament tot corredor i corredora popular per la seua quasi il·limitada capacitat de sofriment i obstinació, en aquest cas les dades encara van més enllà!
Diumenge 11 de Març, pre-falles a la província de València. La afluència a proves de running és fluixa. Ara estan els valencians i valencianes afaenats en altres fronts més lúdics i de plaer… i menys durs i esgotadors. Prima la música, la paella i el coet sobre córrer asfalt o muntanya! De tot fa falta i de tot té que haver!
I mentre bruses, monyos i saragüells passegen amunt i avall carrers i avingudes, Vicent Jornet, Mònica Mira, Lourdes Lledó, Sari Roselló i Manu Lena se llancen a córrer Guadassuar. Mònica i Vicent fan la 7K i els tres altres la 15K. Tardet, a les 10h00 del matí. Pot ser per descansar d’ un dissabte nit a un casal o altre!
Manu, fidel a la seua trajectòria, fa una carrera rapidíssima i tanca la doble volta dels carabassots en 1h01’25”. Això és córrer a 4:06/km. Guadassuar no compta més que amb categories absolutes en les seues proves, sense subdivisions de sèniors o veterans, per lo que no hem pogut veure dalt del podi a Manu. De tota manera, excel·lent registre d’ un Veterà B que estarà ben content i satisfet del resultat obtingut!
Lourdes i Sari, juntes durant tota la carrera, entren a meta en 1h23’20”. També ho fan dins dels cronos habituals. Bona carrera malgrat lo avorrit del recorregut. Recordarem que son dos voltes a un mateix traçat, amb la llarguíssima Gran Via cap amunt i cap avall, amb un recorregut pel polígon industrial i per la via de servei paral·lela a la autovia, tot allò absolutament buit de públic… “desangelado” dirien els castellans!
Al recorregut de 7K, Mònica a 5:34/km marca 38’53” en meta. Esforçada corredora esta Mónica, que arrossega alguna dificultat respiratòria últimament i que no frena ni en entrenaments ni en competició!
També al 7K tenim a Vicent Jornet, atleta gran veterà que arrimant-se ja als 72 anys, torna als circuits runners. I ho fa marcant el crono del gran campió que va ser en els seus anys de corredor de “gama alta” dels 80 i dels 90. Vicent corre els 7K en 5:05/km passant per l’ arc de meta en 35’23”. D’ haver hagut categories a la prova, tindríem un altre podi segur!
Aquí teniu ara part del títol de la crònica, Vicent Jornet, un atleta que fa mostra encara d’ un descomunal potencial després de un bon grapat d’ anys havent abandonat la practica de la carrera a peu i sense tan sols entrenar de manera assídua i sostinguda. Li van traure el nom del “Ave” perquè molt sovint corria per baix de 3mn/km… i diumenge amb més de set dècades al cos Vicent demostra que encara li queda gas i futur!
Diumenge també se corre la VIIª Mitja Marató d’ Alcàntera de Xúquer, segona prova del Circuit de la Ribera, circuit que acumula divuit proves de 8K, 10K, 15K i 21K. Paqui Riera, poc entrenada per raons de feina i obligacions laborals, corre la Mitja Marató alcantarina en 2h09’38. La temporada d’ asfalt mou ara, doncs és ara quant veurem els millors cronos de Paqui.
Pascual Azorín, sortint d’ un refredat d’ antologia, acompanya a Prese durant la Mitja i la parella aconsegueix veure relativament “prompte” l’ arc de meta. 1h44’45”, un temps que porta Prese a ser 1ª en Veteranes B, podi més que merescut en una prova que fa dos voltes a un mateix recorregut de dos fortíssimes pujades i dos grans davallades, d’eixes que inoculen plom a les cames i assequen els pulmons.
Malgrat tot, podi, i a lo més alt, i aquesta és l’ altra part del títol, Prese, que pràcticament setmana a setmana ve fent podi de manera habitual, com si fos abonada al caixó! I no, no és abonament, és esforç, és treball, és il·lusió , és compromís, és ganes i lluita, és patiment i abnegació. És Prese Claver!
He dedicat moltes cròniques a la valentia dels corredors populars, a la seua força mental, a la cultura de l’ esforç a la que s’ han enganxat, i evidentment, desterrant tota idea de menysprear ningú i sense desmerèixer la ingent feinada i èxits de cap Runner de Peus Quets, ni de cap altre de qualsevol altre Club, he volgut en esta crònica remarcar dos noms que atresoren tots i cadascun dels molts valors amb els que se “fabrica” un Runner. Tots estem fets de pols d’ estels… però els Runners molt més!
Joanot Presència
Peus Quets
