Cullera celebra mig segle de l’institut Blasco Ibáñez amb un homenatge al seu creador

• L’ajuntament concedeix un carrer a Ramiro Pedrós, l’impulsor de l’institut que anava casa per casa per a convéncer als veïns que es matricularen

L’IES Blasco Ibáñez de Cullera s’ha posat hui de llarg per a celebrar el seu mig segle d’història. I ho ha fet retent homenatge al seu impulsor, el cullerenc  Ramiro Pedrós Font (195-1941). L’alcalde de la ciutat, Jordi Mayor, ha sigut l’encarregat d’inaugurar el carrer dedicat a este catedràtic i filantrop, nomenat fill predilecte en 1967.

Mayor ha dit que hui Cullera «visibilitza» la contribució de Pedrós a fomentar l’educació i la cultura en el municipi. I és que la retolació d’una via pública amb el seu nom estava pendent des de 2005, quan s’acordà pel ple.

«Tots els que hem tingut l’oportunitat d’estudiar li devem alguna cosa a Ramiro Pedrós i el menys que podem fer com a poble és reconéixer-li-ho, perquè ell, d’una manera o d’altra, ha marcat les nostres vides i ens ha brindat una oportunitat per a aconseguir les nostres metes sense que la nostra condició social ens haja condicionat», ha manifestat la màxima autoritat local.

Pedrós cursà la carrera de Belles arts de la mà del conegut pintor cullerenc Josep Mongrell. Una vegada acabada, va exercir com a catedràtic de dibuix a Múrcia, Alcoi, Terol, Barcelona i València, en esta última ciutat en l’institut Sant Vicent Ferrer.

Fou el responsable que s’aprovara a Cullera la construcció d’un institut d’ensenyaments mitjans, que més tard portaria el nom de Blasco Ibáñez. A més, resultà clau per a sol·licitar al Govern de l’Estat els fons necessaris per a la construcció de la Casa de la Cultura de Cullera.

Jordi Mayor ressalta que el seu esperit, que el va dur casa per casa matriculant a jóvens per a poder optar la concessió dels cursos, «marca un abans i un després en la nostra història en un poble en el qual en aquella època solament podien estudiar els rics, quan estava mal vist que un ric estudiara perquè el que es considerava correcte és que visquera com un senyoret». Pedrós «va canviar aquella mentalitat», ha emfatitzat.

Altres aportacions
Entre altres mèrits està el d’haver venut per un preu simbòlic al consistori els terrenys propietat de la seua família per a construir l’inicialment col·legi Llopis Marí, ara institut, entre moltes altres accions.

D’altra banda, va ser Delegat Nacional del ‘Principi d’Igualtat d’Oportunitats’, que repartia beques als més necessitats, gràcies a les quals molts estudiants valencians van poder cursar els seus estudis.

Es va jubilar en 1971 i va estar vinculat políticament al PSOE encara que sense arribar a ocupar cap càrrec polític. Va ser nomenat comanador de l’Ordre d’Alfons X el Savi i va rebre la més alta distinció del Ministeri d’Educació i Cultura (la medalla d’argent al mèrit del treball).

L’acte d’este divendres ha congregat a tot l’alumnat i a una bona representació del teixit social de Cullera. I és que per l’IES Blasco Ibáñez han passat moltes generacions que van des de iaios fins a néts i nombrosos docents que han deixat petjada en tots ells.

Fita
Fins a la creació del primer institut la situació en matèria educativa en el municipi era extraordinàriament deficitària, ja que tampoc existia cap col·legi de l’Església o de titularitat privada amb autorització governativa per a impartir docència reglada en l’etapa posterior a l’educació primària, així ho detalla el cronista de la ciutat, Manuel Lanusse, en un recent article publicat en el llibre de les Festes Majors de 2017. Lanusse ha estat l’artífex de proposar el carrer dedicat i de realitzar els tràmits pertinents.

Lanusse destaca que per a la creixent població escolar de mitjan dècada del 1960, majoritàriament d’orígens modests o humils, l’accés als estudis de batxillerat depenia, quan era possible, d’extraordinaris esforços familiars i, en tot cas, obligava a desplaçar-se regularment —o, si més no, per a examinar-se els qui es matriculaven ‘per lliure’— fóra del municipi. L’alternativa d’estudiar com a alumne intern només quedava a l’abast d’una minoria social.

Esta situació comença a revertir-se quan, mitjançant el Decret 1100/1967, d’11 de maig, acordat en Consell de Ministres, es crea una Secció Delegada Mixta, a Cullera, adscrita a l’Institut Nacional d’Ensenyament Mitjà «Sant Vicent Ferrer», de València. «Una fita, per tant, que convé celebrar —i no solament evocar— com l’efemèride més rellevant de la història local recent en l’àmbit educatiu i sociocultural», conclou el cronista.

Ajuntament de Cullera

---