Crònica de Peus Quets: A carrer banyat… calaix eixut!

Crònica de Peus Quets: A carrer banyat… calaix eixut!

Una dita que desconeixia. La vaig sentir, treballant jo a València allà pels anys 80, a la barra d’ un bar on esmorzava quasi tots els matins. Aquella gent era de Foios. L’ home es referia a que esperava poca clientela sent el dia plujós, fred, gris i poc “amable”. La escassa afluència de consumidors per culpa del mal temps li anava a deixar poca plata a la caixa!

Això mateix ens ha ocorregut diumenge. Aquí prop s’ han anul·lat tres proves importants, la del V Duatló d’ Alzira, el Cross de l’ Alcúdia i la IX Mitja Marató Via Materal de Sueca. Pense que ha sigut una sàvia decisió. Aquesta afició de córrer, aquest esport que reclama la denominació de “popular” és efectivament això… tot menys professional. I si ja és un sofriment córrer un 21K, sumar-hi pluja, vent i perill és una temeritat innecessària. Al duatló no havia cap representant de Peus Quets, ni al Cross però a la Mitja de la Falla Via Materal si que en teníem set de Peus Quets inscrits. Carrer banyat… crònica eixuta!

El temporal, aquest sense batejar com ve sent la moda, és una Dana (Depressió Aïllada en Nivells Alts)… gota freda per simplificar tant tecnicisme. El que passa és que acompanyat de vent pot presentar perill. La major i més perillosa quantitat d’ aigua ploguda ha sigut al sud del País València, Estubeny, Vallada, Moixent, Xàtiva, Alcoi, Fontanars… amb caiguda d’ arbres, línies elèctriques i passos subterranis inundats. Nosaltres, a la Ribera, hem saldat el temporal amb una pluja beneficiosa per als camps i un important registre de llampecs i trons durant la nit del dissabte al diumenge. Aprofitem i reposem-nos!

Dissabte matí, al IV Trail de Llauri que organitzen els seus “Amics de la Muntanya”, corren Luisa carbó i Tere Lloret a la Sprint de 8,5K i Pascual Azorín, apuntat en meta al darrer moment farà el 18K.

Per a Luisa i Tere va a ser curt però dur… segur! La pujada és un mur ja a la sortida del poble i se tensa cap amunt fins coronar allà al camí de la pedrera. Estes dos valentes van a fer 509m de desnivell positiu en huit quilòmetres. Pujant al Poble Nou en poc temps deixaran enrere el Barranc de Umero, el de la Penya, veuran allà més amunt la Creu del Cardenal i el Cavall Bernat per l’ altra banda de la Serra de Corbera i correran per la pista de la pedrera dos vegades, pujant-la i baixant-la. En meta Luisa tanca el crono en 1h24’26” i Tere en 1h36’45”, gaudint, somrients, i satisfetes.

Pascual, ell, s’ enfronta a 1250m de desnivell acumulat. Si ja acabada la primera pujada cap al Poble Nou van amb la llengua sobre els cordons de les sabatilles, imaginem com s’ encontraran després del setze kilòmetres restants. La muntanya de Llaurí es agresta, de importants costeres i rampes, de pedra solta a la baixada de la Pedrera. En eixe recorregut, al principi encara es pot admirar de quant en quant el preciós paisatge, però a partir del quilòmetre sis la vista es té que mantindré fixa al terra cap avall o cap amunt segons baixa o puja la senda, es fa complicat córrer per allà dalt. Pascual passa meta al cap de 2h59´25”.

Diumenge a la zona de Castelló la pluja és menys intensa. El temps, una mica humit, igual de gris, deixa córrer als atletes. No hi ha alerta especial per part de les autoritats. Ramon Monjo continua la línia de curses de muntanya que fa ja una llarga estona ve practicant i corre la XVIII Marxa “Sant Sebastià” La Vilavella. La denominen Marxa però és carrera, i tant que ho és! Van a marcar-se una “passejada” pels estreps de la Serra d’ Espadà triangulant entre La Vilavella, Artana i les Coves de la vall d’ Uixò.

Des de la Plaça de la Vila completaran prop de 600m de desnivell. El recorregut li dona a Ramon la oportunitat de “visitar”  la Senda del Terrer, l’ Aljub, la Font de les Cabres, la Creu de Ferro, el camí de les Coves, i el Castell. La Serra d’ Espadà és un bonic exponent de la gran orografia llevantina. Muntanya pura i dura, règia i altiva. És un dels millors escenaris per a senderisme i trail, i la prova de tot plegat és la gran quantitat de carreres de muntanya que acull la província de Castelló.

Ramon fa 5è de la seua categoria, 1h43´37”, el 93 a la general amb 610 corredors passats per meta. Gran temps i gran carrera lo aconseguit avui a la Vilavella per Ramon.

Doncs ja veieu, carrer banyat, calaix eixut! Per culpa del temporal, poca activitat aquesta setmana… però de molta altura! Entre quatre i amb 50 kms. correguts s’ han carregat a les cames 2.350m d’ ascensió positiva!

Al remat sembla que tampoc està tan eixut el calaix, i lo que hi ha dins son ben bé xecs al portador!

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.