No sé ben bé si es culpa de la climatologia el que al Runner li bulla la sang o si el planeta està que bull per culpa de la “calentura” dels Runners! I es que no paren quiets ni dormint!
Dissabte. Vint-i-cinc s’ en apunten als 8K del Mareny de Barraquetes. Cosa estranya a estes alçades de l’ any, fa una temperatura agradable, lluny de les calors típiques a les acaballes del Juny. I la humitat tampoc arriba a ser allò tan incòmode que t’ ofega per les marjals. Els nostres corren molt bé la curta Volta a Peu barraquera que suma la seua 10ª edició. No dispose d’ espai suficient per a nomenar tots i cadascun dels Blavets i Blavetes que van córrer al Mareny.
Destacar els primers es cosa fàcil, doncs com sempre Rubén, Fran, Joan, Paco, etc… per baix de 4:30, però avui vull recalcar i cal fer-ho amb agraïment, la descomunal força de voluntat d’ Alicia, les enormes ganes de M. José, Empar i Maribel, els forts progressos de Reme i la Coqui, la impecable regularitat de Sonia, Mònica, Rosa, Inma i Elo, la esperançadora recuperació de Alice… que dir més si es que en este Club la gent ho dona tot en carrera! Agraïment i orgull es el meu sentir, estima i dedicació la meua resposta.
A Xeresa corren Prese Claver i Pascual Azorin. Al recorregut mig muntanyenc de la població, 9100m, Pascual acompanya a Prese fins portar-la al tercer lloc de les Veteranes D. Me reconforta saber que no sent distancies per a Prese que se creix en les més llargues, encara es capaç de traure una excel·lent mitjana de carrera fent 43mn24s. I en veritat esta gran dona de menudes faccions se creix fins escalar al podi una i altra vegada. Amb la parella de Prese i Pascual l’ espectacle es assegurat!
Diumenge tenim altres emocions, altres ocupacions, més febre, més bullícia. Els entrenaments per a la Travessia Perelló-Palmeres continuen a les 8:30 del matí a la mar, i els ciclistes encara se marquen una volta per Alberic, Antella, Sumacàrcer i el Port, tenint ja el seu repte pirinenc al caure.
A Cullera, Elo Nadal i Rosa Garcia, les dos ahir a la Volta a Peu del Mareny de Barraquetes, s’ han inscrit a la prova curta de la XXIIª Travessia de la Platja de Cullera, Oasis. 1300m de natació mar endins en un anar i vindre de 650m cada tram. L’ aigua avui està fresca i eriça la pell però les onades son febles i la corrent gens rellevant. El dia ha sortit lluminós i agradable i la concurrència és nombrosa.
Elo, Màster 1 conclou la distància en 27mn. I Rosa amb 24:10 aconsegueix lo més alt del caixó en Màster 4. Bravo Elo, enhorabona Rosa. Dos valentes sirenes que feu del cap de setmana un “week-end” somrient i fructífer.
El fort de la competició el marquen Angeles Bernal, Toni Llopis i Ramon Monjo. Els dos primers corren el 13K Trail de Bronchales i Ramón se llança al 43K! Per als que no coneguen la zona, hi haurà que fer un xicotet esbós de la orografia a la que s’ enfronten els corredors tot i relatant la gesta de fer trail per la endimoniada Serra d’ Albarracín.
Angeles Bernal i Toni Llopis, al 13K, van a menjar-se 535m de desnivell i pujaran des de la cota de 1563m fins els 1868 d’ altura. Uns quants barrancs enverinats i unes poques llomes esgotadores els portaran a meta junts. Els temps límit es de 3h30. A esta veterana parella el és suficient 1h56:46, i la encoratjadora sorpresa la tenim tots en assabentar-nos que Angeles fa el 1er lloc de les Màster Femení! Al més autèntic estil romà de Juli César: “Vini, Vidi, Vici”, o a el de la terreta… va ser arribar i besar el sant! Gran resultat, gran Angeles, gran Toni!
Ramon Monjo, en possessió de una bona capacitat de resiliència, ha fet simbiosi amb la natura. Passa dels trails curts i mitjos a la Marató de muntanya. La distància es més que respectable, 43K. Els desnivell ja és seriós, 2063m de desnivell. Atorguen nou hores i mitja per fer la distància. A Ramon li sobraran tres hores. Haurà passat per Las Tejadas, la Fuente del Hierro, la Corraliza d’ Enmedio, la Paridera del Endrinal, la Atalaya de la Canaleja, la Cañada del Sordo i de lluny haurà albirat els Montes Universales i el llit del Guadalaviar que de mica en mica es transformarà en Túria, i pujant vessants impossibles i llançant-se a sendes de vertigen passarà l’ arc de meta en 6h11:40, 4rt de la categoria, a tan sols 52 segons del tercer i 87è de la general de 283 “finishers”. Bravo Presi!
Una gesta més que tanca un gran, un esplèndid cap de setmana de nombrosa participació Blaveta de Peus Quets, de grans resultats i boniques carreres, de boníssims cronos, de gent bolcada a fer de esta estació de l’ any, un estiu, si cap, més calent, fent bullir els circuits d’ asfalt, les aigües de la mar i les muntanyes… si els piròmans, bojos assassins, ens en deixen alguna per encendre.
Joanot Presència
Peus Quets
