Ja iniciem el compte enrere, la mirada dirigida al Nadal i al Cap d’ Any. Aquest divendres ja ens esperen Sollana, dissabte Sueca, Algemesí, Albalat… preparant pista d’ aterratge per a la colla de Peus Quets. Som-hi, allà que anem, volant!
Aquesta setmana hem tingut la sorpresa de veure córrer de nou en competició, el veterà Vicent Jornet que jo vaig a titllar de Categoria Super Màster. Al seus 70 anys ben complits, s’ apunta a la XVIIª Carrera Popular 8K del Real de Gandia, municipi de la Safor a la ribera del Serpis, amagat entre Benirredrà, Beniflà, Beniarjó i Palma i Ador. La prova, amb dos voltes a un circuit urbà i un xicotet recorregut pel terme, és relativament plana i Vicent, després de 10 anys sense córrer, li trau bon resquitx. Encara aconsegueix fer el quilòmetre a 5:15 parant el crono en 41’40”. 19è de la categoria, competint en corredors deu anys més joves, Vicent demostra que qui vol pot. On hi ha… sempre queda!
Picanya i Paiporta organitzen la 25ª Mitja Marató juntament a un 10K. Sari Roselló i Lourdes Lledó, a la 10K, intentant recuperar sensacions fent rodatge marquen en meta 54’56” i 55´34”. També pla, el recorregut pica amunt o avall segons van i venen al pas pel Barranc de l’ Horteta. Feina feta, desig complit. Una més per al record.
Mentre corren Lourdes i Sari, Prese Claver, Pascual Azorín, Manu Lena i Javier Mancebo estan a la Mitja Marató. Prese acompanyada de Pascual, que fent de llebre, se deixarà despenjar una mica, fa 4ª amb un temps de 1h44´58” a 4:59/km. Per baix de 5mn/km, eixa mitja és una victòria. Aquest és un dels seus millors cronos en els 21.000m.
Manu i Javier, participatius, acaben junts en meta: 1h34´41”, a 4:29. Dalt o baix, uns registres als que ens tenen acostumats. Era qüestió de fer quilòmetres en competició… alguna cosa canvia dels entrenaments, només pel que siga sentir eixe cuquet nerviós a l’ estomac abans del tret de sortida.
De l’ asfalt a la terra, de l’ urbs a la muntanya. La Vall de la Alegria, als peus del Morrón, el Cerrao.
Ramon Monjo i Dídac van a Xera. “5º Corremón Trail Sot de Chera”. Dos distancies… 24K o 11K. El pare a la prova Reina, el fill a la de promoció. Frescoreta valenciana, de la de bufar-se els dits! Dídac, que mou a les 9h30 del matí entrarà en calor més prompte. El desnivell a superar és poc, sols 450m, però acumula tres pujades, curtes però molt fortes i dos baixades complicades, prou tècniques que obliga a tothom a obrir el ulls i fixar la ment. Dídac passa meta en 1h11’25”, el 100 de 365 que acaben la prova. Molt més que bé per a un xaval que no entrena això assíduament.
Ramon, més guerrejat en estos terrenys, va a la 24K. A les 10h30, amb un solet més agradable, arranca la prova Reina. 1100m de desnivell positiu per davant i una mica més de 24 Km.. Aquí sols 272 corredors acaben. Barranc de Vallfiguera i de sobte se puja. La Font del Fetge, la Senda Aliagas fins dalt de tot, a quasi 800m, admirant el Morrón i el mirador del Morroncillo. Però ull… que ve una costera avall de més de 25% de desnivell. La paraula “tècnica” és queda curta. Derrapant cap al fons del vall, amb els cinc sentits clavats dos metres per davant de les sabatilles a les que sembla faltar-los tacs i grip.
Tot això porta als corredors al Cementeri de Sot de Xera. Allà en res de temps se torna a empinar amunt la senda cap al Justal, vessant més frondós. S’ acaba de passar el riu Sot on desemboca el Reatillo. Les abruptes muntanyes, dominades per Las Cimas com diu ací la gent del lloc, posen a prova les resistències dels atletes. Algun abandó. A estes altures tot passa factura. En definitiva, la cursa ha dibuixat una mena de huit pel nord-oest del poble i pel sud-est, deixant el nucli urbà al centre del huit anomenat. Cursa tan bonica com dura, “canyera” i a vegades hostil! Ramon passa per meta en 2h44’48”, a 6:51/km, 5è de la seua categoria de Màster, acabant fort el 2017 i afinant lo més possible condicions i resultats. Ha sigut per a Ramon un bon any!
La secció de Senda Quets, fa la seua tercera sortida anual. Aquesta es va programar a prop de casa, pensant en que afavoria als Peuets que volen fer una despesa més ajustada a les dates que s’ apropen de més bogeries en els pressupostos familiars. També es donava la opció de dinar tots junts… o no. També se pensà en la vesprada lliure que oferia la excursió proposada. També era una sortida corredora, per asfalt i muntanya. “Tururut”! Zero resposta de Peuets i Peuetes. Enguany la secció se continua nodrint de gent de fora del Club. No ens trau la son… però ens afecta prou l’ esperit i les ganes. Veurem si quant toque fer el Puig Campana, els tràilers de Peus Quets donen el callo o prefereixen, conste que lliurement, altres sortides!
La ruta mou des de Sueca per l’ antic Camí de Cullera fins el cementeri i els Bombers. Des de les esquenes del cementeri de Cullera, se puja quasi directament a la recerca del rètol fosforescent pintat al vessant Oest de la Serra de la Rabosa. Empinat quasi verticalment, pedra pura i dura, on la inclinació del cos sobre la roca és del 45%. Ratllant la escalada! És curt però intens. Allà dalt, directes a la cresta de la Muntanya, camí de la Bola, on al recer d’ una paret i al resguard de la fresca brisa, esmorzen els 26 que han fet la pujada i on no falta de res!
La baixada se inicia cap al Fortí Carlista i d’ allà al Castell i al Santuari de la Verge del Castell. Fotos com abans ho hem fet a la Bola del Radar Meteorològic, un intent festiu de cantar nadales pels més devots… i cap al poble vell baixant pels llaços que dibuixa el camí del Calvari. El camí de retorn a Sueca esta vegada es fa rodant per l’ Assut de la Marquesa i bordejant la Nacional 332. 15km, i a les dos… en casa!
Les vistes… impagables, des del Port de València a les fumaroles de la central nuclear de Cofrents, la plana de les Riberes, la Muntanya de Corbera, el Pic del Mondúber i fins i tot l’ Aitana. Al Sud, les llargues llastres de platges que filen cap al Montgó. La marjal inundada a trossos, el Xúquer, icònic i lluent, el pobles riberencs des d’ allà dalt, petits i recollits… Preciós, coses de casa que quant anem fora, paguem per visitar!
Aquesta doncs ha sigut la nostra setmana, la última d’ activitats competitives del 2017. Ara ja entrem en un altre tipus de competició… la de les disfresses, a veure si de esta nadalenca col·lectiva podem treure algun pernil en premi!
I com que ja estem quasi en èpoques de formular desitjos, jo al any nou li demane implicació en les activitats de Peus Quets, perquè sé que compromís ja n’ hi ha.
Joanot Presència
Peus Quets
