El jutge desmunta els complements salarials que perceben alguns funcionaris de Sueca

• El magistrat recorda que aquestes millores salarials mai han de ser de caràcter fix i que han d’estar subjectes a objectius concrets

El jutjat del contenciós administratiu nombre cinc de València ha anul·lat els criteris aprovats pel Ple de l’Ajuntament de Sueca l’1 de desembre de 2016 mitjançant els quals s’està pagant el plus de productivitat a funcionaris. Després d’aquell acord, l’alcaldessa, Raquel Tamarit (Compromís), va repartir aquesta millora salarial de manera fixa i subjectiva entre més de 70 treballadors.

Tamarit va adjudicar aquests increments en nòmina mitjançant cinc resolucions, o decrets de l’Alcaldia, el 28 de desembre del mateix any. En cap dels casos s’argumentaven raons objectives legals perquè a aquestes funcionàries i funcionaris se’ls aplicara una millora salarial continuada. Alguns d’aquests increments en les nòmines es van aplicar de manera retroactiva.

El magistrat invalida els criteris en una detallada i documentada sentència en la qual, a més dels preceptes jurídics, fa al·lusió a advertiments expressats en l’informe de fiscalització de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana sobre el control intern de l’Ajuntament de Sueca corresponent a l’exercici 2015. “Ha sigut aportat a les actuacions -expressa- a sol·licitud del recurrent i assenyala en la seua pàgina 9 que ‘el complement de productivitat no està vinculat un sistema d’avaluació d’objectius’, afegint en la pàgina 28 que: ‘el complement de productivitat no ho cobra tot el personal de l’ajuntament, però no està vinculat a una valoració objectiva (article 5 del reial decret 861/1986)”.

“Aquesta incidència –afegia l’informe citat pel jutge- s’ha considerat bàsica i implica una feblesa rellevant de control intern. La productivitat retribueix casos individuals per treball addicional o funcions addicionals al lloc de treball. L’informe de la intervenció indica que correspon a l’alcalde la distribució de la quantitat global aprovada pel ple en els pressupostos i l’assignació individual amb subjecció als criteris que si escau haja establit el ple, sense que a la intervenció li conste el compliment d’aquest requisit. S’ha facilitat l’aprovació per resolució de l’alcaldia, però no consten els criteris establits pel ple”.

La productivitat no pot ser fixa
El jutge apel·la en els seus fonaments jurídics a “la correcta aplicació del complement pressuposa l’avaluació diferenciada del treball o de l’acompliment de cada funcionari, de tal manera que el complement no pot ser fix, sinó que s’assigna per un temps determinat i s’ha de correspondre amb serveis efectivament prestats no retribuïts per altres conceptes i no pot originar drets per a períodes successius, amb independència que de persistir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès i iniciativa puga tornar a abonar-se posteriorment”.

D’aquesta manera desmunta i posa en dubte la legalitat dels sobresous dictats per l’alcaldessa Tamarit en 28 de desembre de 2016. Així, en els mateixos fonaments jurídics, el magistrat recorda que l’article 5 del reial decret 861/1986, de 25 d’abril, pel qual s’estableix el règim de la retribucions dels funcionaris de l’administració local que el complement de productivitat “està destinat a retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès i iniciativa amb que el funcionari exerceix el seu treball” i que aquesta apreciació “haurà de realitzar-se en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb l’acompliment del lloc de treball i objectius assignats al mateix”.

El magistrat reforça aquests últims arguments en l’article 3.c) de la llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, derogada pel reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, com l’actual normativa que es conté en l’article 76 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana de la Generalitat. “Vénen a vincular -diu- la remuneració a l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès i iniciativa amb que el funcionari exerceix la seua funció, per la qual cosa el complement es troba desvinculat dels elements objectius que caracteritzen al lloc de treball i té un caràcter eminentment personal i vinculat a la consecució de les fites a aconseguir i la posterior avaluació dels resultats obtinguts”. I matisa: “De tal manera que la seua quantia no podrà ser fixa i predeterminada”.

Tribunal de Comptes de l’Estat
El jutge no anul·la en la seua sentència les resolucions de l’alcaldia nombres 2296, 2298, 2300, 2301 i 2303, de 28 de desembre de 2016 per no actuar el recurrent, un funcionari de carrera, en representació sindical o de partit polític. Encara així, si continuen realitzant-se aquests pagaments en la nòmina de gener a pesar que el jutge ha anul·lat els criteris pels quals es paga el complement de productivitat, el denunciant no descarta dur també aquests fets davant el Tribunal de Comptes de l’Estat.

RBi

---