El Consell menysprea la tradició de la caça

És un fet que no admiteix dubte ni disputa que l’Administració valenciana menysprea, quan no ataca directament, a la tradició de la caça de les aus aquàtiques en l’Albufera. L’última ocurrència consisteix a allargar fins a finals de novembre la crema de la palla de l’arròs, de manera que la inundació dels vedats es produirà quan s’haja començat ja la temporada de cacera, impossibilitant o dificultant per açò la seua pràctica en part d’aquesta temporada.

Aquest fet seria sorprenent sinó fóra com s’ha dit perquè des de fa temps, amb repunt en els dos últims anys, l’Administració ve adoptant mesures sobredimensionades i totalment desproporcionades en perjudici de la caça d’aquàtiques, com ho són per exemple l’eliminació de dies hàbils, de lluna, supressió d’ús de reclams vius quan no ocorre en altres parts de l’Estat, retards sistemàtics en la inundació del parc, etc.

Decisions totes elles que sumades a aquesta última, evidencien un clar menyspreu a una de les tradicions més ancestrals del poble valencià, amb major arrelament popular i cultural, beneficiosa per a les arques municipals, a més de necessària per a l’agricultura, doncs regula els excessos poblacionals que fan mal al cultiu de l’arròs.

Açò sense explicar, a més, que el col·lectiu de clubs esportius de caça de l’Albufera realitza quantioses inversions en millora de l’entorn, de les infraestructures, i de la creació d’hàbitat per a la fauna, circumstància que no realitzen com és obvi altres associacions eternament subvencionades, de signe oposat a aquesta pràctica ancestral, que es remunta a la nit dels temps quan l’horitzó valencià estava dominat per l’horta, la marjal i l’alqueria.

Aquest últim cas d’obligar als agricultors a cremar la palla l’arròs de forma escalonada estenent-la fins a finals del mes de novembre és un fet absurd i sense cap sentit. Perquè si el que es pretén és evitar les molèsties que causa el fum, la veritat és que amb aquesta mesura l’única cosa que s’aconsegueix és que les mateixes romanguen durant dos mesos en tot l’entorn, quan de realitzar-se com és tradicional, seria qüestió d’uns pocs dies.

Açò a més de suposar una trava a una pràctica que és també ancestral en la cultura de l’arròs, doncs la crema garanteix la neteja i profilaxi de la terra respecte de plagues i insectes nocius, garantint la reducció de l’ús de productes fitosanitaris que puguen contaminar la terra, els cultius i els aqüífers. Mentre, crida l’atenció que els que s’oposen a açò argumenten que existeixen mètodes alternatius, quan la realitat és que a dia d’avui són utòpics per a gestionar la ingent quantitat de palla que genera el cultiu, i d’altra banda tampoc se’ls veu molt conscients de l’enorme inversió que açò suposaria i que tampoc l’Administració li la veu decidisca a assumir.

Finalment, convé també assenyalar que tots aquests atacs en la seua major part gratuïts a la cultura més genuïna de l’Albufera, i que l’ha preservat durant anys en perfecta comunió amb l’ésser l’humà i els seus aprofitaments, no són innocus ni neutrals. L’única cosa que s’aconsegueix amb açò és provocar que la gent prenga consciència de la importància d’estar units per a reivindicar la defensa d’una cultura del poble valencià i si escau donar la confiança a aquells que veritablement es comprometen a vetlar per la seua permanència i cura.

José Badia Nácher
President del Club de Caçadors de Sueca

Article publicat a l’edició de la Ribera del diari Levante-EMV de diumenge 8 d’octubre

---