“La vida és allò que passa mentre tu estàs ocupat en altres plans!”
John Lennon
Les setmanes corren. Ja hem passat més enllà de la tercera, anem a per la quarta i tancarem el més de Gener. Brutal, com diuen el moderns! Les Carnestoltes ens saluden ja i Sant Valentí ja està posicionat per a disparar sagetes obligant-nos a afluixar les carteres en regals d’ amor etern i rams de flors. Implacable el calendari, data vella que cau, arruga nova que s’ instal·la! Runneeeerrs… a córrer que el món també ho fa! Avui més que ahir i menys que demà.
Lleugera activitat esta setena en quant a competicions. A penes cinc de tot el Club van a fer una cursa seriosa, el VII Trail La Mallà-Serralades de Barxeta. Al 21K s’ hi apunta Vicent Clar (2h41’52”) i a la Sprint Trail, Empar Badía (2h25’46”), Maritere Reig (2h26’32”), Inma Ortells i Miquel Morera (2h30’19”). Comptem amb la participació de la gran Núria Picas, Campiona del món d’ Ultra Trails, 1era la darrer U.T.M.B (Mont Blanc) de 170km.
Barxeta, poble incrustat al bell mig d’ un conjunt de muntanyes, poc sap realment a quin de tots els sistemes orogràfics pertany. Li bordegen el terme per tots costats la Serreta de Manuel, el Massís del Mondúber, la Sierra de Requena i la Serra Grossa. Lo cert és que té una oferta quasi infinita de rutes i trajectes agrestes i salvatges. L’ atracció i la dificultat son evidents. A Barxeta l’ accés a la muntanya és fàcil però no el córrer per ella. Creuar barrancs, cinc seguits, baixar-los, l’ Escursonera, de la Picadora, de la Parra, del Tossal… i pujar i davallar tot seguit set llomes de pins i carrasques fan bona l’ antiga denominació de la prova: “la Mallà a tot pulmó”!
Vicent baixa pel camí del cementeri cap a meta per a finalitzar els 21K en 2h41’52”. Poc conec de Vicent Clar i Maritere sinó que son corredors de pura muntanya, i això sí que sé d’ ells, n’ estic segur, és que corren per pur plaer. La cara sent el reflex de l’ ànima, a la parella sempre se li veu el rostre satisfet al creuar l’ arc final. Els altres quatre components de Peus Quets entren molt bé i sencers, i dec rescatar els resultats de Empar i Inma per a que consten en les anals del Club fent en meta 4ª i 5ª en Veteranes B. Empar està en litigi perquè pot ser que el seu lloc real siga el de 3ª. Esperarem novetats. Aquesta cursa, tant la 21K que suma 1000m de desnivell positiu com la de 13K que passa de 700, entre les “curtes” de muntanya és ja emblemàtica, malgrat la seua joventut.
Mondúber. La secció de Senda Quets té de cara un xicotet repte de senderisme, gran de quilometratge. Son més de catorze els quilòmetres que se recorren. Senda, pista, asfalt i escalada de pedra viva en certs moments. Des de Xeresa encarats a la muntanya s’ inicia l’ ascensió amb més fermesa que la que demostraran els cinquanta set senderistes després d’ esmorzar 3,5km més lluny al Corral de Milhores! Es presenta un convidat incòmode acoblant-se a la marxa. El vent fort de Ponent bufa en ocasions a més de 25km/h i accentua una mica la sensació de fred pels ombrius.
Amb paciència i ganes, se va pujant, la mirada clavada en les antiestètiques antenes de televisió i telefonia que coronen el cim. La Font del Molí, el Corral de les Cabres, la Font del Mondúber, el Corral de Milhores s’ han deixat enrere. Arribats al Picaio empraran la Senda dels Frares. No oblidem que el Mondúber és punt de pas en la ruta dels Monestirs. La zona és la de l’ ombriu de la muntanya. A partir d’ allà la ascensió va a tornar-se més àrdua. El caminants buscaran sortir més amunt a la carretera asfaltada que ve de la Drova. El desnivell se multiplica i arriba als voltants del 20% en cadascú dels revols de la carretera.
Després d’ unes quantes horetes se poden tocar les bases de les antenes. Allà dalt la vista és indescriptible. Hom se sent segur, dominador, poderós, privilegiat! De bon matí es veia perfectament Eivissa i Formentera. A la una del migdia, la boirina marítima ho difumina i amaga. Però es divisen perfectament Sagunt i València, el Montgó, el Montcabrer a la Mariola, la Serra del Menejador… La baixada se fa per la carretera que porta a La Drova, per a moltes i molts el tram més complicat i dolent. Baixar un desnivell de més de 500m en 3 quilòmetres suposa unes fortes pendents i genolls, peus i turmells se queixen… tant els dels joves com els dels vells! Es hora de dinar.
Una a una anem desgranant setmanes. Ja acabem la tercera del nou nat 2018! Massa apressa, ni donem coll a gaudir de tot… ni a patir del tot. El dia menys pensat, el menys apropiat, de sobte ens trobem front al mirall i allò que reflecteix no ens acaba d’ agradar. I lo més dramàtic de tot és que ens ve costa amunt o impossible complir tots aquells projectes que hem anat somniant durant anys, emmagatzemats a un calaix de l’ ànima, prestos per a ser realitzats en quant la vida t’ allibere de certes carregues i obligacions.
Quant no tens un “ai” soltes un “uf” o un “ui”, i si el mes passat tenies una dolència, aquest s’ en sumarà un’ altra. Esdevé tot de repent, sense avís. Et pensaves que eres encara jove i de colp et veus passat d’ anys. La senectut et fa presa… i és complicat sortir-ne indemne. Ja no pots fer un munt de coses que ahir encara feies. El ruc ja no serà, sols queda l’ ase vell.
No és pretensió meua moralitzar ni actuar de psicòleg. Extrets de la experiència personal, son uns simples pensaments abocats a modo de consells o recomanacions que se poden llegir entre línies. Bàsicament, al darrere d’ aquest avorrit discurs, hi ha el meu desig de comunicar a totes i tots evitar en la major mesura possible la pèrdua de temps! No deixeu un instant de fer allò que més vos agrada, busqueu temps per a gaudir de vosaltres i dels voltants, persones i llocs, converses i situacions, correu o camineu per asfalt o muntanya, cavalqueu la bici, ajunteu-vos, gaudiu de les companyies, disfruteu de la Vida que és una… i curta! Que la sensació siga, al girar-vos a mirar darrere que ha valgut la pena, que heu fet molt, que heu aprofitat els descórrer dels anys vençuts.
Joanot Presència
Peus Quets
