Ara, i açò té un parell de cocos, es corre entre setmana i al dissabte i diumenge… repòs dels guerrers! Ah… i no se corre un sol dia, nooo! A dies alterns, comencen dilluns, i el dimecres… i el divendres. En mig… un dia per a entrenar i recuperar… Ja vos ho he dit en més d’ una ocasió, els nostres Runners estan com els romans als còmics de l’ Asterix i l’ Obelix… no estan bé! O a lo millor si, perquè el cap de setmana no s’ ha “creat” per al descans?
Bé, lo cert és que dilluns 21 d’ Agost, encetant les festes de Benicull, se celebra la XXXIXª Volta a Peu. Si, ho heu llegit bé, la 39ª. Allà se corre la popular cursa des del 1978! Poble tranquil, bonic, entranyable, però no precisament pla i fàcil de transitar corrent. Igual tens una bona baixada cap al terme on deambules per camins rurals d’ asfalt, plans, entre cases de camp i tarongers, com de sobte et trobes a les portes del poble front a uns empinats carrers que te fan l’ efecte de ser una autèntica paret. Volta curta però intensa la de Benicull. Allà doncs, hi veurem sis dels nostres, Ramon Monjo, Emilio Sala, Luis Berriales, Rosa Garcia, Esther Rubio i Paqui Riera.
Emilio xafa meta en 30:55. Mitja hora per a estos 8K durets. Bon crono. No gens lluny acaba Ramon amb 33:16, corrent a 4:11. Està fort este Veterà B! Esther fa 41:23, Paqui, 43:01, Luis, de passeig, i Rosa ho fan en 44:28. Compromís salvat i a la dutxa rapidet, a rentar els dos litres de suor que brollen del cos, imparables i inacabables!
Dimecres 23 té lloc la XVª 10K de Loriguilla, allà al Camp de Túria, prop de Riba Roja. Sols hi van Ramon i el Berri. De perfil molt muntanyenc, Lauriguilla (que és com hauríem de dir), ofereix un 10000 de dificultat relativa. Veritat és que hi ha prou crestes empinades. Evidentment estes van seguides de costeres avall que suavitzen una mica la carrera i ajuden a recuperar. Ramon i Luis, carregats del dilluns a Benicull, aconsegueixen fer 45:23 i 51:13. Vist el recorregut fort i exigent i sabuda la repetició de cursa en dos dies, els cronos son molt més que bons. Ara bé, possiblement hi hauria que dosificar millor els esforços, car com lo ocorregut a Ramon, les lesions acudeixen molt sovint per una insuficient recuperació muscular entre esforç i esforç, entre carrera i carrera.
Divendres 25 d’ Agost, la Nocturna de Manuel suma la 27ª edició del seu 8K (i pico) a la llum de la lluna. Temperatura agradable… per al qui no corre i té una cervesa a prop! Un’ altra vegada la extrema humitat esgota els corredors ben abans del segon kilòmetre i a més de tot això Manuel, que és un poble construït a la falda d’ una colina, es composa de carrers com a murs quant els puges (tenen molt d’ escalada) i quant et tires a tomba oberta cara avall, son autèntics barrancs, a dures penes il·luminats per unes llums grogues esmorteïdes que no arriben a donar claror a l’ asfalt! Escalada al pujar i a cegues al baixar.
Complicat i perillós! Li diuen “boniqueta” a la prova de Manuel! Home, ambient hi ha, festa també, però aquí, al fons de la Ribera Alta, la calor (i això que no volia parlar-ne més) es ofegant, més o menys com a Xàtiva, però agreujada per la humitat! Estem a la mateixa voreta del Albaida. Diuen els gallecs que a “Galiza, onde a chuvia é arte!”. Ací, a casa nostra, l’ art deu ser l’ humitat ambiental!
Aquesta vegada en son 12, com els apòstols! Manu Lena, que pareix no voler prémer massa l’ accelerador, entra en 37:30. Pascual Azorín ho fa en 37: 40, i Prese Claver ens dona un’ altra vegada la bona sorpresa de pujar 3ª al podi de Veteranes B marcant un 39:16 de pura campiona. Córrer Manuel per baix de 40 minuts és digne de remarcar!
46:02 per a Rosa Garcia que malgrat la xafogor, corre a bon ritme estos darrers temps. Sari Roselló i Luis Berriales, que fa la seua tercera carrera en una setmana, tanquen rellotges en 46:58, participant sense angoixes ni ambicions, com ho fan al darrere Mila Sifre, M. José Sanz, Pilar Ferrús, Eloïsa Nadal, Reme Beltran i Àngels Riera. L’ objectiu, en realitat, és sopar tots junts al carrer, en plena plaça del Rector Pascual Vidal, on els festers munten taules i t’ ofereixen papes, olives i cacau, cervesa i gasosa per a sopar-te l’ entrepà que portes de casa! Ara bé, això fem els més humils. Els de més potencial econòmic van al restaurant! Ací li cap un “emoticó” de riure burleta!
I mentre uns agafen lloc per al sopar, corredors i corredores s’ en van a pegar-se un rentonet per a estar més a gust. El que passa és que tornar al parking des d’ on estem es converteix en una aventura per a algunes, que equivocades de camí van a parar al cementeri de Manuel, amb el consegüent cangueli i la inevitable constatació “Ací no hi ha una ànima!” Error… és on més n’ hi ha! L’ anècdota dona de sí per a riure una bona estona.
Diumenge, quatre components del Club van a Novetlé. XXXIª Volta a Peu de 6,5K. Ací s’ ha conservat el mateix format de carreres que es feia als anys 80, les curtes de 6 i 7K, ràpides per la distància i festives totes més que competitives. 251 participants. Circuit de la Costera. Calor i humitat com a tots els llocs. Joan Garcia fa 26:57, Pepe Ciscar i Alice Rebull marquen 33:12 i Mariola que torna a posar-se en marxa tanca la terna en 39:56. Curta cursa però intensa, una mica trenca cames, entre la Serra Vernissa i el riu Canyoles, de boniques vistes encara que solitària de córrer. Una més, quadrilla! I en cap de setmana, com cal!
Estem girant la última plana de l’ Agost enfilant la tardor que està al caure i perfilem la nostra XXXª Volta a Peu en detalls i altres flocs. Encarem el Setembre, on el Club va a tindre feina i els participants inscrits al Circuit de l’ Albufera també perquè en un mes tindran tres competicions. En marxa!
Joanot Presència
Peus Quets
