Ja els valdria a estos corredors, per a il·lustrar la seua actitud front a la calor, la nova “parida” del Presi Rajoy. “Cuanto peor para todos, mejor… mejor para ellos, el suyo… beneficio deportivo…!” I si pareix una broma, no es més cert que es… real. Quantes més dificultats li posen al corredor pedestre, millor i més se creix en el repte. Seria bastant més senzill quedar-se a casa, a la fresca i sota l’ ombra espessa del ciment i de les rajoles, però no, i com diuen els colombians: – p’ alante es p’ allá! Efectivament, el autèntic Runner no retrocedeix mai. Llevat dels casos familiars de força major, si s’ ha compromès, sempre hi va, amb neu i fred o pluja, boira i humitat, sol i calor.
Es dissabte matí. A Palmeres té lloc el 4rt Aquatló que organitza el Club de Triatló Sueca. Luisa Carbó hi participa, única representant de Peus Quets. 1500m de natació i 5 kilòmetres de cursa a peu. Anem cinc de Peus Quets a prestar-los el convencional ajut logístic, dins del “conveni” pactat pels clubs suecans de Peus Quets, el Triatló Sueca i el Club de Natació Sueca. Pascual Pastor a les fotos, Angeles Riera, Dolo Mañez, Ramon Monjo i jo destinats en plena solana del passeig per a tindre cura del transit de vianants i banyistes creuant-se per la trajectòria del corredors.
Aquest matí no estan frescs ni els glaçons de la tònica! El Sol es brasa pura i a les 10 del matí pareix ser el de migdia. A les 12 ho continua pareixent! Luisa Carbó entra a l´aigua sobre les 10. Ni un bri d’ aire, una preciosa mar en calma. Hi ha que fer dues vegades 750m a un circuit marítim triangular des de l’ arena fins les boies i sortir altra vegada per a tornar a fer un’ altre recorregut idèntic afí de completar els 1500m dins l’ aigua. L’ atleta, que ja surt exhaust dels dominis de Neptú, es llança atacat per l’ estrès a la zona de transició per treure´s el casquet de bany i calçar-se les sabatilles de córrer.
El temps no para i les sagetes del rellotge continuen rodant. Hi ha que saltar a la cursa a peu lo més aviat possible. Ara es quant ve l’ angoixa; la calor pel passeig marítim es insuportable. A ple sol estarem a 38º. El Llevant no es decideix a bufar. En contra els que sí bufen son els corredors i Luisa una de tants! La segona volta al circuit de la cursa es esgotadora. Les forces han davallat força en picat. I això que no queda res. 1 kilòmetre, cinc-cents metres, tres-cents, cent… l’ arc està allà al davant però mai arriba! Luisa fa 3ª de la seua categoria i 7ª de la general de dones. 59mn31s. Si Rubia, no està gens mal. Ben al contrari… està molt més que bé!
A Sant Joanet, 8K de calor, zona interior de la Ribera Alta. Ningú s’ escapa. La promesa d’altes temperatures també castiga Joan L. Garcia, Pepe Ciscar, Mariola Inglada i Alice Rebull. Tot i sent una cursa a un mòdic preu es recompensada amb una borsa de corredor molt ben assortida i sempre es una prova apreciada. Joan liquida el tram en 35:38, Alice i Pepe, més pausats, en 44:27 i Mariola en 46:56. Prova passada, calor salvada!
El gruix del Club decideix recolzar l’ eixida anual que Peus Quets fa fora amb autocar, per a córrer alguna prova més emblemàtica o de més renom. Ja han sigut la Mitja d’ Almansa, la Font d’ En Carrós, el Trail de Chulilla, el 15K de Set Aigües o el Gran Fons de Conca. Aquesta vegada més prop i també encertat. La basca l’ anem a sofrir tant al XIVº Gran Fons de Llíria com a la vora del mar. Però vet on al Sol li entra una mica de vergonya i cobreix el cel d’ un fina capa de núvols que mitiguen el rajos directes. Els vint del Club que corren este 15K ho van a agrair i fa goig veure junta tanta samarreta blava.
La carrera circula per bona part del casc antic, ciutat de gran cases senyorials i important patrimoni arqueològic. Després la organització trau la massa de corredors fora del casc urbà cap a una de les urbanització que han crescut a les afores de la capital edetana. Ens havien venut que Llíria es dura, farcida de pujades i baixades. I sí, evidentment hi ha un puja i baixa, però que no presenta dificultats especials.
Els corredors s’ hi adapten ràpidament i la carrera, al finalitzar, serà reconeguda per totes i tots com “bonica”, que es com els Runners cataloguen les curses: molt bonica, bonica, boniqueta, avorrida, complicada, esgotadora, dura o la “ací ja no torne”! I curiosament aquests adjectius no son emesos ni estan en relació directa amb la dificultat de la prova. Hi té que veure, a més del traçat, amb la gent, l’ ambient, els avituallaments, la organització i un munt de coses que determinen la empatia o la antipatia entre corredor i cursa. Aquesta vegada “bonica” va ser el qualificatiu, i la labor de la organització fou de nivell excel·lent.
Carles Micó, en meta, justet per sota de l’ hora. Ramón Monjo acredita 1h03:18. Pedro Cascales tanca en 1h05:20 i J. M. Lena en 1h05:40… gaudint. Caldrà destacar els últims tant com ho fem amb els primers, que passen meta havent vençut els desnivells, la calor, la distància amb la llengua fora, sí, els bessons maltrets, també i els pulmons al límit, per suposat, però cap d’ elles o d’ ells deixant de somriure al seu pas per l’ arc del cronòmetre, com Mila Sifre, que lluny de ser el seu millor 15000, arranca una tercera plaça de Veteranes C amb 1h31:12. Olé la “sexygenària”!
Després de la dutxa, recompost una mica l’ aspecte extern, els corredors s’ en van a sopar a la Unió Musical de Llíria. Beguda de sobres, abundància de plats i exquisida atenció de Inma Riera i Vicent, amfitrions del Club per a la ocasió, ella suecana de naixement, i edetana d’ adopció, establerts a Llíria fa ja molt anys. Parella, gràcies per tot!
Diumenge uns fan bici i uns altres Kayak de la Dipu pel Xúquer des d’ Albalat fins l’ assut de Riola. Aquesta setmana hem passat calor, molta calor. Però no ha sigut impediment per a passar-s’ ho bé. Els vells deien que fa més el que vol que el que pot. Quant pijor… millor! Això es el que posem en pràctica a Peus Quets.
Joanot Presència
Peus Quets
