-
“L’únic impossible és allò que no intentes”
És obvi que la vida està feta de dificultats i problemes. I damunt l’ espècie humana se les enginya per buscar-s’ en més. Com diem sovint, qui no té feina, el dimoni li’ n dona! Així és que Senda Quets busca complicar-se la vida preparant una eixida al Puig Campana que és amb el Penyagolosa el “top” de les muntanyes valencianes i cita obligada de tot aficionat al senderisme de muntanya.
Senda Quets als peus del Puig Campana
Fa més d’ un any que al sí de Senda Quets anem amb ganes d’ intentar el Puig Campana, 1406m. El dubte sempre ha sigut la dificultat de la excursió per a uns quants habituals de Senda Quets acostumats a rutes més suaus i uns desnivells no tant agressius. Aquest és important, 1100m des de la Font del Molí fins al cim. I ho hem de fer carregats perquè hi ha que dinar dalt, al coll del Pouet. Això està al voltant del 850m d’ alçada. Au va! A Finestrat!
Finalment la opció és fer dos grups. Un més tranquil que farà el tram amb més pausa, visitant el “pou de neu” del S.XVIII, fent un tomb fins a la Font de la Solsida i retornant al coll del Pouet on esperaran per a dinar tots junts, als del altre grup, els més valents o més en forma que pujaran dalt de tot, a la punta del Puig Campana. Veritat és que una vegada allà, no fer cim és una llàstima perquè açò es una muntanya emblemàtica entre els corredors de trail, el desnivell, el “Carreró”, el quilòmetre vertical, Trail Costa Blanca i Desafiament Lurbel amb dos Ultra Trails de 102k i 65K, una marató de 40 i una mitja marató de 20K! Grans campions mundials han fet aquestes ultra distàncies com Kilian Jornet, Nuria Picas, Pau Capell o Àngels Centelles per centrar-nos sols en corredors estatals.
Moltes muntanyes són famoses per motius esportius i moltes també ho són per motius històrics o gràcies a unes llegendes alimentades per la fantasia popular com la Calderona o el Puig Campana que anem a relatar ràpidament.
Se composa de dos “pics”, el primer que se sembla a una campana és el que dona nom a la muntanya. El segon l’ anomenen “el Portell” o “tall de Rotllan”. Entre els dos pics veurem un corredor que porta el nom de ” Carreró”.
Hi ha dos versions de la història del Puig Campana. Una diu que allà dalt, Rotllan, nebot i comandant de les tropes franques de l’ exercit carolingi de Carlemany, lluitant contra un capità moro, assestà amb Durandal, la seua espasa, un cop amb tanta fura al cim de la muntanya que la va partir deixant el tall que apreciareu in situ els qui fareu l’ excursió. La segona llegenda conta que la amada de Rotllan, greument malalta a Benidorm, moriria amb la última llum del dia. Rotllan pujà al cim de la muntanya per a practicar a colps d’ espasa un tall que deixaria passar durant més temps els darrers rajos de sol allargant així la vida de la seua estimada. Diu també la llegenda que d’ una puntada de peu, Rotllan llançà, al bell mig del mar, el tros de roca tallada que avui se coneix per l’ Illa de Benidorm!
Sota una temperatura excel·lent, se van complint els pronòstics però amb prou feina, tot hi ha que dir-ho! Se sua, desnivells grans, la neu de fa poques setmanes està fonent i la senda està molt mullada i enfangada, incòmoda i perillosa, molt ombriu, tot rellisca. De fet, i amb una mica de sorna i humor punyeter s’ estava conformant un podi de… bacs i relliscades on puja dalt del tot Xavi Micó, seguit de Juan Franco, i tenint al darrer lloc Manu Lena!
Finalment els dos grups s’ ajunten al Coll del Pouet per a dinar. Cosa que fem amb gana i desitjosos de descansar les cames per a emprendre la baixada definitiva al autocar. Cervesa refrescant, dormida al bus i Sueca en dues hores.
Dins d’ un dels circuits de carreres populars que patrocina la Diputació de València i promou València Ciutat del Running existeix el de Carreres Circuit DPV, enguany en la seua 14ª edició. Es tracta de deu proves curtes, entre 5000m i 7000m, totes a la ciutat de València organitzades pels diversos clubs de córrer naturals de la capital. Aquesta setmana se corria un 5K posat en peu per el “C. D. Never Stop Running-nunca te rindas”.
Joana Del Roj s’ hi apunta. Fa 29’17” al 5000 que proposa la cursa del diumenge seguint la traçada que Joana s’ ha marcat per a recuperar forma, velocitat i condicions. La constància i la perseverança son els pilars del èxit.
Veritat és que este curtes proves pareixen dissenyades per a corredors que surten de lesions i també semblen acoblar molt bé als atletes novells que inicien el seu cos i la seua ment a la competició i a l’ esforç.
A Xàtiva, la XIVª Mitja Marató rep a Prese Claver, Pascual Azorín i Javier Morales. Poc contarem del trenca-cames totalment urbà, que ocasiona el córrer en Xàtiva on els corredors no trobaran més superfície plana que la de l’ entaulat del podi. Una mitja marató de “Yo-Yo” que suma 140m de desnivell positiu acumulat… cansa i molt! Javier marca un molt bon crono passant meta en 1h32’03”. Pascual corre a 4:40/km i en 1h38’47” acaba els 21K de la capital de la Costera. Prese, que passa per un immillorable estat de forma anota el millor temps en el seu palmarès particular: 1h42’32” (temps real)! Amb tot i això… fa quarta de les Veteranes D. Com està el nivell! Bravo Prese!
A Mila Sifre se li feu entrega del trofeu del 10K Ibercaja València que, per endimoniats embolics, no se li donà el propi dia de la carrera, i ho va fer a Polinyà i personalment el mateix president del “Club de Atletismo 10K de Valencia”. Una mostra de Punt d’ Honor i senyoriu, un gran personatge al front d’ una gran carrera i d’ un gran club.
“No tingues la pretensió de canviar el món, però en el tros que te correspon, marca la diferència.”
Acabe fent un “Post Scriptum” a la crònica de la passada setmana en la que vaig passar per alt la participació d’ Àngels Riera a la Marxa del Tomaca Trail d’ Alginet. “Mea culpa, oro te veniam!”
Joanot Presència
Peus Quets
