
Ha estat un cap de setmana ben aprofitat. Ens hem mogut per molts llocs, sense ambicions inaconseguibles però sí amb una única meta: el divertiment.
A les 7h00 del matí del dissabte 17 de Setembre, Joan L. Garcia i Pepe Ciscar ja se disposen a saltar cap als pics i llomes del Penyagolosa. Van a “perdre’ s per la natura que envolta Llucena del Cid, allà a les Useres, el primer a l’ Ultra Trail Ferradura 65 i el segon al Trail Ferradura 33. Com bé s’ ho penseu, les xifres son kilòmetres. Son els que estos dos atrevits desafien en este matí de dissabte.
Situant el lector una mica, a l’ Ultra Trail Joan té per davant 3260m de desnivell positiu i Pepe 1312. Ja em fan mal les cames i encara no he iniciat la crònica! A penes esclatat el tir de sortida, la cursa davalla ràpidament en un curt trajecte i ja s’ empina fortament el camí a l’ encontre de les primeres faldes muntanyoses. La orografia del Penyagolosa és una preciosa estampa agresta i salvatge, dura però atractiva, ben poblada de pi negre, alzina, roure i carrasca. Molta senda i molta pista faran que l’ esforç se suavitze de vegades. D’ altres es faran odioses pel immens treball que demana la costa amunt o la preocupant alerta que desperta el perill d’ un barranc.
Pepe i Joan van a fer un llargs tram conjunt, i els camins se separaran. El riu Llucena està present quasi sempre. El Toll de Carlos i el naixement del riu… i els barrancs i les llomes se multipliquen. Mai s’ acaba de pujar… o de baixar. La Font de la Solsida, el Mas de la Costa, la Masia Mollón, el Barranc de la Canaleta, de Pelisera, de Cassoles… en passaran més de dotze i les seues corresponents pujades. Al 65K en son 240 els que suen i bufen cap amunt. El trajecte és llarg, difícil, ardu i molt tècnic tant per al Ultra Trail com per al Trail. La organització d’ aquest desafiament pareix prou encertada. Al de recorregut més llarg arriben fins a nou controls i avituallaments. Joan ataca un desnivell positiu de més de 900m seguits al kilòmetre 40 i un altre de 700 al kilòmetre 50!
Al cap d’ una desena de vegades remugant que allò es fa molt dur… però sense solució de retorn, els dos muntanyencs, capficats en la feina, mirant al terra per assegurar la petjada o fixant la vista amunt a la recerca del qui va al davant o de lo que queda per a coronar dalt de tot, els dos muntanyencs doncs van a fer meta després de moltes hores de sofriment i molts litres de suor. Pepe completa els 33K i passa per la catifa roja de meta i el Joan unes poques hores després. Fet, patit i aconseguit! Han passat 48h d’ ençà i encara no tinc resultats per a publicar.
Si bé d’ aquest Trail de Llucena n’ es la primera edició, dissabte de vesprada, Sari i Manu corren la XXXIª Volta a Peu de Quart de Poblet. Bonica carrera, barata i bona borsa de corredor. En un món on no acabem de acostumar-nos als exagerats preus de les curses populars, sobretot les de la capital, aquesta de Quart és un filó d’ or. Manu corre els 8K en 33’01, a 4:08/km. Poc ha faltat per a baixar de 4. Sari, que encara arrossegant seqüeles de lesions, passa l’ arc en 41’02, a 5:09/km, cosa que no està gens malament, també ben prop de baixar dels 5. Anem bé, no?
Sobre les mateixes hores, deu Peuets i Peuetes corren la penúltima carrera del Circuit de l’ Albufera, la XXXIVª Volta a Peu Port de Catarroja, prova plana descomptant dos túnels sota la via del tren i per baix de l’ autopista, i amb un tram quasi preciosista cap a l’ Albufera pel moll del Port, complet de barques de vela llatina amb els seus orgullosos pals brandant al cel, de verd i negre pintades, o de les més actuals del segle XX, sense vela i a motor.
Gerard Iborra corre els 10K fent 49’07, un registre dins de lo habitual, sempre un minut o dos per baix dels 50. Rosa Garcia amb un bon crono de 52’49 puja 3ª a podi. Un franc progres restant més de quatre minuts al seu darrer temps en un 10000. Enhorabona Rosa!
Sonia Viñoles i Neus Andrés, entren juntes, rialleres i alegres, sense prémer massa l’accelerador: 53’44.
Mila Sifre també continua amb regularitat fent bons cronos en Veteranes C marcant esta vegada 54’25.
Reme, Elo i Pilar juntes, ja saben entrar en menys de 56 minuts i M. José Sanz, altra vegada amb una lesió al genoll que arrossega des de fa molt temps té que amainar la intensitat en cursa. Pepita Baldoví tanca l’ hora completa.
Diumenge al matí se celebra a Albalat el Tercer Gran Fons Tritons i el 7,5K. Amaneix un dia excel·lent per a córrer. En som molts, açò està bé. I per a més festa, uns quants que s’ havien apuntat sols a un esmorzar i a encoratjar els Peuets i Peuetes que corrien, s’ acaben apuntant a la prova “ipso-facto” i “in situ” a la mateixa taula de dorsals, Ramon Monjo al 15K i Mila, Reme, M. José i Pilar Ferrús al 7,5K. Al 15K Ruben Cerros fa 56’10 i Ramon Monjo 1h02. Gema Rosell, Luis Gimenez, Prese Claver, Pascual Azorin i Luis Berriales sense tampoc anar al 100% entren junts en 1h12.
Un dels fets que més m’ alegra es veure de nou en marxa a Josep Esteve després d’ unes setmanes amb dolències preocupants i les dos Esther, Cristina i Juan Franco acaben entre 1h16 i 1h26 el 15K.
Al 7.5K, Angels Riera i Maribel Soriano acaben bé la distancia i la amable sorpresa ens ve de Pilar Ferrús, que, flanquejada i animada per la Coqui, Reme i Mila, despenja un trofeu a la 3º corredora absoluta local. Bravo!
Poc espai queda per a conclusions! Sols que hem anat per feina… i l’ hem feta, i ben feta!
Joanot Presència
Peus Quets