Els afortunats ciclistes de Pedals Quets que van a fer unes quantes etapes del Tour dilluns mouen cap als Pirineus. Han aprofitat el diumenge per a ultimar preparatius de roba, cotxes, bicicletes i queviures, mentre que les nadadores que el 16 de Juliol s’ enfrontaran a la Travessia Perelló-Palmeres han fet el darrer entrenament en aigües obertes, esta vegada contra corrent. Enguany sembla no haver meduses al menys a l’ alçada de les boies grogues que marquen els límits de seguretat.
La temperatura es alta, fins i tot amb els peu dins l´ aigua. Cap brisa no bufa, ni un bri de vent, quant a penes i gens sovint, una tímida bufada de Ponent calent, mar en calma, ple estiu!
Prese Claver, a l’esquerra
La setmana que acaba ha concentrat quasi tots els efectius en actiu de Peus Quets a una prova. Vint-i-huit es citen a la mateixa voreta de l’ Albufera, a la VIIIª Volta a Peu Illa del Palmar que junta 768 inscrits i que ha sigut rebaixada en tres kilòmetres, de 10K a 7K. Decisió encertada perquè la carrera del Palmar es una dura prova per la època en la que es celebra. La calor va dels 30º als 35º, la humitat és extrema i el camí de terra on es desenvolupa la major part del recorregut té molt mal xafar. Al kilòmetre dos tots van xops de suor, amb enormes dificultats per a trobar una mica d’ aire respirable, boquejant com peixos fora de l’ aigua. Per sort ja tan sols en queden cinc!
Fran Llopis, un Junior Promesa d’ elegant estil, fa un tercer lloc al podi de la seua categoria tancant crono en 27mn59, corrent a 4mn/km justets. Amb uns mica d’ assiduïtat en els entrenaments… en veritat açò promet. Aplaudiments Fran!
Com sempre però sumant-hi el handicap de la tòrrida calor i de la humitat sufocant, a més de Fran sis Peuetes i Peuets corren per baix de 5mn/km. Joan, Josep, Vicent, Pepe, Esther i Gerard. Dins del gruix de la tropa, on tots trauen forces d’ on ja no queda més que sofriment, Alice fa un bon paper, quasi completament refeta de la seua lesió, la Coqui acaba bé sense ressentir-se i Mariola i Angeles, sense forçar per no recaure, també creuen meta amb tranquil·litat.
La menció especial se l’ emporta el trio de Peuetes que passa meta tancant carrera. Alicia en la seua línia, Dolo tornant-se a enganxar a les Voltes Populars i Fernanda que corre la seua segona carrera, arribant exhausta, pulmons bloquejats i cames de “gominola”, però arribant, amb eixe punt d’ amor propi que tenen els Runners d’ entrar per l’ arc de meta encara que siga a genollons! Valor, força i superació son les tres qualitats que demostren este trio de campiones. Foren les que van rebre la salva més forta i sincera d’ aplaudiments. Així se pot arribar al cap del món, i no dubte gens ni mica que ho poden aconseguir!
La XXVIIª Volta a Peu d’ Albal rep la parella fora de sèrie que formen Pascual Azorín i Prese Claver. El recorregut, que sent de l’ Horta Sud pot semblar ser pla, té setze pujades i dotze baixades repartides en un tros de recorregut urbà i un altre llarg rural. La prova es dureta, de les que diuen “trenca cames”. Així i tot Prese torna a fer podi aquesta setmana, tercera de les veteranes B marcant 48:22. Per lo vist també li afecta la calor a la nostra gran campiona però que acompanyada de Pascual no representa un fre per a pujar al caixó. Una vegada més Prese, “Bravo”… en llums de neó!
Lo dit: calor i humitat han sigut la tònica encara esta setmana. Té pinta de que este estiu serà dels forts. Jo que soc de fred i d’ hiverns, açò m’ aniquila. No arribe a esbrinar com esta gent que corre voltes populars, cross o trails pot suportar este excés de graus de temperatura, esta saturació d’ humitat corrent kilòmetres i kilòmetres, acabar, reconèixer que ha fet calor, molta calor i parlar d’ on es veuen demà per entrenar uns quants kilòmetres més!
Estan bojos. Crec, com diu la veu popular, que “els falta un regó i una tirà de guano”! (Ací faria falta una emoticona de les del riure amb llàgrimes incloses).
Jo, de moment, em vaig a quedar quiet, a la màxima ombra, refrigerat artificialment, amb una gèlida i refrescant beguda a la ma dreta, i al cap, un pensament condescendent per a estos entranyables xafats. Qui m’ acompanya?
Joanot Presència
Peus Quets
